Fem Matemàtiques

Fem Matemàtiques: Una mica d’història

L’activitat FEM MATEMÀTIQUES l’organitzen les associacions de professors de matemàtiques que hi ha a Catalunya. En aquests moments són quatre: ABEAM de Barcelona, ADEMGI de Girona, ApaMMs del Maresme i APMCM de Tarragona, i es coordinen mitjançant la FEEMCAT (Federació d'Entitats per a l'Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya) , que és l’organisme que encomana a una de les quatre associacions l’organització anual del FEM MATEMÀTIQUES.

Les associacions més antigues, les de Girona i Tarragona, van iniciar aquesta activitat en el curs 1994-1995.

Des de sempre, ha sigut una activitat que, a més de fomentar en els estudiants el gust per les Matemàtiques, presentant una visió d'aquestes complementària de la que fem servir a l'aula, ha volgut fomentar el treball en equip.

Des que  l’ABEAM, va iniciar el FEM MATEMÀTIQUES a les comarques de Barcelona, un dels principals objectius va ser, ampliar, més enllà de la primera fase de l’activitat, el treball en grup dels alumnes. La nostre voluntat hauria sigut que en la segona fase s’hi participés només en grup: les dificultats que això crea alhora de fer una selecció individual per la fase final, ens ho han fet abandonar (fins fa poc els alumnes de sisè de Primària no tenien prova individual en la segona fase.)

La primera vegada que l’ABEAM va organitzar una segona fase del FEM MATEMÀTIQUES va ser l’any 1998: van participar-hi 23 centres i un total de 336 alumnes. Aquell any la segona fase es va fer a l’IES les Corts de Barcelona. La prova de grups prevista per la jornada, era una prova pràctica consistent en fer, entre altres, tot un seguit d’apreciacions a partir de  les línies que delimiten el terreny de joc en el estadi del FC Barcelona; quina va ser la nostre sorpresa en arribar a l’estadi i trobar-nos sense línies en el camp.

L’any 2000, la FEEMCAT, encomana per primera vegada, l’organització de l’activitat a l’ABEAM.  Un dels problemes que vam proposar per la primera fase de l’activitat, en el nivell de 1r d’ESO, i que ara recullo perquè us animeu a repensar-lo, deia:

“El 17 de juliol de 1999 el diari va publicar la noticia que la població mundial havia arribat als 6000 milions de persones.  Ara, imagineu que tota la població mundial s’ajuntés en un territori, de manera que cadascú ocupés un quadrat de 50 cm de costat. Creus que cabríem tots a la comarca de la Noguera, a Catalunya, a Espanya  o bé encara necessitaríem més territori?”

Aquell any es va xifrar el nombre total de participants en l’activitat en 3620, un 2000 dels quals ho van fer dins l’àmbit de l’ABEAM.

L’any 2003, el grup format per Naila Albarracín, Cèlia Arroyo i Mª Isabel Andújar, que llavors feien primer d’ESO a l’IES Puig Castellar, va ser seleccionat per participar en la segona fase (que es va fer entre el CEIP Pegaso i l’IES Príncep de Viana de Barcelona) i l’any 2004 ho va ser el grup format per Rubén Ortuño,  Gisela Ruiz, Simon Topchyan, Alba González  (la segona fase es va fer a l’Escola Sadako  de Barcelona).

L’any 2005, l’ABEAM organitza l’activitat per segona vegada. Un dels problemes que vam proposar a la segona fase, en el nivell de 2n d’ESO, va ser el següent:

“Alsa, Balsa i Calsa són tres pobles veïns. A la figura, les línies rectes representen les úniques carreteres que uneixen els pobles i que mesuren 7, 8 i 12 quilòmetres respectivament.

Es vol construir un nou parc de bombers que ha de donar servei als tres pobles.

a) Suposem que el parc de bombers ha d’estar situat a la carretera que uneix Alsa i Calsa i en una posició tal que la distància més gran que hagin de recórrer els cotxes en una situació d’emergència (que es pot donar en qualsevol dels tres pobles) sigui la més petita possible. A quina distància d’Alsa s’hauria de situar el parc de bombers?.

b) Si el parc pot estar situat a qualsevol de les tres carreteres, i es manté la condició que la distància més gran sigui la més petita possible, on s’hauria de situar el parc de bombers? “

Aquell any es va xifrar el nombre total de participants en l’activitat en 4500 alumnes, un 2000 dels quals ho van fer dins l’àmbit de l’ABEAM. La fase final es va fer a Sabadell i, la foto, recull el treball d’un dels grups en la prova corresponent. Un dels exercicis proposats en aquesta prova va ser el següent:

“Us proposem que feu un petit puzzle basat en un triangle i, més en concret en la quadratura del triangle equilàter: retalleu les peces que estan dibuixades en el següent triangle equilàter i reordeneu-les fins a obtenir un quadrat. Les dues figures tenen la mateixa àrea i per això és diu que hem quadrat el triangle equilàter.”

I ara arribem al FEM MATEMÀTIQUES 2007, quan es compleixen 10 anys des que L’ABEAM va organitzar per primera vegada una segona fase i aquesta desena edició la farem a l’IES Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet.

[Aquesta col·laboració va estar publicada al número 27 de la revista Sota el cel del Puig, març de 2007.]