III Setmana de la Solidaritat
La pau
El terme Pau ha anat evolucionant des dels grecs. En el món occidental es defineix la Pau com a “absència de guerra”. Des d’aquesta perspectiva la Pau representa tranquil·litat, quietud i ordre col·lectiu; estat que ha de ser defensat davant de qualsevol amenaça. [...]
En altres parts del món, en canvi, es parla de “pau positiva”. Parteixen de la pau individual en lloc de la col·lectiva, com la calma de l’esperit, la tranquil·litat de l’ànima i l’ordre de la ment. De fet, és Gandhi qui proposa aquestes característiques individuals i les dota d’un valor humà, social i polític.
D’aquí sorgeix el terme “no-violència” i, des de la perspectiva oriental, s’entén la pau com l’estat d’harmonia de l’individu amb el seu entorn, amb altres homes i dones, amb animals i plantes...
Després de la II Guerra Mundial, la Comunitat Internacional (formada pels estats guanyadors) constitueixen l’Organització de les Nacions Unides (ONU), amb l’objectiu d’alliberar les futures generacions de la guerra, assegurar el progrés i el benestar social de tots els pobles i promoure el respecte universal dels Drets Humans.
D’aquesta manera, el 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de l’ONU proclama la Declaració Universal dels Drets Humans, i així, “els Drets Humans es converteixen en un nou indicador en el desenvolupament i la defensa de la pau, tant individual com col·lectiva.
Del reconeixement d’aquests Drets van néixer els Drets a la Solidaritat, els anomenats Drets de Tercera Generació: el Dret al Desenvolupament, el Dret a la Pau i el Dret al Medi Ambient.
Aquesta Tercera Generació fa una crida a la Solidaritat per poder garantir, avui i per a les generacions futures, un planeta habitable. I, per tant, Pau i Drets humans són conceptes equivalents. La realització de la pau significa aconseguir el màxim de justícia i el mínim de violència. És a dir, saber resoldre positivament els conflictes.
Al món hi ha molts tipus de problemes i conflictes, individuals, familiars, socials, polítics; davant d’aquests conflictes podem reaccionar d’una manera o d’altra. Una manera possible és la cooperació: “jo guanyo i tu guanyes”.
Cooperar vol dir “involucrar-se a treballar amb l’altra persona, per trobar una solució que convingui, completament, als interessos d’ambdues parts.”
La Setmana de la Solidaritat convida a tothom a resoldre cooperativament els conflictes amb els altres. A lluitar contra les desigualtats, la discriminació, la xenofòbia i el racisme. Perquè solidaritat vol dir: “Relació de fraternitat, de companyonia, de sosteniment recíproc, que lliga les diversos membres d’una comunitat o col·lectivitat en el sentiment de pertinença a un mateix grup, i en la consciència d’uns interessos comuns” (DGEC).
Conceptes i definicions
Discriminació. Procés pel qual es concedeix un tracte d’inferioritat a tots els que són diferents de la cultura dominant.
Ecologia. Ciència que estudia les relacions entre els éssers vius i el seu medi ambient.
Genocidi. Extermini o desplaçament d’un grup ètnic, d’una determinada zona. Ex. Bòsnia.
Prejudici. Conjunt d’activitats regides i desfavorables vers un col·lectiu, mitjançant judicis de valors preconcebudes.
Sostenibilitat. Estratègia per poder millorar la qualitat de vida humana, sense malmetre el medi ambient ni els recursos naturals dels quals depenen les activitats humanes.
Tolerància. Reconeixement o acceptació de les diferències entre persones i de tots els grups culturals diferents.
Cada dia a l’hora de l’esbarjo, recorda...
hi ha una botigueta de
a l’entrada de l’institut.