La mà oberta al món

per Institut Puig Castellar darrera modificació 2020-04-24T20:22:44+02:00
Breu recull de poemes socials

ESCLAVO DEL SIGLO XX

 

Venas de aire vacío

bloquean mis pensamientos.

Nada, sin comida ni vicio,

diferentes recibimientos.

 

Soy del Tercer Mundo,

del vertedero del planeta.

Soy como un triste búho

que quiere cambiar de tierra.

 

Pero mira si soy pobre,

que por no tener no tengo nombre.

En tu país, sin dinero,

no sirves ni para barrendero.

 

Agua me hace falta y comer.

Necesito una patera y un pasaporte.

Quiero vivir y plantar laurel

en un huerto verde de Europa del norte.

Patricia Albarrilla (4º de ESO)

 

 

Sudor y placer[5]

 

Sudor y alegría.

El trabajo es alegría

cuando siembras una semilla que da fruto.

Pero el trabajo es amargo vinagre

que te corroe las entrañas

cuando labras una tierra seca y estéril.

Poema escrito colectivamente por los alumnos de 3º B

 

LA GENT VIU A L’INFERN

 

A l’hivern pluges i vent,

la gent fa coses molt dolentes,

roba i mata altre gent

del seu poblet.

 

Les mares patint,

els pares matant

i els fills morint.

 

Alguna gent està plorant,

uns altres estan destruint

i uns altres estem destrossats.

 

I les llàgrimes baixen,

baixen com un riu

que no s’atura mai.

Meryem Ajbar (1r d’ESO)

[Aquests textos van estar publicats al núm. 16 de la revista Sota el cel del Puig, novembre de 2003.]