Sou a: Inici / Activitats / Activitats educatives / Vida escolar / El simulacre (2005)

El simulacre (2005)

Impressions sobre el simulacre del curs 2004-2005.

Simulacre

 

Opinen alumnes de 1r d’ESO

  • El dimecres 10 de novembre, a un quart de deu més o menys, va ser el simulacre d’incendi. Va ser just a l’hora d’Ètica, i la professora Conxita ens va fer sortir al carrer. Feia molt de fred, i estàvem parlant. Després vam tornar a classe i vam agafar l’entrepà  i vam sortir al pati. Em va agradar molt, però no voldria que hi hagués cap incendi a l’institut.

Araceli Ballestero Vinueza (1r d’ESO)

  • Crec que el simulacre va estar bé, perquè no sabíem quin dia ni a quina hora el faríem, només sabíem que quan es fes, tocaria tres cops el timbre. Però jo crec que hagués un incendi de veritat, no aniríem tan tranquils ni callats ni en ordre: aniríem desesperats.

Inés Mayo Núñez (1r d’ESO)

  • El simulacro me pareció muy bien, porque así nos preparamos para cuando haya un caso de verdad y no tendremos que sufrir como tantas veces pasa, que hay gente que no sabe cómo salir de un edificio. Es muy bueno hacer esto, así podemos tener más experiencia que en otros colegios. En este instituto hay mucha preparación para casos de incendio; en otros no hacen esto, y en esos institutos puede pasar algo, porque los alumnos no saben cómo salir ni por dónde salir. También es bueno hacer simulacros porque hay gente de otros países que no entienden nuestro idioma y así ya saben cómo actuar. Si no hiciera, si pasara un día que hubiera un incendio, ellos no sabrían qué hacer y se quedarían dentro y les podría pasar algo.

Mariana Anabel Galarza (1º de ESO)

 

Alumnes de 2n d’ESO

  • El passat 10 de novembre, mentre estàvem fent classe de tecnologia (encara que va faltar la professora), va sonar l’alarma d’incendi. Jessica es va posar a cridar dient: “El simulacre, el simulacre!”. Llavors, vam baixar les persianes, vam tancar les finestres i vam sortir per la porta per anar a l’escala principal. Quan estàvem a fora, feia fred i jo anava amb una samarreta de màniga curta, llavors la professora de física i química em va abraçar. Després ens van dir que ens en podíem anar cap a classe, però com que no hi havia ganes, vam anar lentament per trigar una mica més. Quan ja érem a classe, ja era l’hora d’anar al pati. Vam recollir i ens en vam anar a l’aula per deixar la cartera. Crec que el simulacre no va ser res de l’altre món i que se’l podien haver treballat una mica més.

Sara Barrero Sojo (2n d’ESO)

 

  • El simulacre em va semblar força bé, però haurien d’haver-lo fet com si vinguessin bombers o alguna cosa més completa, perquè fer només això va ser una mica avorrit. Com que ens vam perdre una estona de classe, va estar bé. Jo estava a l’aula de física i química, però no vam baixar les persianes perquè ja estaven baixades. Ens van dir que baixéssim les persianes i tanquéssim les finestres, que no agaféssim res i que si alguna persona es quedava enrere, que no anéssim a buscar-la, però que si algun amic o amiga nostra es quedés enrere, sí que l’havíem d’anar a buscar. Jo també agafaria totes les meves coses i no jo sola, sinó més gent, perquè tot el material costa diners i, sobretot, els llibres. I alguna gent que té taquilla, com jo, per exemple, si a aquella zona hi arriba el foc, pot ser que es cremessin, i no són gens barats, però jo ja no els aniria a buscar perquè en tenir contrasenya, trigaria més i podria ser perillós.

Cristina Sánchez Lafuente (2n d’ESO)

  • Un dels dies que estàvem fent física i química (la meitat del grup), va sonar l’alarma d’incendi. Tots ens vam espantar una mica al principi, i cridàvem: “El simulacre, el simulacre!”. Vam deixar de fer deures i, en ordre, vam baixar per les escales laterals i vam sortir al pati i, després, al carrer. La gent anava dient que hagués agafat la motxilla. Ens vam quedar allà fora una estona. Alguns feien broma sobre que l’incendi era de veritat i aquestes coses. En general, va anar molt bé tot. Encara que crec que si hi hagués un incendi de debò, la gent es posaria més nerviosa, s’esveraria molt i sortiria corrents sense ordre. Bé, espero que no passi mai, això.

Laura Torán Torres (2n d’ESO)

  • A mi el simulacre em va semblar una ximpleria. Jo, si un dia hi hagués un incendi de veritat, no estaria pensant ni en baixar les persianes ni tancar les finestres, ni anar en fila ni res de tot això. Jo el que faria seria recollir totes les meves coses i marxar corrents. I això sí, jo, si hi hagués un incendi, esperaria les meves amigues i, si alguna es quedés enrere, tornaria a buscar-la, perquè si després li passés alguna cosa, jo em sentiria culpable de no haver anat a buscar-la. Crec que aquets simulacres són molt falsos. Hauria de ser com vam fer un cop al Salvatella, que van venir els bombers i van treure un professor per la finestra,  i coses així.

Anna Azpiroz Canut (2n d’ESO)

Alumnes de 4t

  • Me parece muy bien que todos años se haga un simulacro porque así los de 1º de ESO saben lo que tienen que hacer en caso de incendio. Aunque este año fuera un poco soso, veo bien que no vengan los bomberos ni las ambulancias, como hace cuatro años, porque puede ser que mientras los bomberos están aquí, en el instituto, otros ciudadanos necesiten su ayuda. También creo que tendríamos que hacer el simulacro cuando no estamos en el aula de siempre, porque si pasara algo cuando estuviéramos en el laboratorio de ciencias naturales, por ejemplo, no sabríamos por dónde salir.

Paula Sanz (4º de ESO)

[Aquests comentaris van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 21, maig de 2005.]