Sou a: Inici / El centre / 50 Anys / L'olivera i l'escultura del Cinquantenari

L'olivera i l'escultura del Cinquantenari

Acte de descoberta de l'olivera i l'escultura commemoratives del Cinquantenari (13 de febrer de 2019)

El passat 13 de febrer, com a nou acte de celebració del Cinquantenari, va tenir lloc al pati de l'institut la descoberta d'una olivera i d'una escultura commemoratives. Davant de l'alcaldessa de Santa Coloma, la Sra. Núria Parlon, la delegada territorial de Barcelona Comarques, Sra. Montserrat Domingo, l'autor de l'escultura, Sr. Miguel Ángel Para, i un nombrós públic format per alumnes i amics del Puig, el director de l'institut, Sr. Carles Gil, va presentar l'acte amb el següent parlament:

Acte del Cinquantenari (13 de febrer de 2019)

Núria Demestres, Montserrat Domingo, Núria Parlon i Carles Gil

L'olivera i l'escultura

Bon dia a tothom.

Abans de res, vull mencionar una persona: en Sixto Cámara. En Sixto Cámara va ser professor de matemàtiques del Puig des del curs 76/77 al 82/83, i, ja jubilat, va compartir amb nosaltres l'alegria de la trobada del 27 d'octubre. No fa ni un mes, el 18 de gener, en Sixto va morir. Ben segur que també hauria acudit en aquest acte. Descansa en pau, Sixto. Avui estàs amb nosaltres, en el record dels teus companys i dels teus alumnes.

Després, ara, us volem agrair a tots, en aquest acte de benvinguda a l'olivera i l'escultura commemoratives dels 50 anys del Puig, la vostra presència: la vostra presència fa la festa. La trobada, la reunió dels qui estimen el Puig dona el sentit a la commemoració, al cinquantenari.

I volem agrair en particular, amb tantes obligacions com té, la presència de la nostra alcaldessa, la Núria Parlon. Estem molt contents que hagi pogut venir.

També comptem amb la presència del Departament d'Educació del Govern de Catalunya en la persona de la directora dels Serveis Territorials de Barcelona-Comarques, la Montserrat Domingo,

I també haurien volgut acudir la Lídia Montero i en Diego Arroyo, tinents d'alcaldessa i estimats col·legues de magisteri, però no ha pogut ser. Sí que ha pogut venir la nostra inspectora, la Núria Demestres. Gràcies.

I una vegada més, i no ens en cansarem, hem d'agrair a l'Ajuntament el generós suport al cinquantenari, concretat especialment aquí en el pati on som. amb l'arranjament de la vorera perimetral, els bancs nous, les plaques que hem descobert i aquesta magnífica olivera.

I volem fer esment especial del Servei de medi ambient de l'Ajuntament, d'en Tomàs Carrión i l'Amparo Benjumea; persones que han treballat amb molta eficiència i molta il·lusió, per fer possible aquestes millores. I vull remarcar que l'Amparo és exalumna del Puig, i és molt entranyable i ens fa molta il·lusió que hagin estat exalumnes els qui han participat a configurar aquest nou paisatge de l'entorn de l'institut. Exalumne com l'Amparo Benjumea és l'Abel Toribio, que ha dissenyat la retolació de les plaques commemoratives, i en Miguel Ángel Para, el qual,desinteressadament i generosament, ha concebut i realitzat aquesta magnífica escultura que forma conjunt monumental amb l'olivera.

Acte del cinquantenari (13 de febrer de 2019)

Miguel Ángel Para

Una olivera, sí: l'arbre escollit per commemorar els 50 és una olivera d'aproximadament això, 50 anys, com l'institut. L'olivera s'afegeix al conjunt d'arbres amics del pati, alguns tan vells com ella: els pollancres de l'entrada o els pebrers que van ser plantats no gaire després de ser inaugurat l'institut, apadrinats també per l'alumnat d'aquells primers cursos. Després se n'hi han anat afegint molts d'altres com el ginkgo o el lledoner, aquest en commemoració dels 40 anys, i molts altres. Tots aquests arbres, fins a gairebé 80, que representen 28 espècies diferents i els noms dels quals ara seran divulgats per les boniques plaques, a part de crear un imprescindible entorn relaxat, civilitzat, natural i de gaudi, han estat i continuen sent elements pedagògics vivents del departament de Ciències Naturals, que els ha destriat i classificat i n'ha fet objecte d'estudi per als estudiants seguint-ne la biologia estacional, les peculiaritats reproductives, els tipus de fulles i fruits...

I si hem escollit l'olivera és perquè és un arbre característic de la nostra terra, un arbre fonamental del paisatge i de la cultura dels pobles que voregem el Mediterrani: un arbre que ens agermana; i perquè és símbol de sensatesa, de pau, de justícia, valors que l'institut s'esforça a fomentar; i perquè és un arbre de molt llarga vida, i volem que l'institut i el que representa tingui tan llarga i fructífera vida com ella.

I abans d'acabar, volia mencionar-vos una persona important per a l'institut i per aquests arbres, una persona que els alumnes i els professors estimem molt, en Vicente Liza. En Vicente és la persona que coneix millor que ningú cada arbre i cada arbust i cada mata de flors d'aquest pati perquè fa molts anys que els cuida; 20 anys pel cap baix. Gràcies, Vicente, moltes gràcies en nom de tota la comunitat educativa.

I ara cediré la paraula a en Miguel Ángel Para. En Miguel Ángel és biòleg i llicenciat en belles arts i artista, i és també col·lega: professor de biologia aquí dalt, al Ramon Berenguer. Com a artista, és sobretot pintor, un pintor molt reputat, que ha fet nombroses exposicions i ha guanyat premis importants. Fa una pintura que tendeix a l'abstracció, però molt sensual i molt poètica, on la naturalesa sempre hi és present. I també ha fet escultura, com en el nostre cas. És coneguda i apreciada i popular la seva escultura al costat de l'Església Major, on els nuvis es fan les fotos de casament.

I ara us presento, en David Delgado i la Natalia Rodríguez, alumnes de 2n de Cicle Superior de Formació Professional, ella d’Administració i ell d'Informàtica. Ens llegiran uns textos que ens expliquen coses molt interessants de l'olivera

Després la Carlota Carvajal i la Tania Casado, de 2n d’ESO, en Roderic Vicente, de 1r, i la Laura Gil, de 3r, ens llegiran uns bonics poemes, acompanyats al violí per la Marina Martínez Tabero. En acabar, la Marina Martínez recitarà una bonica cançó de Joan Manuel Serrat, «L’olivera», acompanyada a l'acordió per en Pau Martínez Tabero.

I ara, el més jovenet de tots ells, en Roderic, ens destaparà la placa de l'olivera.

I ara cantarem l'Himne del Puig i donarem l'acte per acabat, moltes gràcies.

Carles Gil Farré

* * *

Acte del cinquantenari (13 de febrer de 2019)

Cantant l'himne del Puig

 

El olivo, historia y simbología

El cultivo del olivo se originó hace miles de años en la región que va desde el sur del Cáucaso hasta la zona costera de la actual Siria. A partir de esta zona se expandió por Chipre, Egipto y toda la zona costera del mediterráneo, y se integró plenamente en su alimentación y su cultura. Después, ya en el siglo XVI de nuestra era, los europeos llevaron el olivo a América, principalmente a California, Méjico, Perú, Chile y Argentina. También hay pequeñas plantaciones en el lejano Oriente: en China, en Japón y en el Nepal. Se estima que en la actualidad hay unos 1500 millones de olivos en todo el mundo.

De su relevancia para el ser humano desde hace miles de años, no sólo en la agricultura, sino en la cultura De su relevancia para el ser humano desde hace miles de años, no sólo en la agricultura, sino en la cultura, da fe la Bíblia, donde es nombrado más de 30 veces. Fue una rama de olivo en el pico de una paloma, lo que indicó a Noé que el diluvio había llegado a su fin, y la convirtió en símbolo de esperanza. Moisés libró del servicio militar a los cultivadores de olivos.

En la milenaria cultura egipcia, sus ramas eran símbolo de bendición y purificación y lo atestigua el hecho de que se hallaran ramas de olivo en la famosa tumba de Tutankhamon.

En la Antigua Grecia, el aceite de oliva era considerado sagrado y se usaba para ungir a reyes y a atletas. La madera del olivo servia para fabricar las estatuas de los dioses, los cetros de los reyes y las armas de los héroes. Sus ramas eran símbolo de abundancia, gloria y paz y con ellas se coronaba a los vencedores de las guerras o de los juegos olímpicos. Cuenta la leyenda, que el olivo fue un regalo de la Diosa de la sabiduría, Atenea, a la ciudad de Atenas en su disputa con Poseidón por la protección de esa ciudad. Fue ella quien lo hizo brotar del suelo al golpearlo con su lanza, y con él se ganó el corazón de los atenienses.

El cultivo del olivo llegó a la península ibérica con la expansión de los mercantes fenicios allà por el año 1050 AC, aunque no se desarrolló ampliamente hasta la llegada de los romanos. Da testimonio de su antigüedad y de su cultivo ininterrumpido en la ribera mediterrànea de la península, el hecho de que se hallan podido registrar abundantes ejemplares de olivos cerca de los mil años de antigüedad, y que numerosos olivares crezcan todavía en las cercanías de las antiguas rutas romanas.

Como en Oriente próximo, como en la antigua Grecia o como en Roma, el olivo pasó a formar parte de las culturas hispànicas, de su literatura y de su gastronomía. Donde hay un olivo, reconocemos nuestras raíces, nuestro clima y nuestros alimentos. El olivo nos cobija a todos con su firmeza apacible y su generosidad, y nos recuerda a cada uno que estamos de paso, pero él y lo que representa: el trabajo paciente y fecundo, la esperanza, la paz y la justicia, permanece en el corazón humano. Es el árbol cuyo cuidado y cuyo fruto pasa de generación en generación, tal como el saber mediante la educación. Es el árbol de la cultura en el más generoso y entrañable sentido de la palabra.

 * * *

L'olivera

L'olivera (Olea europaea, del llatí oleum, que vol dir oli, i Europaeus, d'Europa), és un arbre originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. És molt freqüent a les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i Andalusia, on se'n localitzen les plantacions més extenses.

El seu hàbitat són les regions càlides i seques de clima temperat.

És un arbre perenne amb la capacitat de viure i produir durant centenars d'anys. Algunes grans oliveres de la península Ibèrica i d’altres zones de la Conca del Mediterrani es coneixen popularment com a oliveres mil·lenàries. Dins la zona de la conca del riu Sénia, a les terres limítrofes entre Catalunya i València, hi ha classificades com a mil·lenàries 4.580 oliveres basant-se en el fet que el seu tronc presenta un perímetre de més de 3 metres i mig. L’olivera grossa de La Vila Joiosa, per exemple, es diu que té 2.500 anys.

L’olivera fa entre 2 i 10 metres d'alçada encara que, habitualment, no supera els 7 metres. El tronc és tortuós i gruixut, la qual cosa confereix a la seva fusta una robustesa que poques altres tenen. L'escorça, en els exemplars joves, és llisa i de tonalitats gris clar, i amb els anys s'esquerda i s'enfosqueix. La fusta és dura. La capçada és arrodonida, atapeïda i irregular. Les fulles són simples, dures i amb forma de llança. L'anvers de la L’olivera fa entre 2 i 10 metres d'alçada encara que, habitualment, no supera els 7 metres. El tronc és tortuós i gruixut, la qual cosa confereix a la seva fusta una robustesa que poques altres tenen. L'escorça, en els exemplars joves, és llisa i de tonalitats gris clar, i amb els anys s'esquerda i s'enfosqueix. La fusta és dura. La capçada és arrodonida, atapeïda i irregular. Les fulles són simples, dures i amb forma de llança. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc, amb una certa lluïssor. Al revers, en canvi, les fulles són de color verd gris platejat a causa de la presència de nombrosos pèls protectors que eviten la pèrdua d'aigua.

L’olivera és un dels primers arbres que es van domesticar en la història de la humanitat, es creu que fa uns 6.000 anys.

********

Entre desembre i gener, l’arbre es troba en repòs vegetatiu, amb la seva activitat germinativa parada o alentida.

L'olivera comença a florir al febrer, però les flors vertaderes, petites i de color blanc, surten al maig. Les flors estan inserides en unes inflorescències petites que contenen de 10 a 40 flors.

El fruit de l’olivera és l’oliva. La fructificació comença a final de maig, el desenvolupament del fruit es produeix durant l’estiu i no s’arriba a la maduració completa fins a finals de la tardor. En el procés de maduració, el fruit canvia la seva coloració de verd a vermell violaci. Quan es troba plenament madur, adquireix una coloració uniforme amb tons que oscil·len entre el violeta i el negre.

L’olivera té la tendència a produir fruits cada dos anys. La producció succeeix de manera lenta i progressiva. Entre els 35 i els 150 anys, la seva producció és òptima. A partir dels 150 anys, l’arbre envelleix i els seus rendiments són aleatoris.

*************

Les olives, així com l'oli que s'obté del seu premsat, són elements molt comuns en la dieta mediterrània.

L'oliva és un aliment amb gran valor nutritiu que conté poques quantitats de sucre i que sol menjar-se en aperitius i amanides.

Però cal recordar que les olives no es poden menjar directament. Abans és necessari macerar-les en aigua durant llarg temps i amb diferents herbes aromàtiques (sajolida, timó o fenoll entre altres), per a fer desaparèixer el seu sabor amarg. Les tècniques de la seva preparació són tot un art i, com les dels vins, molt variades segons les regions.

L'oli d'oliva és l'element diferencial per excel·lència de l'alimentació mediterrània. S'utilitza tant per amanir com per fregir aliments. La seva composició lipídica aporta certs àcids grassos que són essencials pel nostre organisme i ajuda a algunes vitamines a ser absorbides pel cos humà.

I tant les fulles com l'oli, s'aprofiten per a l'ús farmacològic i medicinal.

A l’extracte de les fulles d’olivera se li atribueixen diferents propietats: baixa la tensió arterial, prevé els infarts i els ictus, disminueix la glucosa en sang, prevé la inflamació, protegeix les neurones i alleuja l’ artritis. Diferents estudis apunten que l'oli protegeix l’ ADN de l’oxidació i redueix el risc de patir càncer pel seu contingut en antioxidants. A més, afegint-hi una mica de suc de llimona, es pot utilitzar per a calmar picors.

************

La seva fusta és una de les més belles, dures i compactes que existeixen i el seu cep és molt preuat en ebenisteria de luxe. Les seves branques s'empren en algunes zones per a cistelleria, però en ser més dures que les del vímet, només s'usen per a cistells. Un ús corrent de la fusta és per a elaborar utensilis de cuina, com ara morters o culleres.

Les oliveres produeixen també una goma o resina aromàtica que s'empra a Itàlia per a fabricar perfums.

*************

L'olivera ha estat i és la mare nutrícia dels pobles de la Mar Mediterrània, i el senyal inconfusible del seu paisatge eixut, però de clima benigne i maternal.

 * * *

Acte del cinquantenari (13 de febrer de 2019)

Alguns dels assistents a l'acte

¿Qué es un olivo?

¿Qué es un olivo? 

Un olivo 

es un viejo, viejo, viejo

y es un niño

con una rama en la frente

y colgado en la cintura

un saquito todo lleno

de aceitunas.
                                  Rafael Alberti

* * *

La primavera ha venido


La primavera ha venido 

dejando en el olivar

un libro en cada nido.

Vivir leyendo, leyendo

mientras la paz en el mundo

no se nos vaya muriendo.

Paz, paz, paz para leer

un libro abierto en el alba

y otro al atardecer.

                               Rafael Alberti

* * *

Canción quince


Ramo de oliva, vamos

a verdear el aire,

que todo sea ramos

de olivos en el aire.

Defenderemos la tierra

roja que vigilamos.

Que todo sea ramos

de olivos en el aire.

Puestos en pie de paz,

unidos, laboramos.

Ramo de oliva, vamos

a verdear el aire.

A verdear el aire.

Que todo sea ramos de 

Que todo sea ramos

de olivos en el aire.

                          Blas de Otero

* * *

L'olivera

Pel pujol

on surt el sol

cada matí de primavera

desafiant

grop i llevant,

hi trobareu una olivera.

Ja fa molts anys

els seus afanys

amb ella un home va fer créixer.

Diu que eren cent

arbres al vent

l'orgull d'aquell que els va fer néixer.

"Senyor, no en té

i cap jornaler

s'acosta a esporgar el seu ramatge".

Sola, va fent

de vent a vent

feliç de ser lliure i salvatge.

No li fa por

si a la tardor

una gelada la despulla,

i sempre en té prou

amb el que plou

per netejar les seves fulles.

Sempre és allí...

a la vora del camí

oferint-vos la seva ombra.

Ho dóna tot

a tothom, què més es pot

demanar a una vella soca.

Quan neix un fruit

és tan petit

que ni els ocells gosen picar-lo.

Pensant, potser

que és el darrer,

el darrer fruit i cal mimar-lo.

Ells cada estiu

fan el seu niu

al damunt de qualsevol branca.

I l'arbre vell

sent així amb ell

néixer la vida d'una branca.

I així va fent

de vent a vent

esperant que qualsevol tarda

algú vindrà,

la tallarà

i a bocins anirà cremant-la.

Pel pujol

on surt el sol

cada matí de primavera

desafiant

grop i llevant,

es va morir una olivera.

                   Joan Manuel Serrat

[Veure reportatge fotogràfic de l'acte de descoberta de l'olivera i l'escultura.]