Coneguem l'euro

Coneguem l'euro

• En el tiempo en que estamos, con tantos acontecimientos, no faltaría que en el 2002 no cambiaran la moneda. Por eso, el otro día (el 15 de octubre de 2001), fuimos los alumnos de 1º de ESO del Puig a recibir una pequeña explicación sobre el euro. El asunto fue más o menos así. A las 11.15, con algo de retraso, salimos del Instituto los de 1º B y fuimos a un centro cívico de la calle en la que está la perfumería Laura. Al entrar en el centro vimos a los de 1º A que se iban ya. Al principio entramos en una aula y nos explicaron qué países iban a tener el euro... y después de la charla, fuimos de compras a otra aula. Nos pusieron en grupos y nos dieron un presupuesto y un tipo de compra. A nosotros nos tocó merienda (yo iba con Ana, Joshua, Javier y José Luis). El precio era de 7,02 euros, y no nos llegó, y lo pusimos nosotros con dinero falso que nos habían dado. También nos dieron el tíquet de compra. Los productos que compramos fueron: leche, zumo, cereales, dos botes de mermelada, pan bimbo, galletas, servilletas... Bueno, una merienda buenísima y nutritiva. De la excursión no me gustó el principio, pero el final me encantó. Y ésta es mi opinión. [Yolanda Fernández, 1º de ESO]

• El otro día fuimos a conocer el euro. Nos explicaron muchas cosas. Por ejemplo, nos dijeron qué países van a cambiar al euro, cuánto valen los euros en pesetas y, además, nos dieron unos euros de mentira. Después formamos grupos para comprar con los euros que nos habían dado. Era una pequeña tienda que estaba en la habitación de al lado. Había una cajera en la caja y una estantería con productos de los que ponía el precio en euros. Nos dieron a cada grupo un papel donde ponía hasta dónde teníamos que gastar. Algunos se pasaban; otros, normal; otros no llegaban... como nos pasó a Judit, a Luz Ángela, a Cristina Argudo y a mí. [Tania Trabaledo, 1º de ESO]

•  Abans a la Unió Europea cada país tenia la seva pròpia moneda. Ara l’han canviat, han fet una moneda per a quasi tots els països de la Unió Europea i, tal com diu la paraula europeu, se li va posar de nom euro. Aquesta moneda facilita el comerç; abans els camioners, per exemple, que importaven productes d’altres països, per exemple, d’Alemanya a Espanya, tenien que canviar a francs en el banc per poder passar la frontera francesa i després tornar a canviar a pessetes per poder passar la frontera d’Espanya. Tot això ja s’ha acabat: amb l’euro ja no farà falta canviar de moneda. L’euro val un total de 166,386 pts. La gent diu que s’embolicarà amb l’euro, però això no és veritat, perquè l’import te’l demanen a euros no a pessetes. També hi ha monedes de cèntims (1, 2, 5, 10, 20 i 50), d’un i de dos euros i bitllets de 5, 10, 20, 50, 200 i 500 euros). [Víctor Santos Jurado, 1r d’ESO]

•  L’euro és la moneda única de 12 països de la Comunitat Europea (com, per exemple, Espanya, França, Portugal, Itàlia, Alemanya, Grècia, Àustria, Holanda, Bèlgica, Finlàndia, Luxemburg i Irlanda). A mi em sembla que l’euro serà molt pràctic, però el que passa és que si no et t’hi fixes quan entri l’euro et podran estafar. O sigui que a les persones que no sàpiguen allò de l’euro, els podrien fer pagar un preu. L’euro val 166,386 pessetes, perquè no ens tinguin que donar euros i euros, també hi haurà bitllets, com per exemple de 5, 10, 20, 50, 100, 200 i 500 euros. Apart d’això hi haurà monedes d’1 euro, de dos, i de cèntims d’1, de 2, de 5, de 10, de 20 i de 50. Quan l’altre dia els nens i nenes de 1r A vam arribar a conèixer l’euro, vam entrar a una sala on ens van explicar tot el que us he explicat a dalt. Després ens vam dividir en grups i vam anar a comprar amb euros a un supermercat al costat del saló, i a cada grup ens van donar una targeta que ens deia el que teníem que comprar i el que ens podíem gastar. Quan vam acabar, vam anar al saló un altre cop i ens van seguir explicant més coses del mateix. I després ens vam anar cap a l’Institut. I ara, aquí teniu una conversió ràpida entre euros i pessetes.

                                                                           [Marta Rodríguez Iglesias, 1r d’ESO]

[Aquests comentaris van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 5, novembre de 2001.]