Una experiència

Una experiencia

Des de que tinc tres anys, he anat a l’ONCE. La veritat és que a pàrvuls jugàvem molt i, més endavant, anàvem aprenent més coses... fins ara, que és com una escola i fem activitats, que són les següents.

Ajudes òptiques (són la lupa o el telescopi, que jo no utilitzo). Aquí fem velocitat lectora, hem de buscar coses en fulls, diccionaris, etc.

Informàtica. No fem jocs, està adaptada i el que fem és mecanografia (aprenem a escriure sense mirar el teclat) o també naveguem per Internet buscant les solucions de les preguntres que posa al paper que ens donen.

Dibuix. Ens donen dibuixos i hem de fer-ne de semblants. I també ens ajuden amb els accesoris de mesura (regla, escaire...).

Assemblea. Proposem temes i en parlem entre tots.

Cassette. Ens enregistren una història i ens fan preguntes.

Educació Física. Jocs adaptats i esports variats, també jocs amb pilotes per treure’ns la por.

També ve una persona a l’institut i em posa treball.

Apart, jo faig esports allà també i, de vegades, vaig a campionats.

Begoña Curero Sastre

(1r d’ESO, A)

[Aquest comentari d'una experiència personal va estar publicat a la revista Sota el cel del Puig, núm. 13, març de 2003.]