Un record des del Casal del Mestre
Familiars, companys, exalumnes i amics de l’Antoni Mussons,
Vull compartir amb vosaltres, en nom propi i del Casal del Mestre, un record de l’Antoni Mussons, el record d’una vivència que va marcar profundament la meva vida professional.
Era durant el tercer trimestre del curs 1983-84. Jo acabava d’arribar a Catalunya i d’incorporar-me com a professor de Matemàtiques al Mixt III, actual institut Torrent de les Bruixes. Eren anys tan complicats per a l’educació com els actuals, però amb un Departament d’Ensenyament que no regulava tan minuciosament com ara la nostra feina i la nostra formació permanent.
Jo era fill, nét i nebot de mestres, i em preocupava molt el canvi d’etapa de l’alumnat, concretament el salt de l’EGB al BUP. Havia sentit discussions familiars sobre la capacitació dels mestres per a impartir les matèries de la segona etapa de l’EGB, que per edat de l’alumnat corresponien a les de l’antic Batxillerat Elemental. També havia sentit queixes de companys d’institut sobre les suposades mancances de l’alumnat que rebien a 1r de BUP.
En un context de creixement del sistema educatiu, on l’EGB era construïda pels seus propis docents com una etapa comprensiva i orientadora, que anava seguida de una doble via, l’etapa propedèutica cap a la Universitat, el BUP, i la professionalitzadora cap el món laboral, la de la FP, hi havia molts docents inquiets pels canvis metodològics que patia l’alumnat, i per la poca coordinació entre els professionals de diferents àrees i etapes.
Durant aquell curs i el següent, vaig participar en la COORDINACIÓ DEL SEMINARI DE MATEMÀTIQUES BUP/FP organitzada pel Casal del Mestre. Fa més de trenta anys i he oblidat moltes de les persones que hi participaven. D’EGB hi eren la Izaskun González, la Isabel Muñoz, el Víctor Pedragosa i molts altres. De BUP eren menys, penseu que aleshores només hi havia tres instituts a la ciutat: hi era l’Antoni Mussons, també un professor de l’actual Terra Roja que crec que es deia Lluís Bordallo, i jo mateix. Ens reuníem al Puig Castellar per compartir inquietuds, dubtes, metodologies...
No puc oblidar el paper fonamental que va jugar l’Antoni Mussons en aquelles reunions. Ens explicava la seva manera d’interpretar el currículum, de com treballava amb el seu alumnat el llenguatge BASIC amb calculadores programables... Portava el timó de les reunions i redactava amb la seva clara i minuciosa cal·ligrafia els documents —manuscrits!— que vam elaborar conjuntament, documents que feien molt èmfasi en la continuïtat i coherència dels continguts, tant en el dia a dia de cada etapa com en els canvis d’etapa. Com ens repetia la Izaskun, havien d’assegurar, i no obviar, tots els passos intermedis durant l’aprenentatge dels nois i noies.
Tot això i molt més vam fer perquè aquesta era la nostra voluntat, una voluntat compartida per tots els que hi érem al Seminari. Ara existeix una Coordinació Primària-Secundària obligatòria, minuciosament regulada per l’administració educativa. Nosaltres vam fer el què vam fer sense formadors que cobressin, sense reconeixement d’hores de formador ni de formació, sense certificació final... Però va ser important pel coneixement mutu de la feina, pel fet de compartir les nostres vivències i inquietuds. I va ser possible, almenys a Santa Coloma, gràcies a l’acollida i a l’acompanyament de l’Antoni Mussons.
Xavier Domènech Pujol