Passa el temps i altres poemes

Passa el temps cada cop més depressa
últimament no sé on fico el cap
em paro a pensar a recordar...
i ho faig amb nostàlgia i pena,
com una caixa plena de records
una caixa plena de recors tancada
que ningú mira ni vol obrir.
Fotografies amb tardes animades,
amb gent i amistats que tu estimaves.
A vegades em sento sola
veus que ningú t'escolta
que no hi ha ningú a la teva vora.
Tots aquells records que vas deixar enrere...
Veure que has perdut molt,
sense adonar-te'n, sense saber com...
De vegades m'agradaria tenir algú al costat,
sembla impossible, ja que mai arriba,
et pases a pensar en la vida.
Què he vingut a fer?
No en sé res,
tots som iguals i alhora diferents.
Tots sabem el que està bé i malament,
tots sabem que ningú som com semblem.
Porto una escorça a sobre, mira t'ho explicarè:
buida per dins;
per fora, somrient i aparentant que tot va bé.
Segurament són ximpleries,
sense saber com explicar-les
ni com poder encaixar-les.
Però... com es sol dir...
millor fora, que dins...

Estefania Barreiro (4t d'ESO)

Amor als 15 anys

Avui t'he tornat a veure,
quan t'he vist ho he rumiat:
“Aquest sentiment no s'acaba,
aquest sentiment no se'n va.”

No tinc gana, tampoc son,
no vull veure ningú ara.
Sóc fort, ho hauria d'aguantar,
només són bestieses que s'acaben.

Els meus amics ja ho noten.
“Estàs en els núvols endormiscat.”
I les amigues van més enllà encara:
“Qui t'ha robat el cor, Adrià?”

A casa el mateix panorama:
“Fill, que estàs enamorat?”
Jo mor de vergonya, llança a l'aire:
“Mare, si estic normal.”

I tu em preguntes:
“Et noto diferent, et noto distant.
T'he fet alguna cosa,
algun comentari, algun mal?”

Vergonyós et giro la cara,
començo a tremolar, sent estiu.
I tu davant meu et plantes
i amb una petita veu em dius:

“Adrià, això és de fa dies,
setmanes, inclos potser mesos,
però és que tu ets en els meus somnis,
és que només en tu penso.”

Em quedo paralitzat,
i amb una veueta començo a dir:
“Això no m'ho imaginava...
jo també t'estimo, Enric.”
Samuel López (3r d'ESO)

Don Quixot

Don Quixot de la Manxa
damunt un cavall blanc
lluitava contra gegants
encara que eren molins platejats.

Sempre dins d'una armadura
amb el seu amic Sanxo Pança
anaven d'un poble a l'altre.
amb una sola llança

La seva estimada Dulcinea
sempre l'esperava
perquè de Don Quixot
ella estava enamorada.

Alejandro Tabares (1r d'ESO)

La poesia dels diminutius

Un peix peixet
li agradava estar a la platja platgeta.
I al seu amic calamar calamarset
li agradava estar amb el peix peixet.

Un dia es van trobar
amb un tauró tauronet
que es volia menjar
aquells animals animalets.
Els dos amics amiguets,
per potes potetes,
se'n van anar per la platja platgeta.
I del tauró tauronet
es van salvarpels pelets.
Tots dos amics amiguets
vuit sirenes sirenetes
van veure amb els seus ulls ullets.
Els van preguntar si aquelles sirenes sirenetes
volien ser les seves amigues amiguetes
i van contestar que sí amb les seves boques boquetes.
Després de jugar amb les sirenes sirenetes,
van veure unes anguiles anguiletes
que els preguntaren si podien jugar amb aquells companys companyets.
Els contestaren que sí a les anguiles anguiletes
i van jugar tots junts juntets.
Després es van dir adéu adeuet.
I vet aquí un gos gosset,
i vet aquí un gat gatet,
aquesta poesia de diminutius
s'ha fet.
Mireia Oriol (1r d'ESO)

[Aquests poemes van estar publicats al núm. 31 de la revista Sota el cel del Puig, maig de 2009.]