Visita a Cosmocaixa (2005)
per Institut Puig Castellar
—
darrera modificació
2020-04-24T19:22:24+01:00
Comentaris d'alumnes de 3r d'ESO d'una visita a Cosmocaixa
Visita a Cosmocaixa
Opinen alguns alumnes de 3r d'ESO
- El passat dijous, 18 de novembre [de 2004], els alumnes de 3r d’ESO vam anar a conèixer Cosmocaixa, el nou museu de la ciència, on vam veure tot tipus d’exposicions: els iguanodonts, el món inundat, les 8 formes de vida... A mi em va agradar molt, sobretot la bola aquella que feia corrent, encara que no vam poder entrar al planetari ni al toca-toca, ni a altres llocs, solament vam estar a la planta on hi havia el pèndol. Vam sortir de Santa Coloma a les 13 i vam arribar a Cosmocaixa cap a les 14 h. Després de dinar, vam començar a mirar i investigar el museu, fins a les 17 h., l’hora en que vam haver de sortir. Vam arribar a Santa Coloma a les 18.30 h., aproximadament. Per ser aquesta la primera sortida del curs, no va estar malament. [Victòria Arias Vall]
- El dia 18 de novembre els alumnes de 3r d’ESO vam fer una sortida al Museu de la Ciència, a veure les instal·lacions de Cosmocaixa. La sortida va ser força entretinguda, ho vam passar d’allò més bé. El que més em va agradar va ser el bosc inundat, on hi ha un gran aquari amb peixos de l’Amazones; hi havia pluja artificial... També estaven molt bé alguns dels invents que hi ha. La llàstima va ser que no vam poder entrar al toca-toca ni al planetari. Una altra vegada serà. [Sergio Sánchez Garrido]
- Cosmocaixa és interessant, però jo m’esperava una altra cosa. M’imaginava que seria un museu amb més coses i també amb activitats perquè les persones aprenguin millor els secrets de la ciència. De totes maneres, no em puc queixar perquè m’ho he passat bastant bé. El que més m’ha agradat ha estat el bosc inundat, perquè semblava que estàvem dins l’aigua, però podíem respirar. Era semblant a l’aquari de Barcelona, però amb uns quants peixos només. També vam veure una anaconda i una vibra, però no es movien, es quedaven completament quietes. A més d’anar recorrent el museu, havíem de fer parella amb una altra persona i entre les dues fer un treball de naturals. A cada parella li tocava un tema, i a mi em va tocar la línia vermella. Tracta de com es fa el paper. Cada vegada estem destruint més els boscos i no solament per aquesta raó, sinó també pels incendis provocats, i altres coses. Cosmocaixa és un museu interessant però es podria millorar. De totes maneres, m’ha agradat molt. [Laura Guerrero]
- Me gustó prácticamente todo, excepto que no pudiéramos entrar en algunas salas que parecían muy interesantes. Me gustó mucho el bosque inundado. Vimos pirañas, peces muy extraños e, incluso, una anaconda. Después vimos fósiles de caracoles… Esqueletos de dinosaurios que habían traído de Bélgica… Estuvimos jugando con una bola de cristal que transmitía electricidad y con un tubo que echaba aire a presión. Vimos mosquitos y otros insectos conservados en ámbar. Una colección de microscopios, viejos y nuevos. Pudimos ver los cambios de un árbol según la altura y un muro con sedimentos de diferentes etapas geológicas. [Gregorio García Pérez]
- El pasado jueves, 18 de noviembre, los de 3º visitamos el Museo Cosmocaixa con algunos profesores. Vimos muchas exposiciones, como el bosque inundado, los iguanadones, la línea roja, el muro geológico y muchas más. Nos lo pasamos muy bien. Había alumnos de otros centros con sus profesores. Yo me lo pasé muy bien porque me tocó estudiar el bosque inundado, donde vimos muchos peces raros y una anaconda que medía 9 metros y un depredador llamado capibara, un excelente nadador que se alimenta de vegetación acuática. [Mariela Virginia Cabrera]
[Aquests comentaris van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 21, maig de 2005.]