Jornades sobre poesia i educació

Poesia i educació

Un café nunca está lejos.

Juan Larrea

“El gust per la poesia, es pot ensenyar?”, es demanaran alguns. “El gust per la poesia no s’ensenya; s’aprèn”, hi afegiran altres. “Segons certes teories lingüístiques, tots som poetes o, si més no, tots podem ser-ho: tots podem escriure versos de forta originalitat, d’escruixidora bellesa. El professor i l’escola han de crear les condicions idònies per aquest despertar del nen o de l’adolescent a la poesia i perquè a l’aula emergeixin versos individuals o col·lectius amb els quals ningú no ha somniat mai”, dirà aquell de més enllà. Opinions.

En una investigació portada a terme per un grup de professors de la Universitat de Barcelona sobre l’ensenyança de la poesia[1], es va observar que la majoria dels centres educatius de la ciutat (el 95% dels que van contestar l’enquesta) realitzen activitats relacionades amb la poesia: concursos literaris, assistència a recitals i espectacles poètics, trobades amb poetes, lectures de poemes, crèdits variables, etc. En aquest estudi es constata, entre altres dades reveladores, que al 25% dels centres treballen professors que cultiven la poesia i que al 86% dels centres són coneguts els alumnes que escriuen versos, potser esperonats per un impuls expressiu. Malgrat aquests percentatges, els professors consultats coincideixen que no s’organitzen prou activitats relacionades amb la poesia en els centres. Opinions.

Sobre els valors educatius —estètics, morals i emocionals— que l’apropament a la poesia comporta en el nen, ningú en parla. El que es discuteix és com es creen les condicions per aconseguir una més gran eficàcia a la didàctica de la poesia: quins mètodes, quin recursos, quines estratègies s’han de fer servir perquè l’escolar es familiaritzi amb la poesia, s’hi contagiï, sobretot en aquests mals temps per a la lírica en els quals “l’abundància ens ha empobrit” (Ovidi) i els poetes són, com volia Sant Pau que fossin els cristians, “els que sense tenir res, ho posseïen tot”. D’opinions sobre metodologia i tècniques n’hi ha moltes; les més valuoses, però, potser siguin les que venen avalades per la pràctica. Si la coherència de les nostres paraules la confirmen o la neguen els nostres fets, l’eficàcia de les teories didàctiques es mostra en desenvolupar-les el professor en el dia a dia de la classe.

Per altra banda, quan es consulta la bibliografia sobre com difondre la poesia a l’aula, es troba a faltar una reflexió ponderada dels professors de Llengua sobre la seva pràctica docent. No falten els assaigs escrits des d’una perspectiva filosòfica o psicopedagògica —alguns, és veritat, molt il·luminadors i necessaris[2]—, tampoc les fórmules ni les estratègies didàctiques, però sí els testimonis dels que, humilment, sense mistificacions, parlin de com tracten d’eixamplar l’horitzó personal dels seus alumnes mitjançant el coneixement i la vivència dels seus versos.

Per això creiem necessària aquesta i altres convocatòries similars, i voldríem que aquestes línies servissin de crida a tots aquells,  professors de Llengua de primària i secundària, poetes i altres lletraferits, que tinguin interès a trobar-se per parlar de la seva experiència. I més: apostem perquè apareguin a les publicacions especialitzades altres testimonis que, a manera de diari o mitjançant algun tipus de narració, recullin els avenços, les vacil·lacions i retrocessos, la decepció, els dubtes i l’entusiasme que, de vegades assalta els qui defensen el jardí de les paraules a l’ensenyament.

Si cultivem la poesia a classe, hauríem de saber que no estem sols, però que si ho estiguéssim, la necessitat de la poesia per a l’educació seria igualment imperiosa.

Poesia i educació: programa

16.30 h. Parlen els poetes. “La poesia en l’educació de la sensibilitat”:

• Màrius Sampere (poeta, Premi Nacional de Literatura);

• Josep-Francesc Delgado (poeta i autor de narrativa juvenil): “Poesia: passió o pressió?”;

• Víctor Obiols (poeta i professor, Universitat de Vic): “La poesia com a educació sentimental”;

• Sidi Seck (poeta i editor);

• Rodolfo del Hoyo (poeta i autor de narrativa juvenil): “Aprendre a llegir i entendre poesia”.

17.45 h. Parlen els professors. “Experiències pedagògiques: la poesia a l’aula”:

• Grup Poesía en Acción (Guillem Vallejo, Anna Boldó, Isabel García i Carlota Falguera): “La Marató de Poesia a l’Ateneu de Barcelona”.

• Carlos Herreras (CEIP Torre Balldovina): “La poesia al Cicle Superior”;

• Josep Manel Piquer i Font (CEIP Puig d’Agulles): “Haikús al Cicle Superior”;

• Mª José Fresno (IES Terra Roja): “Poemario: un crédito variable”;

• Josep Mercadé (IES Puig Castellar): “El joc poètic”;

• Mª Rosa Orriols i Carolina López (IES Lluís Requesens): “Clubs Poètics a 2n d’ESO”;

• Glòria Bordons (Universitat de Barcelona): “Els entra-i-surts de Joan Brossa”;

• Salvador López Arnal (IES Puig Castellar, UNED): “La poesía como afinado instrumento del filosofar”.

19.45 h: taula rodona i col·loqui: “Present i avenir de la poesia a l’escola”.

• Carme Sunyer (IES Santa Coloma de Farners): “Joan Vinyoli: una proposta didàctica”;

• Assumpció Forcada (IES Arnau Cadell): “Poesia i Ciència”;

• Manel Zabala (escriptor);

• Joan de la Vega (poeta);

Santa Coloma, 12 novembre de 2003.