Versos

per elpuig — darrera modificació 2020-04-24T19:22:44+01:00
Poemes de diferents alumnes d'ESO sobre diversos motius

Versos

 

La rosa

 

Oh rosa!

Flor dolça

Que amb el teu perfum

Vas agradar

A la princesa que et va agafar.


Aquest perfum és com un fum,

Però no és un fum qualsevol,

Doncs és un fum embruixador,

Un fum fresc

Que a la princesa va agradar,

I a tot el castell va deixar perplex.

 

Per això la princesa et va plantar al seu [jardí,

Perquè visquessis feliç allí.

Carla D. S. (1r d’ESO)

 

Barret

Fa molts anys que ja existia

I en molts caps vivia

Pot servir per tot l’any

I fins i tot de parany

Allargat o aixafat

De poble o de ciutat.

Mercè Roca Granger (1r d’ESO)

 

EL CONILL

 

Jo tinc un conill

Molt petit

Li agrada sortir

Li agrada el pa

Li agrada somiar,

Menjar i dormir.

Quan dorm el conill

Li agrada somiar.

 

EL SOL

El sol és groc,

Il·lumina i dóna calor.

Quan tinc fred canto

El Sol Solet

I si tinc calor dic:

Ves-te’n, Sol Solet.

A la nit se’n va el Sol

I jo guardo el para-sol.

El Sol és groc,

Il·lumina i sembla d’or.

Lorena Ruiz Rodríguez (1r d’ESO)

 

ELS GOSSOS

 

Els gossos fan companyia

Et donen una alegria

Cada dia.

I quan els treus a passejar

Es posen a jugar.

Jo en tinc dos,

Són gossa i gos.

Sandra Valera Rodríguez (1r d’ESO)

 

LES MOSQUES I ELS MOSQUITS

 

Les mosques i els mosquits

Són insectes malcarats,

Lletjos i antipàtics,

I no es poden aguantar.

Fora, mosques i mosquits

I els insectes malcarats.

Chaima Saihi (1r d’ESO)

 

LA NIT

La nit és fosca

I la lluna blanca

La lluna il·lumina la foscor

Encara que no tot sigui vist

De llum i de color.

Jo calent en el meu llitet

No tinc ni por ni fred.

La nit és fosca i fa fred

Però tots als llits

Estarem ben calentets.

Carles Zaragoza (1r d’ESO)

 

LA MEVA CASA

 

La meva casa

És massa.

Perquè quan és de nit

A dins em quedo adormit

Al meu llitet

Ben calentet.

Després, al matí,

Saludo en Martí.

 

LA TARDOR

 

Quan veig les tardes que es pon el sol,

Amb el cel reflectit en els rius d’aigua

A la muntanya surten els cargols

Als quals no se’ls veu la cua.

I amb les primaveres, ventades

L’aire, olor d’hivern, eixut, coent

Comença com un gran ressecament

Amb grogors de sol en les façanes.

Si em quedés a casa veient-ho

Els corrents d’aire que es filtren

Per la porta donant-me molta por calfreds.

A mi m’agraden les tardes fredes

Passant-me-les a casa calentó

Estant assegut fent deures.

Jaime Navas (1r d’ESO)

 

LA CASA DEL TERROR

 

Són les dotze de la nit

I t’aixeques del llit.

Te’n vas a la mansió de la teva tieta.

Entra i veuràs,

L’esglai et trobaràs.

Vés pel passadís tota tranquil·la

I et trobaràs una vampira.

Les bruixes et seguiran

I faran pocions amb tu

I amb cadascú

Que trobin. Per una porta

Surten dos zombis

I per l’altra, em surten tres,

I et persegueixen pel passadís.

Et volen xuclar la teva sang, però no poden.

Al final del passadís

Hi trobes una porta,

Et sembla que és la sortida.

L’obres, i era la del cementiri.

Vas pel cementiri i et surt

Un mort vivent.

Després et caus del llit

I et despertes.

I corrent cap a l’habitació

De la mare.

Sanae Chentouf (1r d’ESO)

 

LA PLUJA

 

Avui que plou,

El mar es mou,

I encara plou més,

Aquest és el pitjor mes.

Jo estava espantat

Per una llamp que s’ha estavellat,

La tempesta dura, dura i no se’n va,

Però quan acabi, tothom ho sabrà.

Per fi la tempesta ja ha passat,

Per a tots es molta felicitat,

En el mar ja no hi ha ones,

I les temperatures ja són bones.

Així acaba aquesta tempesta,

I tots junts fem una festa.

Miguel Martínez Martínez (1r d’ESO)

 

LA TARDOR

 

A la tardor fa més vent que a l’estiu,

Ja cal abrigar-nos perquè fa friu.

Hem de començar a treballar,

Per tenir diners i poder comprar.

 

Quan comença la tardor canvia tot,

Veig com cauen les fulles a poc a poc.

Tinc ganes que s’acabi la tardor,

Perquè a les nits passo molta por.

 

Comença el cole per tots els nens grans,

Per poder ser de grans, brillants,

Jo ja tinc, quan sigui adult, uns grans [plans.

 

Es nota en el clima que ja és tardor,

Sobretot en un punt petit del cor,

I perquè ja no noto el meu amor.

Fernando Novo (2n d’ESO)

 

TARDOR

Les fulles cauen al sol de la tardor

Ballen totes juntes al vent del nord...

Dolç panellet, castanyes calentes

I tots ens els mengem i fem festes.

 

Se’n va la calor i ve la fredor

Tot dins de casa al costat del foc,

Ens posem màniga llarga i abric,

Totes les fulles tapen els camins.

 

Les gotes d’aigua a les teulades

Cauen al sòl a la matinada

Fan esquitxos als bassals plens d’aigua.

 

Ai tardor, que fas tremolar la gent...

Tu ets un avís del pròxim hivern.

Ai tardor, que fas tremolar la gent.

Àlex Fernández (1r d’ESO)

 

CÈRVOL

 

Corrent, corrent va,

Amb el cotxe el pots atrapar,

No li disparis,

Que li pots fer mal,

Si no fos pel guardabosc

Ja s’hauria fos.

Daniel Segura Montoya (1r d’ESO)

 

LA TARDOR

 

Tota la Terra es vesteix de marró

Per poder donar pas a la tardor.

Que arriba amb fred i moltíssim vent

Per poder fer fora el sol rogent.

 

Les fulletes grogues i vermelles,

Van volant en grupets totes elles.

Ara comencen a sortir els bolets,

Però per ara són molt petites.

 

Si no volem estar tots refredats,

Ara que comença a fer més fred,

Hem de sortir al carrer ben abrigats.

 

Els pobres arbres s’han quedat pelats,

Les seves fulles s’han anat volant,

Els fruits han caigut, i ja no n’hi ha cap.

 

Adrián Vilariño Seijas (2n d’ESO)

 

EL GOS

El meu gos quan va néixer

Tot rabent i depressa va créixer

Era un petit esbojarrat

Que quan anava pel passadís

Ja s’havia estampat

I se’n va anar al paradís.

Melanie Ims García (1r d’ESO)

 

LA TARDOR

 

Les vacances s’han acabat

I la tardor ja ha començat

I totes les flors les està matant

Però la sorra se les empassarà totes.

 

Per què la tardor fa caure fulles?

Per què comença a venir frescor?

Per què la tardor fa caure fulles?

Per què comença a venir frescor?

 

A poc a poc, la tardor va passant

I cada dia tremolen més les fulles

I s’ompliran camins, voreres i...

 

A poc a poc l’hivern va arribant

I els arbres es quedaren deserts

A poc a poc la tardor va passant.

 

Arantxa Sánchez Caballero (2n d’ESO)

 

PLUJA

 

Les onades rugeixen

El mar es posa d’acord amb el sol

Però les gotes de pluja no permeten

El pas dels rajos del sol.

Paco Tamayo García (1r d’ESO)

 

EL TREN

Tots anaven cap a Madrid

Sortia el tren de bon matí

Feia un dia ennuvolat

I la gent estava esperant

 

Tots van veure Jossan

Mentre l’any passava volant.

 

Ikram Idrissi (1r d’ESO)

[Aquests poemes van estar publicats al núm. 21 de la revista Sota el cel del Puig, maig de 2005.]