Sou a: Inici / Usuaris / Institut Puig Castellar / Curs 2016-2017 / El blau del cel i el disseny intel·ligent

El blau del cel i el disseny intel·ligent

En record d'Antoni Mussons Requesens

Em dic Josep Ramon Abuin i Requesesn, sóc (sí encara ho sóc!) cosí germà de l’Antoni. Ell i jo manteníem des de sempre discussions científiques que pretenien mantenir-nos en forma intel·lectual.

La última vegada que li vaig proposar un problema va trigar una mica, però finalment em da donar la seva solució. Per què el cel és blau i les implicacions que això té. Qualsevol pot recórrer a un llibre de física i trobar una explicació senzilla del perquè el cel és de color blau. El que no és tant fàcil és discernir que això implica una violació flagrant del segon principi de la termodinàmica. Ja sabeu... exemple casa derruïda, caos, líquid calent i fred. etc.

A l’atmosfera entra llum, és a dir fotons, de color vermell (poc energètica) i blau (molt energètica), segons els càlculs de l’Antoni (estan a disposició d’aquells que el els vulguin veure) després de la difracció es produeix una disminució del nombre de microestats el que implica una disminució automàtica de la Entropia. És confirma, doncs, la violació del segon principi. No obstant això al no ser un sistema aïllat a l’entorn es produeix un augment del microestats, o segui un augment d’entropia i el resultat NET no és una violació del segon principi de la termodinàmica.

I amb això, Àngela Maria!, ja es va quedar descansat.

HI ha quelcom estrany amb tot això. En un sistema obert l’entropia no pot decréixer més ràpid del que és exportada, és a dir l’ordre en un sistema obert no pot incrementar-se més ràpidament del que pot ser importat. Hi ha limitacions.

Per un altre costat en un sistema viu el fenomen es complica. Els Creacionistes (els que creuen en Déu) diuen que existeix un Disseny Intel·ligent i que la vida en sí mateixa és l’exemple de l’existència d’un Ser creador o al menys que algú ha traçat un pla mestre. Per suposat els Darwinistes o evolucionistes, creuen en la selecció natural.

Emperò, hi ha un exemple que sembla donar la raó als Creacionistes: existeix un bacteri (E. Coli) que porta un flagel que li serveix de motor molecular per moure’s per arreu. Aquest motor està compost per unes 40 proteïnes, són diverses parts coordinades que acompleixen una funció bàsica. Si s’elimina qualsevol de les parts deixarà de funcionar. D’això se’n diu Complexitat Irreductible.

Estrany cas aquest que unes proteïnes es comencen a coalitzar-se per fer un MOTOR. Això no s’entén gaire amb l’esquema de la Selecció Natural. Jo sóc evolucionista, és a dir ateu, gracies a Déu, però hi ha coses que..... fan dubtar de quasi tot!

Josep Ramon Abuin Requesens.

Barcelona, 30 de novembre de 2016.


[Tornar a la pàgina principal d'aquesta secció.]