Barrio

Barrio

BARRIO. Nacionalitat: Espanya. Any de producció: 1998. Direcció: Fernando León de Aranoa. Intèrprets: Críspulo Cabezas (Rai), Timy (Javi), Eloi Yebra (Manu), Marieta Orozco (Susi), Alicia Sánchez (Carmen). Duració: 95 minuts.

• Els dies 13 i 20 de febrer, a l’hora de tutoria, dins de les activitats de la I Setmana de la Solidaritat, vam veure i comentar la pel·lícula Barrio. Encara que jo ja l’havia vist dues vegades, em va seguir agradant molt perquè representa la vida de tres nois a un barri de Madrid. S’hi veuen els maltractes, el món de la droga, la falta d’afecte a les famílies, la prostitució... Penso que aquesta pel·lícula està molt bé, especialment a mi m’ha agradat molt; però també és veritat que la realitat és molt més dura. [Carolina Vega Llobera, 3r d’ESO]

• La pel·lícula anava de tres nois que portaven una vida molt dura, les seves famílies no estaven per ells i tenien molts problemes. Van començar a robar i a fer altres coses. I al final, a un d’ells el van matar. La pel·lícula no em va agradar gaire, però tampoc no era tan pèssima. [Cristina Adrián, 3r d’ESO]

• El dia 20 vam acabar de veure una pel·lícula que es deia Barrio. Aquesta pel·lícula explicava les vides de tres nois que vivien en un barri bastant pobre de Madrid. Les seves famílies eren un desastre, i com hem comentat a classe, em sembla que nois envoltats d’odi i de desgràcies no era molt corrent que fossin tots tres tan bons amics i tan bons entre ells. Pel meu gust, aquesta pel·lícula, que ens va ocupar dues classes de tutoria, ha estat molt bé, perquè l’únic que demostrava i que volien que ens adonéssim, és de la realitat dels fets i de la vida en general. [Esperanza Jiménez, 3r d’ESO]

• La pel·lícula que vam veure l’altre dia em va agradar bastant, malgrat que quasi bé me la sabia de memòria, perquè ja l’havia vist dues vegades. Em sembla que és molt realista perquè el vocabulari, les coses que feien els nois protagonistes i tot plegat, són les coses que passen a la realitat. Però crec que aquests tres nois eren simpàtics, es deixaven estimar, ajudaven la seva família... i en realitat els nois una mica problemàtics com aquests, passen de la seva família i de tothom. Personalment, crec que va estar molt bé. [Noelia Ruiz, 3r d’ESO]

[Aquests comentaris van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 7, març de 2002.]