La Generalitat i el Parlament (2004)

La Generalitat i el Parlament

El passat 23 de gener, tots els alumnes de Cicles Formatius de Grau Mitjà (Gestió Administrativa) vam realitzar una sortida al Parlament de Catalunya i al Palau de la Generalitat que ens va permetre conèixer una mica més sobre aquestes dues institucions de la nostra terra.

Pel que fa a la història del Parlament de Catalunya, em va semblar curós el fet que aquest edifici fou antigament un arsenal militar de la Ciutadella que l’any 1714 va ordenar construir Felip V quan va envair Barcelona. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya van ser l’any 1932, de les quals en va sortir el primer president del Parlament: Lluís Companys. Cal dir que el règim franquista va anular el Parlament durant uns anys i el va convertir en una caserna. No va ser fins al 1977 que va retornar el President Tarradellas de l’exili i des d’aleshores l’activitat del Parlament no s’ha interromput.

El Parlament representa el poble de Catalunya i té tres funcions principals. La primera és aprovar pressupostos de la Comunitat de Catalunya, també proposa i aprova lleis i, per últim, té la funció d’impulsar i controlar el Govern de Catalunya. El Saló de Sessions, que té forma d’hemicicle, és on es reuneixen periòdicament els cent trenta-cinc diputats i el president del Parlament, que actualment és Ernest Benach. Els diputats s’asseuen en un lloc determinat de la sala segons la seva tendència política. La sala anomenada de passos perduts és contigua a la sala de sessions i es destina a que els diputats puguin negociar nous pactes polítics tot caminant amunt i avall tranquil·lament sense que ningú els molesti. També vam poder visitar la sala de premsa del Parlament, que em va semblar que era força petita, i és on els diputats parlen amb els periodistes.

Pel que fa al Palau de la Generalitat, cal destacar que és un dels símbols més destacats de la nostra nació. Actualment l’ocupa el molt honorable president Pasqual Maragall. L’entrada al Palau que dóna al carrer del Bisbe forma part de l’edifici gòtic, que conforma la part més antiga del Palau. En canvi, la façana de la plaça de Sant Jaume és d’estil renaixentista. La planta baixa del Palau és de caràcter auster i robust, i al peu d’una escala hi ha dos lleons de bronze que donen lloc a l’edifici gòtic. Malgrat això, la part més emblemàtica del Palau de la Generalitat és probablement el Pati dels Tarongers. Aquest pati, com el seu nom indica, està presidit per arbres tarongers que donen un carismàtic olor a aquesta zona del Palau. Des del Pati dels Tarongers, accedeix a la resta de sales del Palau. Curiosament, quan el Palau va anar creixent, es van haver de comprar els edificis annexos al Pati dels Tarongers per tal d’ampliar-ne les dependències. Totes les sales del Palau de la Generalitat estan ricament decorades. Com a exemple, la Capella de Sant Jordi conté una imatge de Sant Jordi esculpida i s’hi conserven nombrosos tresors, com ara reliquiaris i ornaments litúrgics del segle XVI.

La visita a aquestes dues institucions catalanes ha estat molt profitosa. Ha estat molt gratificant conèixer de ben a prop aquests edificis, alhora que ens explicaven la història dels mateixos. Cal destacar el sacrifici que van haver de fer els nostres avantpassats per tal d’arribar a la situació política democràtica i estable que gaudim avui en dia tots els catalans.

Cristian Génova (CFGM-Gestió Administrativa)

El passat 23 de gener vam anar al Parlament de Catalunya, que és al Parc de la Ciutadella, i al Palau de la Generalitat, que és a la Plaça Sant Jaume. Tots dos edificis eren molt interessants, però el Palau li va agradar més a tothom.

Primer vam anar al Parlament. Abans d’entrar-hi, ja ens esperava a fora la guia que ens hauria d’ensenyar l’edifici. Vam entrar i, primer, ens van aturar al vestíbul, on és l’escala d’honor, i la noia ens va explicar el que era abans de ser el Parlament, per a què es feia servir, que el va crear, qui va ser el primer president, etc. Després vam passar per la sala dels passos perduts, i la noia ens va mostrar la sala de premsa, que era molt petita, i ens va explicar que al 1932 va aparèixer el Parlament i que Franco, set anys més tard, al 1939, el tanca convertint-lo en barracons militars, i treu les institucions democràtiques i destruint tota simbologia catalana.

Després vam passar pel creuer i vam entrar al Saló de sessions, on es reuneixen els 135 diputats, que era abans l’antiga Sala de la República, i la noia ens va explicar on se seu cada partit polític. Em vaig quedar molt sorprès perquè, a la televisió, aquesta sala sembla que és enorme, i en realitat no és gran cosa. Em va fascinar molt l’enorme llàntia de vidre que il·luminava la sala. Aquesta va ser l’última sala que vam veure al Parlament.

Finalment, la noia ens va acompanyar fins a la porta principal i ens va donar un llibre d’informació del Parlament i ens vam anar cap al Palau de la Generalitat.

Vam anar caminant fins a la Plaça Sant Jaume i allà vam esmorzar. Amb l’estómac ple, vam entrar al Palau de la Generalitat, on ens esperava un home molt ben vestit, que ens ensenyaria l’edifici. Vam entrar per la porta que dóna a la Plaça Sant Jaume, passant primer pel Saló de Sant Jordi, i ens vam aturar al Pati dels Tarongers, on el guia ens va explicar la història de l’edifici i la història de les campanes del carilló.

Després, vam anar a la Sala Antoni Tàpies, on hi ha el Mural de les Quatre Cròniques, fet per Antoni Tàpies, i que evoca la història de Catalunya. Era una sala petita amb una taula rodona al mig i moltes cadires. L’home ens va explicar la història d’aquesta sala, el significat que tenia el quadre, qui es reunia en aquesta sala, etc. Després de visitar la Sala Antoni Tàpies, vam anar fins a la Capella de Sant Jordi (per a mi, la més bonica de totes). Ens vam seure i l’home anava explicant de qui era cada tapís que hi havia, de quina època era cadascun,  la història de la sala, etc. Per últim, vam visitar el Saló de Sant Jordi, on hi havia pintures fetes en totes les parets, cadascuna amb un significat diferent. L’home ens va explicar algunes de les pintures.

Després de veure aquesta sala, ens vam acomiadar i vam sortir de nou a la Plaça Sant Jaume. Vam agafar el metro i ens vam tornar cap a casa.

Javier Linde (CFGM-Gestió Administrativa)

El dia 23 de gener, els del grup de Gestió Administrativa vam anar al Parlament de Catalunya i al Palau de la Generalitat.

A les 8, vam agafar el metro, perquè havíem d’estar a l’Arc de Triomf a dos quarts de nou, i la visita era a les 9 al Parlament. Quan vam arribar, en entrar, vam veure l’escala d’honor, d’àmplies proporcions, amb una catifa de color vermell. És molt luxosa, encara que no ens vam deixar pujar.

L’auger del Parlament que va fer de guia, ens va explicar que la funció del Parlament és la legislativa, és a dir, la que aprova les lleis, que són promulgades en nom del Rei pel President de la Generalitat, i publicades en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en el Boletín Oficial del Estado. També trien  autoritats, aproven els pressupostos i donen impuls i control a l’acció del Govern. Després vam anar al Saló de Sessions, que és el lloc on té les seves sessions el Ple del Parlament de Catalunya. El 1932 es modificar la disposició i es transformà en un hemicicle de vuitanta-cinc butaques entapissades de vellut taronja i nou butaques entapissades de vellut vermell pel banc del Govern. Darrere els escons dels membres del Parlament, a banda i banda de l’hemicicle, és construïren sengles llotges amb baranes de marbre, destinades a les persones amb invitació oficial.

Al fons del saló, es disposaren rengles de bancs per a la premsa i el públic. Vam veure la Sala dels passos perduts, on es troben els diputats fora de les sessions per arribar a acords abans d’entrar al Saló; té pilastres de marbre rosa i un seguit de columnes de marbre verd embotides dins estructures de ferro decorades amb bronze. Aquesta sala porta al despatx de Presidència. La xerrada va acabar molt d’hora i havíem d’estar a les onze al Palau, aleshores ens vam anar a esmorzar.

A dos quarts de dotze, va començar la visita al Palau i el primer que vam veure va ser el Pati dels Tarongers. Després vam veure els salons annexos.

Pere Ferrer (1570-1591) es va fer càrrec de l’ampliació del pati i va construir el petit campanar gòtic i l’anomenat saló Daurat o de Sessions, és la sala més rica del Palau, i es caracteritza pe la seva decoració, l’enteixerrat daurat del sostre i els tapissos flamencs. També vam veure altres de les sales que complementen el pati, com la Sala Torres García, amb les pintures murals d’estil noucentista, que consisteixen en al·legories de Catalunya, i la sala Tàpies, que acull un gran mural al·legòric sobre les Quatre Crònicques i s’hi celebren les reunions del Govern.

Vam entrar a la capella de Sant Jordi, que fou projectada per Marc Safont (1432). Té detalls flamígers. La capella és un espai quadrat amb la imatge de Sant Jordi, és una de les més valuoses que es conserven en el Palau, amb l’altar bronzejat en or i plata, que representa la llegenda del cavaller Sant Jordi, obra d’Antoni Sadurni.

Vam entrar al Saló de Sant Jordi, tot envoltat de pintures a l’oli sobre tela, que representen temes de la història de Catalunya i presidit pel retrat de Joan Carles I.

Aquesta va ser l’ultima que vam veure. A l’una vam tornar cap a casa.

Jennifer Velasco (CFGM-Gestió Administrativa)

[Aquests comentaris van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 18, febrer de 2004.]