Octubre
Octubre
Amb en Mussons —permeteu-me que l’anomeni així, pel cognom, tal com era el costum durant els anys d’Institut—, amb en Mussons —repeteixo— ens vam conèixer quan teníem vuit anys, els primers dies d’octubre de 1951, en començar el curs a la classe preparatòria amb el senyor Echevarría, a l’últim pis de l’Institut, al carrer de la Força. 1951, fa seixanta-cinc anys, i aquesta data m’obliga a remarcar que, contra el que pugueu pensar molts dels que avui sou aquí, la classe era mixta, nens i nenes, i així va seguir durant tot el batxillerat i el preuniversitari.
Vam passar dos cursos en aquella aula molt més llarga que ampla, amb dos espais ben diferenciats. En un hi havia els pupitres, la pissarra i la taula del professor. A l’altre espai, darrere dels pupitres, hi havia penjats a la paret tot de mapes de tot el món, unes làmines de geometria i unes altres làmines del cos humà. Davant d’aquesta paret, uns bancs on sèiem tots. Allà vam aprendre geografia universal: rius, muntanyes, mars, illes, capitals… I el cos humà… Quants de nosaltres encara som capaços de repetir els ossos des del crani (Un frontal, dos parietales, dos temporales…) fins als peus! I quants de nosaltres som capaços de recordar una gran quantitat d’accidents geogràfics! Amb els estats i les capitals ja és més complicat, perquè des d’aleshores han nascut molts nous estats. Del Tadjikistan, per exemple, no en sabíem res.
Doncs bé, en el temps i l’espai que acabo d’evocar, en Mussons era el número u del curs. També hi havia una número u, que no puc deixar d’anomenar, la Maria Solà, que viu des de fa anys a Austràlia. Fa pocs mesos ens va deixar la Dolors Solà i, en aquella ocasió, l’Antoni va redactar un text esplèndid en record de la companya que acomiadàvem. Fa poques hores he rebut aquestes paraules de la Maria recordant l’Antoni: Tinc molt present aquell text que va escriure. Parlava d’aquelles converses inacabables pel carrer. No ens vèiem gaire sovint, però el trobaré a faltar. I em demana que transmeti el seu condol a la família Mussons.
M’he quedat en els dos cursos de preparatòria. Van seguir sis anys de batxillerat i el preuniversitari, sempre a l’Institut del carrer de la Força. En Mussons anava traient excel·lents i matrícules. Després va venir la vida universitària i la vida professional, de les quals no us en puc dir res, ja que vam passar molts anys sense veure’ns, molts! Fins que ens vam retrobar en els sopars de curs, una trobada anual que em va permetre conèixer un altre Antoni. Aquell nen, aquell vailet, aquell noi amb qui vaig compartir aula des dels 8 anys fins als 17, el recordo més aviat tímid, reservat, callat, seriós, com si no li interessés res més que l’estudi. Potser no era així, però és el meu record. I al cap dels anys vaig descobrir en l’Antoni un magnífic conversador, un viatger apassionat pels llocs més remots, una persona interessada per la situació social i política del país, un amic que em va felicitar l’últim Nadal amb una foto d’un racó de la Polinèsia on havia estat feia poc… Aquella geografia apresa de menuts sobre els mapes, ell l’anava veient de debò en els seus viatges. I ens en feia partícips.
Estem començant l’octubre. Fa seixanta-cinc anys, també a primers d’octubre, qui sap si tal dia com avui, l’Antoni, en Mussons, feia la coneixença d’una colla de companys de curs amb qui, acabat el batxillerat, aniria coincidint més o menys regularment al llarg dels anys. Alguns d’aquella colla som avui aquí per acompanyar la família i recordar aquell noiet que era el número u de la classe. I que ho serà per sempre.
Teresa Castanyer
Quart, 2 d'octubre de 2016
Curs preuniversitari. Primavera del 1960
Dinar de curs (13-11-2015)