Concert del Cinquantenari
El concert del cinquantenari
L'Escola de Música Musicaula (directora; Carme Martínez, exalumna de l’Institut) ens va oferir un concert bonic i variat per celebrar el cinquantenari del Puig Castellar, com un més dels actes que hi concorren, el dissabte 24 de novembre a les vuit de la nit. I és que en aquesta època de l’any és molt de nit a aquesta hora i l’Institut, com sabem, ha quedat en una zona privilegiada pel seu entorn verd, però desavinent, com sempre. Tot va ser entrar, i la música tocada amb vitalitat, la nutrida assistència, la sala acollidora per la seva sonoritat i decoració i l’orgull i l’encant de veure els joves tocant, que es respirava per part dels familiars, professors, companys i amics, ens van escalfar el cor de seguida.
El concert va començar amb una coral de tretze persones, acompanyades per quatre instruments (piano, guitarres, baix i violins) amb sonoritats de blues, combinacions de cor i solistes. Hem d'agrair i felicitar molt especialment en Xavi Cano, un exalumne del centre, que va composar una peça per a l’ocasió, dita "És la teva ciutat, Puig Castellar". Té aires countrys, que recorden Bob Dylan —molt al gust dels que en la nostra joventut en vam ser fans— ii que ret homenatge al Puig, com a element constitutiu de la ciutat de Santa Coloma. Va continuar la vetllada amb peces per a instruments solistes i conjunts camerístics. Em va semblar que destacava una alumna, que no conexia, Carmen Vilanova, tant al violí, com ho havia fet amb la veu, encara que hi va haver peces molt ben tocades per part d’altres alumnes que no em ve a tomb citar aquí —serien masses— i sense oblidar el mestratge demostrat, sobretot al piano, per la directora, Carme Martínez, amb el deliciós "Nocturn en do sostingut" de Chopin.
En resum, hi va haver també força música clàssica i contemporànea del s. XX. En aquest estil, em van descobrir un músic que no coneixia i que em va agradar especialment, Yan Tiersen. Recorda a Satie; són peces de piano que van interpretar bé Julia Muñoz i Berta Gómez. També, músiques de película (La la land, Titànic, etc.) i un sorprenent Standard de Jazz interpretat per 24 guitarres, ni més, ni menys, i un baix. Felicitacions pels intèrprets alumnes i molt especialment pel profesor. Se’n van sortir la mar de bé. I el concert va acabar amb tothom a l’escena, cor i banda, per fer un parell de peces americanes força brillants.
Hem d’agrair la col·laboració d’en Paco Gallardo, qui, em deia, recordava amb gust unes interpretacions al piano, de quan Carme Martínez era alumna del Puig, acompanyant les veus de les professores Encarna Bailón i María Lovillo, als anys vuitanta. I agrair, sobretot, a Carme Martínez el regal que ens ha ofert amb aquest concert. Ha estat una baula més d’aquesta cadena de vida cultural que caracteritza el Puig. És un privilegi no haver trencat la tradició, sinó ben al contrari haver-la refermat.