Els camps d'extermini

Exposició sobre els camps d'extermini

Amb motiu de la III Setmana de la Solidaritat (del 9 al 13 de febrer), els alumnes de 2n A van visitar l’exposició de panells sobre els camps de concentració que havíem posat al vestíbul de la sala d’actes de l’institut. (Entitat organitzadora: L’Amical de Mauthausen.)

Què és un camp de concentració?

És un recinte més o menys ampli, gairebé a l’aire lliure, on s’obliga a estar o a viure a determinades persones. On tingueren especial importància va ser a Alemanya, on a partir de 1941 es van convertir en camps d’extermini. [Soufian Boussouf, 2n d’ESO]

Solen constar de blocs, barracons o tendes de campanya envoltats per torres de control i barreres fortificades o electrificades. Els camps de concentració també són coneguts com a camps de treball correctiu, centre de vivenda i camps d’internament o de refugiats.
Durant de II Guerra Mundial, els nazis van fer presoners més de 7 milions de persones (en la majoria jueus europeus) i els van distribuir en 22 camps de concentració. Durant la dècada de 1930-1940, els dirigents nazis alemanys van crear sis grans camps on empresonaven jueus, gitanos, homosexuals, comunistes, eslaus i altres grups. El treball, els afusellaments, els gasos, les injeccions letals o la fam i el fred van acabar amb més de quatre milions de presoners.

Després de la II Guerra Mundial, nombrosos règims repressius han seguit obrint camps de concentració: Xina, els britànics a Kenya, Indonèsia, Argentina, i recentment serbis i croats a l’antiga Iugoslàvia. [Patrícia González, 2n d’ESO]

1.                Què saps de Mauthausen?

Mauthausen és una localitat de l’Alta Àustria, en la confluència entre els rius Danubi i Enns. Des del 1939 fins al 1945 hi hagué un camp de concentració nazi, on foren internats republicans espanyols provinents de l’exili causat per la guerra civil espanyola. Hi foren exterminades unes 120.000 persones.  Als jardins de la Torre Balldovina de Santa Coloma hi ha un monument a les víctimes dels camps nazis. [Soufian Boussouf, 2n d’ESO]

Obligaven els jueus a transportar uns blocs de pedra que pesaven més que ells mateixos per unes escales anomenades Les escales de la mort, on molts queien abatuts pel treball inhumà. Llençaven els que queien per un penya-segat avall obligant el company del darrera a empenye’l. Els mataven de moltes maneres i molt morien d’esgotament i de fam. Els feien entrar a les dutxes, on els gasejaven i morien. Després els ficaven a uns forns crematoris on encara avui fa pudor de carn cremada i crec que perdurarà per sempre.
Jo admiro els supervivents dels camps ja que han sigut forts i valents i han superat proves realment insuperables.

Jesús Julià (2n d’ESO)

La pedrera de Muthausen, de nom Wienergraben, va ser l’instrument més efectiu en el procés d’eliminació dels deportats i el  símbol perfecte de l’extermini pel treball. Fou també una de les fonts de finançament i de beneficis més lucrativa de les SS ja que el treball com a esclaus dels deportats produïa grans beneficis.
Mauthausen és l’exemple de camp de concentració en què l’extermini dels presoners es realitza de manera lenta i indirecta a través del treball esgotador, la fam i els continus maltractes. Tot i això, alguns dels col·lectius que hi arribaven no van escapar d’una mort calculadament ràpida.

Rocío Santiago (2n d’ESO)

Comentaris sobre les fotografies

• Les fotografies que més m’han impressionat són les dels experiments amb els cossos i algunes en què surten nens. També les dels cossos destrossats. (Patrícia González)

• La foto que més em va impressionar va ser una on sortien dibuixos dels nens jueus on hi havia les dutxes, famílies senceres penjades i un munt de coses per l’estil. (Jesús Julià)

• La de la portalada principal de l’entrada del camp de concentració de Mauthausen, coronada per l’àguila amb la creu esvàstica o gammada, que donava pas al pati dels garatges.