Les emocions i el cervell
El cervell i les emocions
Conferència sobre les emocions i el cervell
La conferència d’ahir em va agradar, ja que va ser interessant i es va fer amena. A més, la Mònica Vallez, la persona que va fer la conferència, era una neuropsicòloga i es notava que li agradava el tema i que hi havia investigat. La conferència tractava de les emocions en relació amb el cervell, un tema molt interessant del qual no havia sentit res abans. La Mònica ens va fer una petita introducció al tema i ens va explicar en què consistia la seva investigació.
Personalment em va agradar, perquè vaig aprendre una cosa nova. Un dels altres motius pels quals em va agradar la xerrada, va ser perquè conec persones amb trastorns psíquics i que també s’han intentat suïcidar, per això hi vaig estar atenta; aquest és un tema delicat i la conferència me’n podia aportar nous coneixements.
Ana Maria Balsera Marín (202)
Neuropsicologia
El tema principal de la conferència del dimecres passat tractava sobre la neuropsicologia; en especial, sobre com afecten les emocions al cervell.
La neuropsicologia és una disciplina clínica, formada per la psicologia i la neurologia. El seu estudi es centra en el sistema nerviós central.
Mónica Vállez, la científica que ens va donar la conferència, es va centrar més en l’aspecte social de les emocions que no pas en el neurològic o científic, és a dir, la seva explicació va aportar més informació de com afecten la vida quotidiana i les relacions personals que no pas de l’aspecte científic. Per entendre-ho millor, ens va explicar un cas peculiar que demostrava l’estreta relació que hi ha entre el cervell i les emocions.
Per demostrar aquestes teories, la Dr. Vállez va fer un estudi sobre persones que patien el trastorn límit de personalitat (TLP), comparant-les amb persones que no patien aquesta malaltia. El resultat d’aquesta investigació fou la demostració de com alguns dels subjectes amb TLP confonien l’expressió d’alguns sentiments, sobretot els de por i tristesa.
La conferència em va semblar un acte molt interessant, i a diferència d’altres “xerrades”, em va agradar, tant el tema com la forma d’explicar-ho, ja que no va entrar en detalls gaire difícils, i a més a més, jo ja en sabia alguna cosa sobre aquest tema, així que no em venia de nou. L’únic aspecte negatiu que vaig trobar va ser que no es va sentir gaire bé, a causa del soroll i que la Dr. Vállez no parlava gaire fort.
Dimecres vam estar en una conferència sobre la neuropsicologia i les emocions, i com afecten les emocions en el cervell de les persones.
Primer la doctora Vállez ens va explicar breument en què consistia la neuropsicologia, que és una disciplina clínica que s’encarrega de la psicologia i la neurologia, i que estudia el sistema nerviós central. Ens va dir que ella s’encarregava concretament de dues parts del cervell: l’amígdala i el còrtex prefrontal, i ens va explicar aproximadament la funció de cadascuna.
Després de fer-nos aquesta introducció al tema de la neuropsicologia, la doctora Vállez va passar a explicar-nos més concretament què està estudiant en aquests moments. Va ser llavors quan ens va parlar d’una malaltia, el Transtorn Límit de la Personalitat (TLP), que afecta al còrtex prefrontal i té diferents símptomes, com per exemple canvis emocionals intensos, que les persones afectades es tornen contradictòries i incoherents, autolesions, etc. Respecte a aquesta malaltia, la doctora va fer una investigació i va explicar-nos les seves conclusions i els resultats obtinguts: les persones afectades tenien dificultats per diferenciar emocions de la gent, sobretot la tristesa i la por. Personalment, penso que ha sigut una conferència bastant interessant, sobretot perquè jo no sabia que hi havia una carrera universitària sobre la neuropsicologia. Era un tema del qual no sabia gaire cosa, però després d’escoltar la conferència em va quedar tot molt clar i em va sorprendre el cas de Phineas Gage, un home que va patir un accident molt greu al cervell i va sobreviure sense dificultats, encara que psicològicament va quedar-ne afectat.
Conferència sobre la neuropsicologia i el cervell de les emocions
El dimecres 19 de novembre vam assistir a una conferència sobre la neuropsicologia i el cervell de les emocions, donada per la doctora Mónica Vállez, la qual havia estat estudiant les emocions durant sis anys.
Va introduir el tema explicant que són les emocions, distingides segons la seva naturalesa i els seus elements de comportament respecte a un estímul.
També va parlar sobre les estructures i regions principals del cervell emocional: l’amígdala i el còrtex prefrontal, zones encarregades de processar les respostes de les emocions.
Finalment va explicar en què consistia el seu treball d’investigació. Aquest es basava en la recerca dels motius i característiques del trastorn límit de la personalitat (TLP). Per fer-ho, va analitzar el reconeixement d’emocions expressades facialment, per part de dos grups de persones amb mitjana d’edat entre 20 i 25 anys, però uns patien el TLP i l’altre grup era de 91 estudiants sans.
Els va mostrar una sèrie d’imatges de diferents persones expressant emocions o neutres. Fent això, va obtenir unes dades segons el nivell d’encerts d’emocions respecte cada grup; va arribar a la conclusió que les persones sanes havien encertat la majoria de manera correcta, però les que patien TLP confonien la por amb el sentiment de fàstic o ràbia i el de tristesa amb la neutra. Per aquest motiu aquestes persones tenien problemes a l’hora de relacionar-se socialment.
Personalment penso que ha sigut una conferència interessant. La doctora Mónica Vállez ha elaborat una investigació que aporta noves conclusions que jo desconeixia totalment, per aquest motiu m’ha agradat i m’ha semblat una bona aportació en el camp de la neuropsicologia. Encara que crec que la conferència va ser curta i potser superficial, ja que no va aprofundir gaire en conceptes que potser podrien haver sigut útils per entendre-la millor. Tot i això, ha sigut una conferència molt productiva.
[Aquests comentaris van estar publicats al número 30 de la revista Sota el cel del Puig, març de 2009.]