Fem Matemàtiques (2002)
Concurs Fem Matemàtiques 2002
El dissabte 13 d’abril [de 2002] vam anar al Prat de Llobregat a celebrar la segona fase del concurs “Fem Matemàtiques 2002”, organitzat per l’ABEAM, amb el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya
El grup que representava el nostre institut, l’IES Puig Castellar, estava format per Francisco Cruz Illán, Samuel López Perales i jo mateixa, tots del grup de 1r A d’ESO.
En arribar, cadascú amb els seus pares, a l’IES Salvador Dalí, del Prat de Llobregat, observàrem la quantitat d’alumnes que es presentaven al concurs i havien arribat a la segona fase com nosaltres. Ens vam trobar tots junts per agafar les etiquetes d’identificació, cadascú amb el nom corresponent, anar al pati a escoltar unes breus paraules de presentació, dir adéu als pares i als nervis i ... apa!, l’emoció comença amb la prova individual.
A tots els alumnes de 1r d’ESO ens van posar en una classe amb cadires i taules on hi havia dos fulls en blanc (en veure allò no sabia si s’havia de fer una redacció o uns exercicis de mates), al costat una carpeta verda amb enganxines de Poblet (és on s’hauria de fer la tercera i última fase del concurs), un boli de “La Caixa” ( amb el que estic escrivint ara), i un “Kit Kat” (pensava que seria una mica d’esmorzar). En estar tots acomodats ens van repartir un full on hi havia tres problemes que al final de l’escrit reproduiré.
En acabar aquesta prova vam anar a esmorzar. Ens van donar un tiquet per a un entrepà i una beguda (d’un “Kit Kat” a un bon entrepà ...) i ens el vam menjar al pati. Allà vam conèixer altres nois i noies que també esmorzaven.
I seguidament la segona prova, la de grup. Ja estàvem tots preparats, quan de sobte, ens porten a unes pistes. Havíem de fer la segona prova al pati, i consistia en calcular quant costaria posar gespa a tot aquell tros de pati. Com podeu suposar havíem de calcular l’àrea d’aquell terreny que, per cert, tenia forma irregular. Ens van donar un plànol per a ajudar-nos. Havíem de mesurar totes les dimensions del terreny amb un cordill d’un metre de longitud (aquest cordill me’l vaig guardar de record i un professor me’l va prendre) i després fer unes quantes operacions.
Per acabar vam marxar tots cap el “Teatre Modern” del Prat de Llobregat. Anant pel carrer, miraves cap enrera i no s’acabava la cua de nois i noies.
En arribar al teatre ja ens esperaven els pares que estaven més nerviosos que nosaltres. El teatre era ple fins dalt de gent. Van trigar una mica a dir els guanyadors. Hi havia diferents nivells: 6è de primària, 1r d’ESO, i 2n d’ESO. Van començar a donar premis als petits, primer els individuals i després els de grup.
Nosaltres no vam guanyar cap premi, ni individual ni de grup. No van dir els nostres noms per a passar a la tercera fase (que és tota de proves individuals), però espero repetir aquesta experiència, perquè va ser molt divertida, ens ho vam passar molt bé i vam aprendre moltes coses. Segons la Margarida, la nostra professora, vam estar a punt de ser nosaltres els guanyadors de grup. Però el que és més important és haver arribat fins aquí i sobretot, participar.
Gràcies als pares per no haver-se separat de nosaltres i donar-nos el seu suport.
Ara reproduiré les tres preguntes de la prova individual. Si algú les vol resoldre i contrastar les seves solucions amb les nostres pot posar-se en contacte amb qualsevol del nosaltres (els tres alumnes que vam participar en la prova).
Prova individual. Primer d'ESO
- La Joana té una finca de presseguers tots perfectament arrenglerats i, molt matemàtica ella, ahir va decidir collir préssecs arbre no, arbre sí, és a dir, el primer no, el segon sí... i justament al darrer arbre li va tocar collir-ne.Avui hi ha tornat i ha decidit collir-ne de cinc en cinc: o sigui, començant des del primer, en quatre no en cull i en el cinquè sí... I ha observat dues coses molt curioses, de fet tot el que va de nombres ella ho troba molt curiós! La primera és que quan ha acabat de collir préssecs li quedaven tres arbres sense collir per arribar al final de tot; i la segona és que en 24 dels arbres, on havia de collir, els préssecs ja estaven collits d'ahir.
Quants presseguers té la Joana?
- Una simpàtica formiga està situada damunt de la pedra central d'una renglera d'onze pedres, prèviament numerades com veus a la imatge
Cada vegada que nosaltres llancem una moneda corre cap a una pedra, immediatament al costat de la que està en aquell moment. Si surt cara, corre cap a la pedra que té un número més alt (la de la dreta), i si surt creu corre cap a la pedra que té un número més baix (la d el'esquerra).
- Al cap de dues vegades de llançar la moneda, on pot estar la formiga? (Indica totes les possibilitats) On és més probable que estigui?
- I on pot estar al cap de tres vegades de llançar la moneda? On és més probable que estigui?
- En el cub que veus a la imatge format per cubets unitaris, s'han extret algunes fileres de cubets que van d'una cara a la seva oposada. A la imatge aquest efecte de buidar fileres de cubets està representat per quadrets negres a la cara corresponent.
Quants cubets se n’han tret i quants en queden doncs a la figura?
Virginia Zaldívar Puigmal (1r d’ESO)
Fem Matemàtiques 2002
Cuando llegamos al instituto (el Salvador Dalí, de El Prat de Llobregat) estuvimos un rato esperando fuera hasta que abrieron la puerta. Dentros nos dieron unas pegatinas con nuestros nombres. Luego salimos al patio, nos recibieron y nos llevaron a hacer la prueba individual. Entramos en un aula y nos sentamos. En cada mesa había una carpeta, un bolígrafo, unas hojas en blanco y una chocolatina. Después de resolver tres problemas, salimos otra vez al patio y nos dieron el almuerzo, un bocadillo y un zumo. Estuvimos un rato por el patio y después nos llamaron para hacer la prueba de grupo. Consistía en averiguar cuánto costaría poner hierba en el patio. Nos dieron una cuerda que medía un metro y nos pusimos a medir el patio. Cuando terminamos, fuimos al teatro Moderno a presenciar la entrega de premios. A nosotros sólo nos correspondió un diploma, que se llevó la profesora de matemáticas para entregárnoslo públicamente el día de Sant Jordi, y volvimos para casa.
Francisco Cruz Illán (1r d’ESO)
Crec que ha estat una experiència molt bona i voldria tornar a repetir-la. Hem après moltes coses de Matemàtiques.
Per a mi el més important va ser que ens van agafar per a la segona fase, que era molt difícil perquè hi havia uns 150 nois i noies de tots els col·legis i instituts del Barcelonès.
No vam guanyar res però vam quedar segons a la prova de grup que també era molt difícil.
Espero que l’any que ve us toqui anar-hi a vosaltres, que segur que aprendreu moltes Matemàtiques, fareu nous companys i us ho passareu molt bé.
Samuel López Perales (1r d’ESO)
[Aquests comentaris van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 10, juny de 2002.]