Mines antipersones (2005)

Mines antipersones

• Ahir, dia 20 de gener, els alumnes d 3r d’ESO vam rebre una xerrada sobre les mines antipersona. Crec que va ser molt interessant, ja que la majoria de la gent no sap ben bé el que són. Ens van dir quins països són productors d’això —que, per cert, el nostre ja no ho és—, quin són els països afectats, quants tipus n’hi ha, com es posen, com es treuen, quant valen (posar-les, 12 €; treure-les, 1000 €), on estan situades, que s’ha de fer si se’n veu alguna, com esclaten, etc. Un munt de coses que jo almenys no sabia, i crec que va molt bé saber-ho. Ens van oferir també per fer alguna donació per ajudar en aquest problema, ja que desactivar 100 milions de mines costa una fortuna. I avui, a l’hora de tutoria, hem baixat a veure una exposició de fotografies sobre camps de mines, que eren les que ens van ensenyar ahir a les diapositives, amb explicació inclosa.

Victòria Arias Vall (3r d’ESO)

• La xerrada em va interessar bastant. Les dues joves que la van donar es van explicar molt bé. Ens van fer mitja hora d’explicació oral sobre on hi ha mines i on les fabriquen. Ens van donar uns fulls per informar-nos més, per si volíem col·laborar o ajudar i, després, ens van posar unes diapositives i ens van ensenyar unes fotos de gent amb gossos que anaven a desactivar les mines, etc. I per acabar, ens van ensenyar dos tipus de mines, la mina de pressió, que tenia forma de llauna de conserva, i l’altre, la mina de fragmentació, que té forma de pinya. I això va ser el que ens van explicar.

Merche Roca Montero (3r d’ESO)

• La xerrada va estar molt bé, a més va ser sobre un problema important, i ens van ensenyar coses que no sabíem, com que els Estats Units fabricaven mines antipersona. Ens van ensenyar unes diapositives dels diferents tipus de mines i com els gossos trobaven les mines, com vestien els que portaven els gossos i els que desactiven les mines. Vam veure cartells que serveixen per avisar els nens del perill de les mines. I fotografies on es veia la crueltat d’aquestes armes (es veia un home sense cames). Al final, ens van deixar tocar unes mines antipersones que no portaven explosiu. La xerrada va estar bé.

Elena Pazo (3r d’ESO)

• La xerrada de mines antipersones va ser molt interessant. Jo no m’imaginava que existien aquestes mines que s’utilitzen per ferir les persones i deixar-les sense extremitats, i menys em pensava que n’hi havia de tantes classes. Em va interessar molt aquesta xerrada perquè a més que no sabia res de tot això, ens van mostrar dues classes de mines, ens van comentar diapositives de mines, ens van ensenyar mapes on sortien les fàbriques de mines i on estan situades. I també ens van explicar com es fa per treure les mines. És increïble els pocs diners que val una d’aquestes mines i quant val treure-la...

Jennifer Calvillo (4t d’ESO)

• La veritat és que va ser molt entretinguda aquesta xerrada. Amb les mines antipersones pagan justos por pecadores. Per això hauríem de fer alguna cosa, perquè totes les persones tinguin una vida digna, puguin anar a l’escola, puguin anar a treballar, etc. Mai m’havia imaginat la pila de mines que pot haver-hi al món, i menys que fossin tan perilloses. Va ser una hora de xerrada molt ben aprofitada, ja que ens vam conscienciar de com ho passen les víctimes de les mines. També és molt interessant saber que hi ha diferents tipus de mines, com les de pressió... Hi ha persones especialitzades que intenten cada dia treure les bombes i fan servir gossos perquè tenen bon olfacte. M’ha agradat molt aquesta xerrada. Intentaré de contribuir a aquesta causa perquè tothom té dret a viure tranquil·lament.

Marta Rodríguez Iglesias (4t d’ESO)

• Les mines són armes que maten moltes persones, concretament, cada 20 minuts mor una persona al món per una mina. Les mines es posen a les guerres perquè no passin els soldats enemics. Les mines es posen fàcilment però no es poden treure tan fàcilment, ja que si les toques amb una força de 5 kgs o més, explotaran. Aquí, a Espanya, no n’hi ha, però als països que han estat en guerra fa poc sí que en tenen. Una mina té una durada de vida de 50 anys. Hi ha molts tipus de mines. N’hi ha unes que a un nen el matarien, però a una persona gran el deixarien sense cama o sense braç. Altres que estan camuflades i se les fa explotar a través d’un cable. Avui dia es detecten les mines amb un detector de metalls i amb gossos que odoren la carga explosiva. En alguns països pobres no tenen accés a aquests instruments i de vegades hi ha accidents i mor gent que es dedica a desactivar mines.

Samuel López Perales (4t d’ESO)

• Aquesta xerrada va estar molt bé. A mi em va interessar moltíssim. Ens van informar sobre els països menys desenvolupats on hi ha mines a causa de conflictes bèl·lics. També ens van explicar que la vida d’una mina és de 50 anys, per això, després d’una guerra, encara hi ha gent que mor per causa de les mines. També ens van dir que hi ha dos tipus de mines: les de desfragmentació i les que només exploten. Les de desfragmentació són pitjors perquè a més d’explotar, fan saltar metralla a doble velocitat que una bala. Ens van dir que hi ha gent que està col·laborant i fan que els països signin el tractat d’Otawa per no fabricar-les.  Hi ha un objecte anomenat detector de metalls que detecta qualsevol mina que sigui de ferro, per això quan n’hi ha de plàstic, utilitzen els gossos, que tenen un sentit d’olfate molt desenvolupat. A més, van dir que com que la població d’alguns països no coneix els senyals de perill, van donant cursets perquè aprenguin a distinguir-les. Per això pinten senyals de color vermell, perquè s’entengui com sang i vagin alerta. Aquesta xerrada ha estat molt interessant; jo ja en sabia algunes coses, però no sabia quins eren els països més desafortunats, per exemple, Angola.

Fran Domingo Martín (4t d’ESO)

• La charla estuvo muy bien. Me gustó que vinieran al instituto para profundizar en este tema. Nosotros oímos por ahí noticias sobre ejércitos que ponen minas y sobre la gente que muere, y uno se dice vale. ¿Por qué reaccionamos así? Porque nadie nos lo explica. Por eso me ha encantado que vinieran a enseñarnos cómo son las minas, a decirnos qué países las producen y quiénes son los perjudicados. Además, las señoritas se explicaban de una forma que todos entendimos a la primera. Ojalá sigan haciendo esto, porque es un problema importante que se tiene que conocer y no sólo porque se haya escuchado por ahí, sino porque personas o asociaciones por la paz lo expliquen y ayuden a profundizar en ello.

Denise Erazo (4º de ESO)

[Aquests comentaris van publicar-se a la revista Sota el cel del Puig, núm. 21, maig de 2005.]

[Més comentaris sobre mines antipersones.]