Els estudis de Batxillerat

Els estudis de Batxillerat

 

El Batxillerat està constituït per un cicle de dos cursos, que es poden fer en quatre anys acadèmics (consecutius o no).

El Batxillerat té com a objectius principals:

1. Fornir a l’alumnat un grau important de cultura humanística i científica, per al seu desenvolupament intel·lectual i espiritual.

2. Preparar i orientar l’alumnat cap a la universitat i cap als cicles superiors de formació professional.

Amb el Batxillerat, els alumnes han de rebre una formació integral i una preparació adequada per enfrontar-se als reptes i canvis del món actual i poder afrontar amb garanties la seva vida acadèmica o professional posterior.

Acostumats a les classes d’ESO, en les quals hi ha un ritme de treball més lent com a conseqüència de la diversitat i l’heterogeneïtat de l’alumnat, en arribar al batxillerat alguns alumnes triguen a adonar-se que els estudis d’ensenyament postobligatori no són el mateix: s’hi ha de posar molt d’interès perquè el canvi no resulti brusc. Si a l’ESO havien vist que en alguns casos (per edat, per exemple), es podia passar d’un curs al següent sense haver assolit uns objectius mínims, al batxillerat s’han d’assolir necessàriament els objectius mínims de cada matèria i els globals.

És bàsic que els pares o tutors de l’alumne/a també entenguin això, i a més de donar suport al fill o tutorat en la seva nova etapa, li facin comprendre que el batxillerat requereix un treball i una responsabilitat superiors.

A més, pel fet que el sistema de matèries optatives permet a l’alumne escollir gran part d’allò que ha d’estudiar, ja no pot tenir l’excusa que hi ha assignatures per a les quals no està motivat. Totes les matèries li seran útils per als seus estudis posteriors, totes li donen la formació necessària per a allò que vol fer.

El conjunt d’ensenyaments que l’alumne ha d’assolir s’anomena currículum i es divideix en dos grans blocs:

1. Una part comuna, formada per les matèries comunes que cursen tots els alumnes, i el Treball de Recerca (45% del total).

2. Una part diversificada, formada per les matèries de modalitat i les matèries optatives (55% del total).

En començar el batxillerat, l’alumne escull una modalitat de Batxillerat: a) modalitat de Ciències i Tecnologia, b) modalitat d’Humanitats i Ciències Socials o c) modalitat d’Arts (aquesta última només es pot cursar en determinats centres)¹

En qualsevol de les tres modalitats l’alumne/a ha de cursar a cada curs les següents matèries comunes amb el nombre de crèdits (hores setmanals) que marca el requadre:

MATÈRIES COMUNES	1r curs	2n curs	Total
LL CATALANA I LITERATURA	2	2	4
LL. CASTELLANA I LITERATURA	2	2	4
LL ESTRANGERA	3	3	6
EDUCACIÓ FÍSICA	2		2
FILOSOFIA I CIUTADANIA	2		2
CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI	2		2
HISTÒRIA D’ESPANYA		3	3
HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA		3	3
TREBALL DE RECERCA	1	1	2
Total de crèdits	14	14	28

 

• Periòdicament, els alumnes realitzaran una hora de Tutoria, que consisteix en un conjunt d’activitats relacionades amb l’orientació personal, de grup, acadèmica i professional de l’alumnat.

• El Treball de Recerca consisteix a plasmar per escrit els resultats d’una investigació sobre algun tema relacionat amb algunes de les matèries del currículum i representa un 10% de la nota final de Batxillerat. El tema és escollit per l’alumne/a, de forma consensuada amb el seu Tutor de Treball de Recerca (professor que orienta l’alumne/a i vetlla pel correcte desenvolupament del seu treball).

El Treball de Recerca es comença a 1r de BAT., al 2n trimestre (gener), i es lliura i avalua al 1r trimestre del curs següent (octubre) (vegeu-ne més informació a la part final d’aquest dossier). [Veure dossier del treball de recerca.]

Respecte a les matèries de modalitat, l’alumne/a ha de cursar cada curs 3 o 4 matèries de la modalitat triada, segons les possibilitats que indica el requadre següent. Com es pot veure, hi ha matèries que es cursen en un sol curs i d’altres en dos cursos:

 

MATÈRIES DE MODALITAT
MODALITAT D’HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS	1r	2n	Total	MODALITAT DE CIÈNCIES I TECNOLOGIA	1r	2n	To tal
Economia	4		4	Biologia	4	4	8
Economia i Org. d’empresa	4	4	8	C de la Terra Medi ambient	4	4	8
Geografia		4	4	Dibuix tècnic	4	4	8
Grec	4	4	8	Física	4	4	8
Història de l’Art		4	4	Matemàtiques	4	4	8
Hist. Món Cont.	4		4	Química	4	4	8
Llatí	4	4	8	Tecnologia	4	4	8
Lit catalana		4	4	Electrotècnia		4	4
Lit castellana	4		4
Lit universal		4	4
Matemàtiques per a les CC Socials	4	4	8

 

A més a més de les matèries de modalitat, dintre el currículum diversificat de l’alumnat, hi ha les matèries optatives. Les matèries optatives són assignatures que l’alumnat pot escollir sigui quina sigui la modalitat escollida, sempre que la configuració de l’itinerari de l’alumne/a ho permeti. Són aquestes:

 

MATÈRIES OPTATIVES	CRÈDITS
FRANCÈS	4
SOCIOLOGIA i PSICOLOGIA	4
ESTADA A L’EMPRESA	4
RELIGIÓ i INFORMÀTICA	2/2
RELIGIÓ i SOCIOLOGIA	2/2
RELIGIÓ i PSICOLOGIA	2/2

 

• La matèria de Religió s’avalua igual que les altres, però no es té en compte a l’hora de fer la mitjana per a la selectivitat.

• D’aquestes matèries optatives, al nostre centre l’alumne/a en pot escollir una (de 4 crèdits) o dues (de 2 crèdits) i les ha de cursar al primer curs.

• L’alumne/a procedent d’un Cicle mitjà d’FP pot sol·licitar durant el primer més de classes l’exempció de la matèria optativa (o d’una de modalitat que no sigui de 8 crèdits, si no fa cap matèria optativa) i del Treball de Recerca.

 

Els itineraris (o vies)

 

Cada centre agrupa les matèries de cada modalitat de diferent manera. S’anomena itinerari (o via) cadascun dels grups de matèries resultants d’aquesta organització. Així, es garanteix que la tria feta per l’alumne/a inclou els requisits exigits per l’Administració, al mateix temps que es vetlla perquè estigui d’acord amb la sortida acadèmica o professional desitjada. En aquest sentit, es fonamental la tasca d’orientació des de la tutoria, perquè es tracta, en primer lloc, d’aconseguir que l’alumne rebi una formació integral adequada i pertinent als seus interessos, necessitats i possibilitats.

En el nostre centre, la part diversificada del currículum de l’alumnat està formada al primer curs per quatre matèries de la modalitat escollida (o tres de modalitat i una optativa de quatre crèdits o dues de dos crèdits), i per quatre matèries de modalitat al 2n curs:

 

ITINERARIS (VIES)

1r de BAT

VIA 1 TECNOLOGIA: Matemàtiques, Física, Tecnologia i una matèria més a triar entre Dibuix Tècnic i Química.

VIA 2 CIÈNCIES de la NATURALESA I DE LA SALUT: Matemàtiques, Química , Biologia i una matèria de modalitat més a triar entre Ciències de la Terra i Física.

VIA 3 HUMANITATS: Llatí, Història del Món contemporani, una altra matèria de modalitat a triar entre Literatura Espanyola , Grec i una Matèria Optativa de quatre crèdits (o dues de dos) a escollir.

VIA 4 CIÈNCIES SOCIALS: Matemàtiques Aplicades a les CCSS, Economia i Organització d’Empreses, Història del Món contemporani i una matèria més a triar entre Economia i una Matèria Optativa de 4 crèdits (o dues de 2).

VIA 3/4 HUMANITATS i CIÈNCIES SOCIALS: Matemàtiques Aplicades a les CCSS, Llatí, Història del Món contemporani, i una matèria més a triar entre Economia i una Matèria Optativa de 4 crèdits (o dues de dos).

 

2n de BAT

VIA 1 TECNOLOGIA: Matemàtiques, Física, Tecnologia i una matèria més, a triar entre Dibuix Tècnic i Química.

VIA 2 CC de la NATURALESA I DE LA SALUT: Matemàtiques, Química , Biologia i una matèria més, a triar entre Ciències de la Terra i Física.

VIA 3 HUMANITATS: Llatí, Història de l’Art, Literatura Catalana i una matèria més, ja sigui Grec o Geografia.

VIA 4 CIÈNCIES SOCIALS: Matemàtiques Aplicades a les CCSS, Economia i Organització d’Empreses, Geografia i Història de l’Art.

VIA 3/4 HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS: Matemàtiques Aplicades a les CCSS, Llatí, Geografia i Història de l’Art.

El treball de recerca

 

El treball de recerca l’ha de realitzar tot l’alumnat de batxillerat i representa un 10% en la mitjana final del Batxillerat.

El treball de recerca es comença a 1r de BAT., al 2n trimestre (gener), i es lliura i avalua al 1r trimestre del curs següent (octubre) Consisteix en una investigació sobre una qüestió o tema que interessi a l’estudiant, de qualsevol àmbit del coneixement o de la vida.

El treball de recerca no és una mera acumulació d’informació enciclopèdica sobre el tema escollit, com si fos un assaig divulgatiu, sinó que ha de contenir els elements propis d’una investigació singular i científica, és a dir: una delimitació clara de la qüestió a resoldre, una hipòtesi, una recollida de dades, una anàlisi i interpretació d’aquestes dades, etc.

El treball de recerca és sempre de caràcter individual. Això no vol dir que en casos d’especial complexitat, no hi pugui haver treballs desenvolupats en equip.

La tria i desenvolupament del treball de recerca és orientada i vetllada per un professor de l’assignatura vinculada al tema escollit, anomenat tutor del treball de recerca. Aquest tutor guia l’estudiant perquè, dintre de l’àmbit a què se circumscrigui el treball (ciències, literatura, història, filosofia, sociologia, música, economia, arts plàstiques, etc.), la recerca compleixi les condicions de rigor i singularitat requerides. Un treball de recerca pot abordar qualsevol tema, de caràcter específicament acadèmic o no; pot estar relacionat amb qualsevol aspecte de la vida i del món que interessi a l’estudiant, sempre que la qüestió s’abordi seriosament i amb rigor. No pot ser un tema massa general, perquè pot resultar inabastable o donar lloc a la mera recollida d’informació, cosa que ja hem dit que no és un treball de recerca. Per tant, caldrà delimitar dintre del tema general que interessa l’estudiant, una qüestió específica, amb uns objectius clars i ben delimitats.

Si l’estudiant no té clar el tema a investigar, ha de parlar-ne amb el tutor de treball de recerca de l’assignatura més afí als seus interessos, que l’orientarà degudament.

El treball de recerca és una magnífica oportunitat perquè l’estudiant aprengui com és i com es fa una investigació, desenvolupi a fons els seus interessos i capacitats i adquireixi autonomia personal.

L’avaluació

 

• Se n’ocupen tots els professors del grup, coordinats pel tutor.

• Les qualificacions s’expressen en xifres de l’1 al 10 (sense decimals). Aquestes s’utilitzaran per obtenir la nota mitjana del batxillerat.

• Proves extraordinàries en 1r de batxillerat: aquestes proves s’adrecen als alumnes que, a parer del professor o professora de la matèria, no hagin tingut un rendiment global suficient al llarg del curs atenent els criteris d’avaluació establerts en el currículum. Es preveu que en el curs 2011-2012 les activitats i/o proves extraordinàries de recuperació de 1r de batxillerat, es realitzin entre el 4 i el 5 de setembre de 2012.

• Les proves extraordinàries corresponents al 2n curs de batxillerat es continuaran realitzant al llarg dels cinc darrers dies de classe del curs, prenent com a referència el calendari lectiu que fixa l'ordre per la qual s’estableix el calendari escolar, per tal que els alumnes que les hagin de realitzar, en el cas d’obtenir el títol de batxiller, puguin presentar-se a les proves d’accés a la universitat previstes per a principis del mes de setembre.

• Per poder passar al segon curs de batxillerat, l’alumne/a haurà d’haver aprovat totes les matèries de primer curs. Si té una o dues matèries pendents, també passa a 2n curs sencer, i tindrà dues avaluacions extraordinàries al llarg del 2n curs (octubre i març o abril) per poder recuperar les pendents.

• Si l’alumne/a, a final de 1r, té pendents 3 o 4 assignatures, segons la normativa per a aquest curs el curs següent podrà optar entre: a) renunciar a les notes de les assignatures aprovades i repetir el curs sencer, b) cursar només les 3 o 4 assignatures suspeses. Per a qualsevol de les opcions, caldrà el permís de pares o tutors si és menor d’edat.

• En finalitzar el segon curs, l’alumne/a a qui li hagin quedat assignatures pendents, no haurà de repetir el curs sencer, sinó que solament haurà de repetir les assignatures suspeses. Si l’alumne/a vol cursar de nou el curs sencer per millorar la seva mitjana haurà de renunciar expressament a les qualificacions de les assignatures aprovades (queden excloses, en el cas que haguessin estat aprovades el treball de recerca, l’estada a l’empresa i les possibles matèries pendents de primer curs que l’alumne/a hagués superat en cursar el segon curs).

• Els estudis de Batxillerat en règim diürn no es poden perllongar més de quatre anys, siguin o no consecutius (a aquest efecte, si l’alumne/a ha de deixar els estudis per alguna circumstància justificada, és important que es doni de baixa oficialment abans de final d’abril a les oficines del centre).

• Els alumnes que hagin superat el Batxillerat i vulguin afegir al seu currículum alguna matèria de modalitat necessària per determinats estudis o per presentar-se a una opció diferent de les PAU, poden matricular-se d’aquestes noves matèries.

• La qualificació final de batxillerat s’obtindrà per mitjana de les qualificacions obtingudes en totes les matèries cursades. Aquesta qualificació suposa el 90% de la nota final; l’altre 10% correspon a la nota del treball de recerca.

• L’alumnat que, en acabar el batxillerat, hagi aprovat totes les matèries cursades rebrà el títol de batxiller.

• Els alumnes amb el batxillerat aprovat podran optar per fer les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) o accedir a qualsevol cicle formatiu de grau superior.

Les PAU

• Els alumnes amb el títol de Batxillerat podran concórrer a les PAU (Proves d’Accés a la Universitat), anomenada també “selectivitat”,

• Per accedir a la universitat cal haver aprovat abans les PAU. Si l’alumne només té aprovat el batxillerat i no ha fet les PAU no pot accedir a la universitat i, per tant, si vol continuar estudiant només pot accedir als Cicles formatius de grau superior.

• Les PAU consisteixen en dues proves: una de comuna i obligatòria i una d’específica i voluntària. A la part comuna, hi ha Castellà, Català, Idioma estranger, Història o Filosofia i una assignatura de modalitat, la que vulgui l’alumne/a. A la part específica voluntària, l’alumne/a pot examinar-se d’una, dues o tres assignatures de modalitat, segons li convingui.

• La via escollida al Batxillerat prepara sobretot per a la part específica de les PAU, que condiciona l’accés a les facultats universitàries més sol·licitades. Cada facultat tria les assignatures (entre les de modalitat de 2n de Batxillerat) de les quals l’alumne/a s’haurà d’examinar a la part específica per tal de poder obtenir la nota de tall requerida i poder-hi accedir (es pot trobar tota la informació sobre les proves d’accés a la Universitat en la següent pàgina web :

http://www.gencat.cat/economia/ur/ambits/universitats/acces/vies/pau/index.html

 

Els Cicles formatius de Grau Superior

• Amb el títol de batxillerat es pot accedir a qualsevol cicle formatiu de grau superior; l’alumne que hagi cursat determinades matèries de modalitat en el batxillerat té prioritat d’accés a determinats cicles en cas de molta demanda:

http://educacio.gencat.net/documents_publics/instruccions/instruccions11_12/Documents/Acces_CF_FP.pdf

• Amb el títol d’un cicle formatiu de grau superior és possible accedir als estudis universitaris que són afins al cicle cursat.

Resum de les normes de funcionament

 

• L’horari de classes és de matins de 8.30 a 15.00.

• És obligatòria l’assistència a classe. Si l’absència és a un examen o abans d’un examen, els alumnes hauran de presentar una justificació mèdica per poder fer l’examen.

• La puntualitat es imprescindible. Els alumnes quan arribin tard podran entrar al Centre , però no a classe.

• Els alumnes tenen dret a ser tractats amb respecte i tenen el deure de respectar tots els membres de la comunitat educativa.

• Els alumnes poden sortir del Centre a l’hora de l’esbarjo, i no poden quedar-se a l’aula, als passadissos ni a

l’entrada.

• No és permès de fumar al Centre.

• Quan falti un professor, els alumnes han de romandre a l’aula; no poden sortir del Centre sense permís.

• Totes les faltes greus es comunicaran als pares.

• No és permesa la utilització de telèfons mòbils ni aparells electrònics.El Centre no es fa responsable de la seva pèrdua.

 

Orientació tutorial

 

Si al llarg de l’ESO les sessions de tutoria són bàsiques per la formació personal de l’alumnat, al Batxillerat, l’acció tutorial adquireix una nova dimensió: l’orientadora. L’orientació segueix dues línies: una social, perquè el treball de tutoria contribueix a reforçar els bons hàbits i la cohesió del grup, i una altra acadèmica, perquè el tutor orienta l’alumne/a respecte al currículum acadèmic amb la tria de les optatives i del tema del Treball de Recerca. A més, el tutor, com que és un bon coneixedor de l’alumne/a, de les seves possibilitats acadèmiques i dels seus interessos, pot desenvolupar, amb el seu assessorament, un paper fonamental en el moment de l’elecció dels estudis posteriors (Universitat o Cicle de Grau Superior). Per portar a terme aquesta tasca l’equip de Coordinació i els tutors faciliten la informació i l’assistència a una sèrie d’activitats destinades a donar a conèixer els estudis que es poden realitzar en acabar el batxillerat (jornades de portes obertes a les universitats públiques, xerrades sobre orientació específica sobre les carreres universitàries i cicles formatius de grau superior, distribució de prospectes informatius, consultes per Internet, etc.).

 

Altres activitats

 

El viatge de final d’estudis es realitza a 1r de batxillerat, a final del segon trimestre. El Coordinador de sortides i activitats extraescolars, en col·laboració amb els tutors de batxillerat, presenta a principis de curs diverses propostes de viatge. Cal tenir present que l’objectiu del viatge no és pas d’entreteniment sinó que és cultural.

 

A final de maig, poc abans de l’avaluació final, la Direcció del Centre ofereix als alumnes de 2n de Batxillerat una festa institucional d’acomiadament, en la qual es lliura a cadascun una orla amb fotografies de tots els seus companys de curs.

 

Coordinació de Batxillerat

 

[Tornar a la pàgina principal d'aquesta secció.]