ESTRATÈGIES  PER  A LA INTEGRACIÓ D’ALUMNES IMMIGRANTS A L’ESCOLA MEDITERRÀNIA (article publicat a la revista Barcelona Educació)

Teresa Aguilar Vila

Ramon Pedret Ventura

Evarist Tornos Gotor

Components de l’Equip Directiu de l’escola Mediterrània

Presentació

L’escola Mediterrània és una escola d’una línia d’Infantil i Primària, situada al barri de la Barceloneta, al Districte de Ciutat Vella. Es va formar de la fusió de dues de les escoles públiques del barri, l’escola Mare de Déu del Mar i l’escola Lepant.

 La majoria d’alumnes són immigrants ( 64% ) procedents d’una vintena de països, majoritàriament de l’Amèrica Llatina i amb una presència important d’alumnes del Magrib. Aquest alumnat va arribant amb un flux constant al llarg de tot el curs, la qual cosa ens obliga a portar a terme una metodologia i unes activitats molt específiques. Aquesta matrícula viva requereix una tasca continuada d’integració i adaptació de l’alumnat nou a un grup classe i  a l’escola .

Pla d’Acollida i Pla Estratègic

Aquesta composició de l’alumnat i els seus canvis constants ens han plantejat  unes reflexions sobre la seva acollida. Els objectius d’actuació els vam recollir ja el curs 1999-2000 al nostre Pla d’Acollida, revisat recentment, i a l’actual Pla Estratègic sobre el Tractament de la Diversitat Cultural. Als dos documents plantegem com intentem integrar des del primer dia tant els i les alumnes com les famílies, i els instruments i recursos de treball que facilitin la tasca pedagògica del professorat.

Considerem molt important que des del primer moment tant els nens i nenes com les famílies se sentin acollits. El primer contacte del nen/a amb el seus companys/es, l’orientació en els espais físics o el coneixement del funcionament escolar són els primers aspectes que l’escola té en compte inicialment. Això sense oblidar l’atenció a les famílies, en aspectes socials i econòmics bàsicament, doncs l’escola esdevé, en molts casos, el primer referent important. Facilitar la seva integració és una tasca importantíssima  Les posteriors entrevistes amb el tutor/a, les relacions amb les altres famílies , la participació en les festes de l’escola són aspectes que faciliten la seva participació i integració a l’escola.

Estratègies d’acolliment.

Només si ens posem al lloc de l’alumnat nouvingut i dels seus familiars podem entendre la seva desorientació i la importància de la nostra ajuda per transformar-la en seguretat. Una seguretat necessària perquè aquest alumne/a es pugui relacionar i interactuar, és a dir,  aprendre. L’escola, cada vegada que arriba un nen/a, posa en marxa una sèrie d’accions amb l’objectiu de facilitar aquest procés de coneixement del nou medi. Destaquem:

1. Es passen proves als i a les alumnes per conèixer el grau d’aprenentatge curricular i així, en cas que faci falta, organitzar activitats de reforç.

2. Se’ls faciliten materials específics adaptats a les seves necessitats.

3. S’organitzen activitats i jocs de tutoria que facilitin la interacció amb el grup.

4. Es prepara al grup per rebre al nou alumne/a: treball amb el mapa sobre el lloc d’on bé, la llengua… I es tria un company/a que li farà de guia durant les primeres setmanes per anar-se familiaritzant amb l’entorn.

5. Es realitzen entrevistes amb la família a la qual se la informa dels serveis de l’escola i del barri amb els que pot comptar.

A aquestes primeres mesures cal afegir un sistema de treball continuat a tots els cursos que garanteix aquell principi d’atenció a la diversitat fonamentat en un treball d’intercanvi i socialització:

1.      Reforç en petit grup en les àrees instrumentals per atendre les necessitats individuals de l’alumnat.

2.      Treball intensiu de llengua, fonamentalment oral, a l’aula taller per atendre l’alumnat amb desconeixement de la llengua catalana.

3.      Grups flexibles en forma de tallers (de plàstica, de teatre, d’informàtica, de cuina…) per treballar diferents formes d’expressió.

4.      Grups cooperatius de llengua per treballar l’expressió oral i escrita mitjançant el treball en petit grup.

Tot això recolzat per una organització interna amb l’objectiu de facilitar la revisió, valoració dels resultats i aportació de noves propostes per part del professorat. Així la Comissió Social és l’encarregada d’atendre les necessitats de les famílies. La Comissió d’Atenció a la Diversitats segueix l’aplicació del document que dóna forma al que fins ara hem explicat. El Departament de Llengua revisa les programacions i actualitza el currículum adaptant-lo a la realitat escolar canviant.

Integració de la’alumnat nouvingut a partir de l’Educació Física

L’arribada constant d’alumnat procedent d’altres cultures, i en qualsevol moment del curs, en una escola on la llengua catalana és la llengua vehicular, fa que aquests i aquestes alumnes passin un procés d’integració en el qual romanen bastantes hores al dia fora del seu grup classe. Aquest fet que accelera el seu ús bàsic del català per poder treballar millor a l’aula fa que retardi la seva integració al grup. D’aquí la importància que adquereixen en aquest procés altres àrees del currículum com la Música, la Plàstica i l’Educació Física, en què la comunicació verbal no és del tot imprescindible i se substitueix per altres tipus de llenguatges: el llenguatge musical, el llenguatge plàstic i el llenguatge corporal. Si tenim en compte la població escolar del nostre centre amb l’alt índex d’immigració que trobem a les nostres aules, fa que sigui una prioritat abordar l’educació intercultural des de totes les àrees possibles del currículum.

En aquest sentit, l’àrea d’Educació Física, on la comunicació amb el cos està  per sobre de la verbal o, si més no, pot substituir-la sovint, és una eina molt útil per integrar l’alumnat nouvingut procedent d’altres cultures. I per afavorir la integració a la nostra llengua i a la nostra cultura res millor que aprofitar, també, aspectes de les seves cultures que ens serveixin de pont de comunicació i per veure que, en el fons, no som tan diferents. Els jocs motrius, siguin d’on siguin, compleixen abastament aquesta missió i  per això són un element valuosíssim en la nostra tasca educativa. A més, per no deslligar el treball que fem des de l’àrea d’Educació Física del que es fa en altres àrees, cada vegada que presentem un joc nou expliquem la seva procedència geogràfica i, si es dóna el cas, veiem quin nom rep el mateix joc o de semblants en altres països en què també sabem que s’hi juga.

Aquest apropament entre cultures molt diverses entorn a la idea que els jocs formen part del patrimoni cultural de cada poble ajuda a la idea que volem transmetre d’educar el nostre alumnat en una societat intercultural, en la qual les diferents cultures estan en connexió unes amb les altres, i no en una societat multicultural, suma de moltes cultures aïllades unes de les altres.

Un altre aspecte pel qual és molt important l’Educació Física per a la integració de l’alumnat nouvingut és perquè sovint els coneixements previs de les activitats que han de realitzar són els mateixos per a tothom. Llavors les diferències que es creen entre l’alumnat no són degudes a la seva procedència geogràfica o cultural, sinó a la seva destresa en l’execució d’habilitats motrius o en el grau d’utilització de les qualitats físiques bàsiques.