Simulacre (2003)

per elpuig — darrera modificació 2020-04-24T20:22:49+02:00
Comentaris d'alumnes sobre el simulacre del curs 2003-2004

 

Simulacre

 

Opinen els de 1r d'ESO

 

  • A mí me pareció bien el simulacro. Creo que lo hicieron por si acaso se prendía fuego, para que sepamos cómo salir. Aunque también tendrían que avisar a los profesores cuando sea de mentira, creo yo. Porque la profesora que estaba de sustituta porque no nos había venido el profesor, cuando sonó la sirena tres veces nos dijo que estaba estropeada, que la tenían que arreglar, y nosotros le decíamos que era el simulacro, y ella que no. Hasta que llegó otra profesora y dijo que era un simulacro. Entonces nos dijo que teníamos que irnos para afuera sin coger nada; pero, como no cogí la chaqueta, tenía frío en la calle. Lo que pasó es que no parecía que hubiera un incendio. Si fuera de verdad, bajaríamos todos corriendo, y en cambio algunos íbamos lentamente, sobre todo los mayores, como si no pasara nada, igual que si fueran al patio. Pero estuvo bien. A mí me gustó; a los otros, no sé, pero  estuvo bien hacerlo, para así saber cómo tenemos que comportarnos en un incendio de verdad. [Estefanía Martínez, 1º de ESO, A]

 

  • L’altre dia, quan estàvem amb una professora de guàrdia, de sobte va sonar l’alarma i tots vam dir que era un simulacre d’incendi menys la professora, que ens va dir que el timbre estava espatllat. Quan va sonar tres vegades, vam sortir tots al carrer. Tots estàvem tranquils perquè sabíem que no passava res. A mi em sembla que els simulacres serveixen per entrenar-nos, és a dir, per saber què fer en el cas que hi hagi un incendi de debò. [Yeraldina Paulino,1r A]

 

  • El dimarts de la setmana passada vam fer un simulacre d’incendi. Va estar bastant guai. A mi em va agradar. Quan hi ha un incendi, la campaneta sona tres vegades. Quan va sonar, nosaltres estàvem fent ciències socials. Tots els de classe ens vam aixecar ràpidament i vam sortir corrents. Alguns nois vam agafar les motxilles i quan vam sortir, ja eren tots els altres al carrer. Al cap d’una estona, tots vam entrar a l’institut. [Ibrán Flores Molina, 1r d’ESO, A]

 

Opinen els de 2n

 

  • El martes 18 de noviembre, en el instituto, hicieron un simulacro de incendio. Todos los alumnos salimos de clase como los profesores nos los habían dicho semanas antes: con calma, sin empujar sobre todo, caminando. El simulacro se dio a las 10.15 h. y luego volvimos a clase a las 10.25. Todos los alumnos recordábamos las instrucciones de los profesores. Cuando sonó el timbre la primera vez, todos nos extrañamos, pero cuando sonó otra vez, nos dimos cuenta de que era el simulacro. [Jennifer Silfa, 2º  de ESO, A]

 

  • Ahir a l’hora de música, van tocar tres vegades el timbre i això volia dir simulacre d’incendi. Però fa dues setmanes, ens van advertir (la directiva) que farien un simulacre per assajar per si un cas passa de debò. La veritat és que no va ser res de l’altre món, vam sortir al parc d’enfront de l’institut i vam entrar una altra vegada. Anys enrere ho van fer millor, van venir els bombers, ambulàncies... Però aquest any no ha vingut ningú. És una molt bona idea fer-ho, però que sigui més realista. [Soufian Boussouf, 2n A]

 

  • El dia 18 de novembre, a les 10.12 exactament, estàvem a classe de música. De sobte va sonar un timbre. Pensàvem que era una equivocació, però en sentir el segon, no ho vam pensar més. Ens vam aixecar, deixant totes les coses, i vam sortir a l’exterior. Després de cinc minuts passant fred (alguns), vam tornar a les aules poc abans de sortir al pati. Per a mi, va ser una experiència nova. Em va semblar molt bé, i crec que és una bona manera d’avisar els alumnes del què podria passar. [Victoria Arias Vall, 2n A]

 

  • Els de 2n A estàvem a l’aula de música quan, de sobte, es van escoltar tres timbres més llargues del normal. A les 10.15 vam baixar per les escales i vam sortir al pati. Després vam anar al parc que hi ha al costat. Alguns companys de 3r d’ESO m’han dit que l’altre simulacre va estar millor. Van venir els bombers, la policia i les ambulàncies. Van llençar un pot de fum de color taronja i els d’una ambulància van treure per la finestra una companya. Aquest simulacre ha estat una mica avorrit. Vam passar molt fred perquè no vam poder agafar els abrics. [Begoña Curero Sastre, 2n A]

 

  • El dimarts 18 de novembre, cap a un quart d’onze, estàvem fent música i va començar a sonar el timbre. Era el simulacre d’incendi. Poc a poc, vam anar sortint d’un en un per la porta, i després vam tenir que sortir per les escales més properes a l’aula. Vam sortir per una porta que dóna al pati i, finalment, vam sortir a l’explanada que hi ha al front de l’institut. El simulacre em va agradar molt, l’única cosa que feia molt de fred, i ho podien fer per primavera o a l’estiu. També crec que ho podrien fer moltes vegades a diferents hores, així, si un dia passa de veritat, estarem acostumats i sortirem més segurs. [Tamara Valcárcel Campos, 2n A]

 

  • Ayer, 18 de noviembre, hicieron lo de simular un incendio. Nosotros estábamos en clase de música cuando a las 10.14 h. oímos el timbre tres veces. Entonces nos dijo la profesora que no hiciéramos caso, pero nosotros le dijimos que teníamos que salir del centro para ir fuera. Así fue como salimos. Cuando estábamos en la explanada de fuera del instituto, esperamos un cuarto de hora. Fui a Paco (el coordinador) y le dije que por qué hacíamos esto, y me dijo que para que estuviéramos preparados si hubiera un incendio de verdad y supiéramos por dónde bajar. [Patricia González, 2º  de ESO, A]

 

Opinen els de 3r

 

  • El pasado 18 de noviembre hicieron lo que yo llamaría un intento de simulacro. Estábamos en clase de Tecnología, en el aula de ordenadores, cuando tocó la sirena. Nosotros pensamos que era la sirena del patio, pero después nos dimos cuenta de que sonaba por el simulacro. Salimos de la sala y nos dirigimos hacia la puerta del instituto, al exterior. Pensamos que sería algo más, que vendrían los bomberos y la policía, como hace dos años. Pero no ocurrió nada. Estuvimos muy poco tiempo fuera y después entramos para ir al patio. Algunos profesores nos dijeron que no ocurrió nada porque todos los años no se puede movilizar a tanta gente. Y que los bomberos y la policía lo hacen porque también a ellos les interesa, para ver cómo tendrían que hacerlo en estos casos. [Ana Mª Jiménez, 3º de ESO, B]

 

  • Fue un poco triste, pero, en parte, me gustó, ya que los bomberos tienen mucho trabajo y no pueden estar perdiendo tiempo por un simulacro. También me gustó porque estábamos en el laboratorio de Naturales y tuvimos que bajar. Me refiero a que no nos tocó estar en el aula porque si estamos allí siempre, no sabríamos cómo salir si estuviéramos en el gimnasio o en otro sitio que no sea nuestra aula. [Paula Sanz Jiménez, 3º  de ESO, B]

 

Opinen els de 4t

 

  • Vam tenir un simulacre, ahir, dia 18 de novembre. Va ser molt inesperat i vam sortir corrent tots cap a fora de l’institut. Em va agradar més fa dos anys perquè van venir ambulàncies, bombers, etc., i va ser més realista. També va fer molt fred i teníem ganes d’entrar a l’institut. M’hagués agradat més si hagués sigut com fa dos anys. [Estefanía Oliván, 4t C]

 

  • Ahir, dia 18 de novembre, vam tenir a segona hora un simulacre d’incendi, per saber com hem de reaccionar si es produeix un incendi a l’institut. A mi el simulacre no em va agradar perquè no va haver ni bombers, ambulàncies, ni fum, com l’any passat, que va ser més creïble i més ben fet. Quan va sonar el timbre, tots vam sortir al carrer durant un cinc minuts i després vam tornar a classe amb l’horari normal. [Mª del Mar Campañá Martín, 4t C]

 

  • Sobre el simulacro de incendio que se produjo en el instituto el pasado 18 de noviembre, he de destacar que me pareció bastante pobre, ya que a diferencia del que hubo en el año 2000, se hizo notar que no había servicios de ambulancia ni de bomberos, aunque sólo fuera por el simple hecho de motivar a los participantes. Pero, sin lugar a dudas, este pequeño fallo no le quita importancia a este tipo de actividades, que resultan muy eficientes porque nunca se sabe lo que puede pasar en el momento más inesperado, y lo más interesante es saber las precauciones que se han de tomar en cada situación. [Marta Gozálvez, 4º de ESO, C]

 

[Aquests comentaris van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 17, desembre de 2003.]