Atenció educativa a l'alumnat nouvingut

Arran de la propera desaparició dels TAE i la substitució d’aquests per les aules d’acollida, alguns professionals de l’ensenyament ens hem plantejat la necessitat de fer una valoració del que han representat els TAE i, al mateix temps, fer una repassada dels models d’atenció als nouvinguts que s’han aplicat els darrers anys a Catalunya: tallers de llengua, servei de compensatòria, agrupaments de suport específic, aules de transició, aules d’acollida, etc. Darrera d’aquests models hi ha una vella polèmica: l’alumnat nouvingut que no té competència en la llengua vehicular; ¿ha d’estar en una aula separada o ha d’incorporar-se al més aviat possible al grup classe? Alguns professionals pensen que primer s’han d’adquirir els coneixements lingüístics bàsics fora de l’aula comuna i després facilitar la integració; d’altres pensen que l’objectiu des d’un primer moment ha de ser aconseguir la interacció dels alumnes nouvinguts amb totes les persones amb les quals han de conviure al seu centre. Aquesta polèmica no pot amagar, però, que una cosa és la competència comunicativa bàsica, que, en alguns casos —depenent de molts factors; per exemple, de les pautes culturals, de la llengua i de l’escolarització prèvia de l’alumnat—, es pot assolir durant un curs escolar, i una altra cosa, la competència lingüística i cultural necessària per poder desenvolupar-se amb una fluïdesa i amb efectivitat en un mitjà acadèmic diferent al d’origen.

Els TAE han tractat de ser un model intermedi; d’una banda, els alumnes nouvinguts procedents de llengües no romàniques feien classes al matí a una aula específica i amb companys a la mateixa situació que ells (condició d’immigrants, incorporació tardana al sistema educatiu, desconeixement de la llengua, etc.) i, de l’altra, a la tarda, seguien un currículum adaptat, i eren a la seva aula de referència amb companys autòctons. El fet que, en alguns casos, el TAE no estigués ubicat al centre de referència de l’alumne i que, a més, aplegués alumnes de diferents centres de l’entorn dificultava freqüentment la integració i podia, fins i tot, facilitar l’absentisme.

En qualsevol cas, és indubtable que aquests anys s’ha dut a terme des dels TAE una experiència educativa amb els nouvinguts que ha sabut resoldre molts problemes d’aprenentatge i d’integració malgrat no tenir sempre els recursos ni els referents que calien. Al mateix temps, s’han creat grups d’investigació sobre temes d’educació i immigració i s’han anat desenvolupant activitats de formació del professorat per atendre als nouvinguts: seminaris del SEDEC, cursos de postgrau organitzats per l’ICE de la UB i del corresponent de la UAB, presentació de propostes en trobades pedagògiques, etc.

I en aquest context s’ha d’entendre aquesta Jornada. La nostra convocatòria sorgeix per establir un espai de presentació d’experiències educatives amb els nouvinguts i per fer un balanç —malgrat que aquest sigui provisional— del que han estat els TAE i altres experiències pedagògiques. Convoquem tots aquells professors de primària i secundària, psicòlegs, pedagogs, professionals, assessors lingüístics (LIC) i tots els interessats a contribuir a una millor atenció i integració dels alumnes estrangers al sistema educatiu català. Si ens preocupa com atendre i resoldre aquesta diversitat, hauríem d’estar informats sobre els projectes i pràctiques que tracten de trobar-hi respostes adients.

La Jornada se celebrarà a l’IES Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet, el dia 25 de maig de 2005.