La Matemàtica: ànima de totes les ciències
La Matemàtica: ànima de totes les ciències
L’esdeveniment del “FEM MATEMÀTIQUES 2007” que tenim el gust de viure de molt a prop aquest any, ha estat un motiu perquè rellegís alguns llibres sobre la nostra matèria que en algun moment havien estat prou importants per a mi.
D’aquí que m’atreveixi a recomanar-vos-en un que em sembla prou interessant(1), és «La matemàtica i els matemàtics» del doctor Francesc Nicolau i Pous, col·lecció cultura i pensament de l’editorial Claret.
Aquest llibre, com es diu molt bé en el pròleg, “es llegeix amb la facilitat que es llegeix una novel·la, encara que no ho sigui, i se’n pot treure una visió del desenvolupament de la matemàtica, des dels egipcis fins als nostres dies”.
Diu també el pròleg que “el fet que sigui dedicat més aviat als matemàtics que no pas a les matemàtiques fa que se’n puguin llegir capítols saltats, però en lligar-los els uns amb els altres obtenim una percepció més àmplia de les matemàtiques que no pas dels matemàtics”.
En el primer capítol, després d’afirmar que la matemàtica és la més antiga de les ciències, ja que totes les altres, astronomia, física, química,... no comencen a ser ciències fins que no s’hi introduí el càlcul, l’autor parla de l’etimologia de la paraula matemàtica: “matemàtica és un adjectiu grec substantivat, com ho és gramàtica, física, química o música. Aquests adjectius pressuposen un substantiu, episteme (ciència) o tekhne (art, tècnica), el qual, per abreujar, se suprimí (grammàtica vol dir de l’escriptura), física de la natura, química dels sucs, música de les muses...) i mathematica vol dir de l’ensenyament o de la ciència. És un adjectiu derivat de mathema (ciència, estudi, coneixement), substantiu que es formà del verb manthano (apendre). Així, doncs, (episteme o tekhne) mathematike no significa altra cosa que ciència o art de l’ensenyament, com expressant que és la ciència que fa aprendre tots els altres ensenyaments, o sigui les ciències restants, sent-ne l’ànima o el fil conductor”.
Però l’autor fa un aclariment, “la matemàtica no és simplement càlcul, perquè tot i que ensenya a resoldre problemes que exigeixen càlcul, com a ciència que és està per damunt de la mecànica calculista”. I fa la següent definició de la matemàtica, que no és la única: És “la ciència de les estructures mentals que es refereixen a les relacions entre quantitats”, és a dir, la matemàtica posa ordre lògic, amb els principis de la lògica, a una sèrie d’idees i enunciats que fan referència a quantitats.
En definitiva, la matemàtica és l’ànima de totes les ciències positives. El seu estudi ha estat imprescindible per al progrés científic. Però també al llarg de tota la història hi ha hagut persones que l’han estudiada en si mateixa, prescindint de les seves aplicacions.
Per això “la matemàtica ha obtingut la categoria de ciència noble, consistent i important” i indispensable per al progrés de la humanitat.
Margarida Mercadal i Moll
Departament de Matemàtiques
IES Puig Castellar
(1) I pels més menuts que encara s’inicien en les Matemàtiques una altra recomanació ben interessant: «El dimoni dels nombres» de Hans Magnus Enzensberger, editorial Barcanova – Siruela.
[Aquest article va estar publicat al núm. 27 de la revista Sota el cel del Puig, març de 2007.]