Estación Central del Brasil

Estación Central de Brasil

Aquesta pel·lícula tracta sobre les mancances socials, l’orfandat, la pobresa, la soledat, la companyia, l’afecte i el caliu familiar. Se situa en el Brasil actual, país amb grans desigualtats socials i amb molta població marginal a les seves ciutats més populoses (els barris de faveles o barraques de Rio de Janeiro, d’on provenen alguns destacats futbolistes).
Josué, un nen de dotze anys, es queda orfe en morir atropellada la seva mare. Li espera un futur terrible de nen del carrer ja que al Brasil les institucions mai no s’han fet càrrec dels orfes i aquests malviuen entre la delinqüència, la prostitució i les drogues. El nou govern brasiler, presidit per Lula da Silva, intenta  corregir aquesta i d’altres injustícies enmig de grans dificultats.
Dora, una antiga mestra solitària, decideix emparar el nen i ajudar-lo a buscar la seva família en una llunyana regió del país.
Estació central del Brasil mostra problemes humans i també unes pinzellades molt intenses de la vida urbana i rural d’aquell enorme país. Aquest film, ric en valors humans, ha rebut nombrosos premis i cal destacar-hi l’actuació de l’actriu i del joveníssim actor que la protagonitzen. Per tot això us animem a buscar-la al vídeo club i a veure-la amb la vostra família.

Els alumnes de 2n C opinen

• Es un país que no da importancia a los niños de la calle. Es un país con mucha pobreza y delincuencia, los niños de la calle crecen por ellos mismos y nadie los puede controlar. (Jonathan Mogro)

• Me gustó porque muestra cómo es el Brasil, la pobreza que hay y cómo viven muchos niños para que algun día podamos ayudarlos. (Haisen Hower Sánchez)

• M’ha agradat perquè ens ensenya el que hi ha en altres països. (Kamal El Ouazghari)

• Aquesta pel·lícula m’ha fet pena, sobretot pel nen, que es queda orfe i sense ningú. (María Santiago)

• El Brasil és molt pobre, no hi ha justícia i els nens orfes o abandonats es queden sols pels carrers. La pel·lícula m’ha agradat molt perquè jo no pensava que passaven aquestes coses en el món. (Gregorio García)

• La pel·lícula ha estat bonica i m’ha fet molta llàstima el que li passa al nen protagonista. (Cristina Argudo)

• Fa molta llàstima quan al nen se li mor la mare. Sort que la senyora Dora el cuida i l’ajuda a buscar els seus germans. Ella és el personatge que més m’ha agradat perquè és una dona que està sola i trista però s’ha pogut controlar, mantenir-se i cuidar-se ella mateixa. (Fátima Glida)

• Mostra un Brasil pobre i insegur. La pel·lícula m’ha agradat encara que és una mica difícil de creure. El paper del nen a la vida real seria molt més dur amb la mare morta i el pare desaparegut. (Adrià Martínez)

• La pel·lícula m’ha agradat perquè encara que sigui dura, t’ensenya com viuen  en aquell país amb tan poca seguretat. Tot i així, no crec que hi hagi gent com Dora que faci coses sense demanar res a canvi. (Laia Rosa)

El señor de los anillos: El retorno del rey

Sólo hay una palabra para definir esta película: IMPRESIONANTE. Es, sin duda, la mejor de la trilogía sobre los libros de Tolkien. Profundiza mucho en los personajes, pero, sobre todo, la calidad visual de este filme roza la perfección. Las batallas no tienen descanso y la escena en que se enfrentan contra la araña gigante es aterradora. La única pega de la película es que es larga, pero es una película imprescindible y, sin duda, la película del año. [Adrián Roldán, 4º de ESO]

[Aquests comentaris van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 19, maig de 2004.]