Entrevista a Mossèn Vidal

Entrevista a Mossèn Vidal, prevere de la comunitat de la parròquia del Pi, Barcelona.

—Per què motiu va decidir ajudar a les persones que no tenen papers?

—Per què motiu? Doncs em sembla que s’ha d’ajudar a les persones que estan en una situació de marginació i amb necessitat d’ajuda, a unes persones que tenen tot el dret a traslladar-se, tenen el dret de viure.

—Quants immigrants han acudit per demanar-li a vostè ajuda?

—No ho sé exactament, però els primers dies van arribar a ser uns quatre-cents, desprès es van anar afegint més, va ser molt dur.

—D’on procedeixen la majoria d’immigrants?

—La gran majoria era del Pakistan, de Bangla Desh i desprès n’hi havia hindús i alguns marroquins.

—Vostè troba difícil el poder oferir l’ajut que ells necessiten?

—Pobre de mi, em va ser difícil en veure que no tenien un espai on poder viure bé, i poder acollir-los com cal. Van estar en condicions molt doloroses.

—Quin tipus d’ajuda els pot oferir? És suficient?

—En primer lloc, obrir les portes a unes persones que fan una reivindicació, d’acompanyar-los a buscar papers.

—Creu que es pot millorar la situació legal d’aquestes persones?

—Sí, de fet, es pot millorar. Aquesta tancada ha aconseguit que no sigui tan dura la llei d’estrangeria, això no ha estat fàcil, però amb tenacitat, amb esforç i empenta s’ha aconseguit més o menys.

—Quanta gent o quines entitats participen en aquest projecte?

—Era una plataforma, perquè hi ha moltes institucions, és difícil de dir. Hi ha una organització sindical de la CGT i de gent solidària.

—L’Estat dóna algun tipus d’ajuda?

—L’Estat no ha donat molta ajuda, si alguna, d’ajuda humanitària i sanitària, però no més.

—La nova llei d’estrangeria beneficia o perjudica Espanya?

—Complica la cosa, tot s’ha d’organitzar, la llei d’estrangeria també s’ha d’organitzar perquè no es pot evitar la immigració. Els immigrants tenen dret a tot.

—Quines procediments es poden aplicar per ajudar a aquestes persones?

—Els ajuden si els paguem les pensions, si els busquem un lloc de treball... Normalment ho aconsegueixen, però costa molt.

—Actualment, com és la situació d’aquestes persones?

—Alguns estan espantats, hi ha alguns que tenen casa a Vallvidrera, ara estan bé. Ara ells han de trobar treball i esforçar-se. Encara hi ha gent no té allotjament, però se’ls busca.

Entrevista realitzada per Hafsa Ajbar, Ikram Tsouli i Jennifer Ramírez (4t d’ESO).