Patinatge (2003)

Sortida a la pista de patinatge

• Divendres 21 de febrer de 2003, els de 1r d’ESO vam anar a una pista de patinatge de Barcelona. Vam anar-hi amb autocar. Quan estàvem a l’autocar vam veure la Sagrada Família i els Encants Vells. Quan vam arribar-hi, vam fer una filera llarga i vam esperar una estona. Ens van donar a tots un tiquet, i quan entraves, agafaves una perxa i hi posaves les sabates, la motxilla, etc. Quan vam entrar a la pista de gel, jo em vaig caure i moltes més persones (Elisabet...). M’ho vaig passar molt bé, però jo no sabia patinar i la profe d’Educació Física em va ensenyar com es patinava. La Sandra sí que sabia, i ella em va agafar per la mà perquè no em caigués, i l’Eli també. Em vaig donar molts cops, però al final tot va sortir bé. [Rocío Santiago Visiedo,1r d’ESO.]

• L’excursió a la pista de patinatge em va agradar molt perquè jo hi havia anat una altra vegada amb l’esplai, però aquesta vegada m’ha agradat més perquè ja sabia més de patinar. L’Elisabet  i jo vam ensenyar al Lluís a patinar perquè ell no sabia. En resum, va estar una sortida molt xula i m’agradaria que es tornés a repetir. Només em vaig caure dues vegades, una per ajudar al Lluís i l’altra perquè vaig fer una volta i em vaig ensopegar amb una altra nena. [Sandra Fernández, 1r d’ESO]

• A mi m’ha agradat molt patinar perquè jo hi havia anat un altre dia i m’ho vaig passar molt bé. Quasi sempre em queia. M’ha agradat que quan he entrat a la pista, sempre queia. Al principi, només patinava amb el cul, perquè estava a terra i no em podia aixecar i em feia mal la cama, fins que va venir la senyoreta que em va ajudar a aixecar-me. [Elias Elmourabit, 1r d’ESO]

• Va ser fantàstic! Era la primera vegada que hi anava i no ho vaig fer tan malament. Em vaig sorprendre què bé que ho feia. El que no em va agradar va ser que hi havia gent que feia caure a la resta. Algunes d’aquestes persones em van fer molt de mal al peu, i tot perquè jo anava més lent. [Felipe Estepa Sánchez, 1r d’ESO]

• El pasado 26 de febrero los de 2º fuimos a patinar a una pista de hielo de Barcelona. Salimos del instituto a las diez de la mañana y volvimos sobre la una y cuarto. Nos lo pasamos muy bien. Había chicos que no sabían patinar, pero intentándolo y con ayuda fueron aprendiendo. Yo, como ya he ido tres o cuatro veces, tenía más práctica, pero al principio también me daba un poco de miedo. Cuando fui la primera vez, no me costó demasiado aprender. Bueno, en definitiva, me lo pasé muy bien y los demás supongo que también. [Tania Trabadelo, 2º de ESO.]

• El miércoles pasado fuimos al skating. Se me habían olvidado los guantes y tampoco llevaba dinero, por lo que se lo pedí a Montse Pagès. Me lo pasé bien, aunque me lo pasé mejor en ocasiones anteriores. Era la primera vez que, al principio, me temblaban las piernas al patinar, por miedo a caerme, pero el año pasado no había sido así. Supongo que ahora pensaba más en que podía caerme, pero al cabo de un rato se me pasó y empecé a alejarme bastante de la barra, hasta que ya iba sola. Sólo me caí una vez. Fue por culpa de Óscar, que se cayó primero y me hizo caer a mí, esto fue al principio. La verdad es que se me hizo corto, tendríamos que habernos quedado más tiempo. También podíamos haber ido a la del Barça, ¡entonces sí que hubiera sido…! [Ana Mª Jiménez, 2º de ESO.]

• El día 26 de febrero fuimos al skáting. La excursión estuvo bien, lo que pasa es que duró muy poco. A mí, personalmente, al principio me daba un poco de guiñe, pero luego ya paseaba con mis compañeras por la pista y no dejaba de pitar con el silbato. Mientras, los profesores estaban en el bar tomándose un café. Cuando salimos de allí, estaba lloviendo a cántaros. Después de un ratito llegamos al Puig Castellar. Me lo pasé bien en esa excursión. Creo que es un deporte emocionante y relajante. [Yolanda Fernández, 2º de ESO]

[Aquests comentaris van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 15, juny de 2003.]