Sou a: Inici / Activitats / Activitats docents / Premsa i escola / Agustina Rico: "La revista Sota el cel del Puig"

Agustina Rico: "La revista Sota el cel del Puig"

Aproximació a la classificació i les aportacions de les revistes escolars


SOTA EL CEL DEL PUIG

 

La revista Sota el cel del Puig de l’IES Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet va néixer l’any 2000 impulsada per la Coordinació Pedagògica  del centre tot recuperant la tradició de revista escolar.  Noms com A ti qué te importa, Nocturnidades, El Sendero Cósmico i Carpe Diem... havien cobert de manera intermitent aquesta parcel·la entre la dècada dels 70 i la dels 90.

 

 Sota el cel del Puig té una periodicitat trimestral, amb la voluntat de produir alguns números monogràfics com el dedicat al tema de la interculturalitat. Bàsicament es nodreix dels treballs dels alumnes, realitzats a partir de qualsevol àmbit : treballs escolars, extraescolars, experiències, visites, relació amb la ciutat, celebracions, entrevistes, conferències, interculturalitat,etc.

 

D’acord amb una classificació senzilla feta pels experts, però que resulta prou il·lustrativa, podem situar la  nostra revista en un punt intermedi entre el que anomenen  la revista-aparador  i la revista-mirall.

Vegem les característiques de totes dues

 

Revista aparador:

                    Projecta un determinada imatge del centre

                    Té afany propagandístic

                    Mostra  bàsicament l’excel·lència o el model

                    És poc heterogènia  i és molt dirigida pel professorat

 

Revista mirall:

                    Intenta reflectir la pluralitat social i la del propi centre

                    No té un marcat afany propagandístic

                    No prioritza  l’excel·lència sinó la diversitat significativa

                    Recull diferents punts de vista  i el professorat coordina  però no dirigeix

 

Sota el cel del Puig  si bé bàsicament  recull els punts del segon model, tant l’impuls com l’encàrrec, recollida i correcció de treballs, així com la confecció física de la revista recau sobre el professorat. Cal fer un incís en aquest punt per constatar la diferència amb èpoques precedents en què la revista escolar era una eina pràcticament en mans de l’alumnat. L’aplicació de la LOGSE, amb l’adveniment de la diversitat d’ alumnes i la problemàtica consegüent ja prou coneguda, així com el fet generalitzat de la pèrdua d’interès dels alumnes pels mitjans de comunicació diguem-ne tradicionals, fa que la tasca del professorat sigui imprescindible per a dur a bon port iniciatives com la d’una publicació escolar.

 

Pel que fa al servei que un mitjà de comunicació escrit reporta a l’àmbit de la comunitat escolar, aquest  el podem  concretar en una mena de decàleg:

 

1.      Potencia el domini lingüístic  i incita a la lectura

2.      Afina i elabora el pensament; reforça la responsabilitat  (qui signa es mostra davant la col·lectivitat)

3.      Exercita en les noves tecnologies

4.      Incita a la millora del gust en presentació i disseny

5.      Fomenta la disciplina d’elaborar, corregir, lliurar, complir terminis,etc.

6.      Enforteix el coneixement i el contacte entre els  estaments de la comunitat escolar

7.      Pot desvetllar vocacions i aficions

8.      Constitueix un òrgan d’opinió i de debat

9.      Connecta l’alumne amb àmbits externs: ciutat, entitats, personatges d’interès...   

10.  Augmenta l’autoestima de l’alumne, dels grups  i del centre

 

 

Des de El cel de Puig  intentem  d’acostar-nos a aquesta  proposta ideal. Si més no, treballem amb la il·lusió que aquesta modesta revista sigui  alhora una palestra  per a tots els qui  som part de l’Institut Puig Castellar i una finestra oberta al món.

 

                                                                      Agustina Rico Villoria

IES Puig Castellar