Ensenyar llengua i educar en la interculturalitat

per Institut Puig Castellar darrera modificació 2020-04-24T20:18:38+02:00
Necessitat d'un canvi teòric i pràctic de les pràctiques educatives

Ensenyar llengua i educar en la interculturalitat a l’ESO

Mercè Sendrós i Elisenda Romeu. IES Maragall (Barcelona)

L’arribada constant de nois i noies d’incorporació tardana al nostre sistema educatiu ens condueix a la necessitat d’un canvi  teòric i pràctic del funcionament dels centres  i de les pràctiques educatives a l’ensenyament obligatori, especialment quan es tracta de l’últim cicle de Primària i l’ESO.

 

Els centres educatius perquè siguin realment inclusius  han de poder donar les bases indispensables perquè tots aquests nois i noies es converteixin en ciutadans i ciutadanes amb tots els drets i deures. Per això, no podem desaprofitar l’únic espai de sociabilització obligatori per a donar-los les eines  bàsiques perquè la inclusió  al  sistema educatiu i la integració social siguin adequades.

 

El coneixement del país, la coeducació, el respecte vers les diferents cultures i el medi ambient, la salut, els drets, els deures, la interculturalitat i el domini de la llengua del país d’acollida com a eina d’integració social són alguns dels elements claus de l’educació inclusiva.

 

Per tirar endavant la nostra proposta cal l’assumpció, per part de tot el personal docent , que el fenomen migratori és una realitat social al nostre país. Aquesta assumpció ha de partir de la idea que totes aquestes persones el que volen és ser reconegudes com a ciutadans i ciutadanes per poder viure el present i el futur dignament. La cohesió social, per tant, depèn de la capacitat que tinguem de construir una societat compartida entre els autòctons i els nouvinguts de valors, actituds i percepcions, en definitiva les bases sobre les quals s’ha de construir el present i el futur de la nostra societat.

 

L’anàlisi exhaustiva que hem fet  de l’alumnat estranger que s’incorpora a l’ensenyament secundari ens ha conduït  a les següents conclusions:

 

  • L’alumnat estranger augmenta ràpidament.
  • La immigració s’ha convertit en un fet estructural que demana una reestructuració educativa urgent, una gran inversió econòmica, de mitjans professionals ben formats i materials didàctics adequats.
  • L’educació intercultural és imprescindible que es faci d’una forma transversal i que per tant formi part de tots els currículums de les diferents àrees, durant tot el procés educatiu.
  • L’alumnat estranger no són  nois i noies amb necessitats educatives especials, simplement no coneixen ni la llengua ni la cultura dels país d’acollida.
  • La llengua catalana, com qualsevol llengua, és l’element central de la sociabilitat humana i, per tant és una de les eines bàsiques en el procés d’inclusió escolar i d’integració social.
  • Els centres educatius cal que tinguin en compte la diversitat lingüística i la cultural de l’alumnat estranger i la llengua i la cultura catalanes.

 

Per tot el que hem dit, creiem que aquest aprenentatge té dos eixos fonamentals la llengua i l’educació intercultural  que no es poden deslligar en cap moment,  perquè són les eines fonamentals per a fer un bon procés d’inclusió escolar i d’integració social.

 

Com a professionals de l’ensenyament un dels principals reptes que tenim és que l’ensenyament/aprenentatge del nostre alumnat sigui òptim, per la qual cosa el primer pas índispensable és tenir un material adequat a les necessitats de l’alumnat. Per això hem elaborat dos llibres i un CD on es treballen tots els aspectes que són, des del punt de vista educatiu, fonamentals per formar els futurs ciutadans i ciutadanes del nostre país que arriben d’arreu del món.

 

Durant quatre anys hem anat dissenyant i elaborant un material basat en el treball d’unitats integrades de llengua, lectoescriptura, matemàtiques, C. de la naturalesa i C. Socials (properament estarà a la vostra disposició a la col·lecció Món de l’editorial Santillana).

 

Per fer aquest material hem tingut en compte:

 

·        El Marc Europeu de Referència.

·        Edat de l’alumnat.

·        Diversitat en el nivell educatiu en origen.

·        La llengua com a eix central d’aprenentatge.

·        La necessitat, d’una part de l’alumnat, de fer el procés de lectoescriptura.

·        La necessitat que té aquest alumnat  d’aprendre el llenguatge específic i els procediments de les diverses àrees del currículum de secundària.

·        Els eixos transversals:

-         Educació per la ciutadania

-         La coeducació

-         L’educació ambiental

-         L’educació intercultural.

·        Les relacions afectives.

·        Les relacions grupals.

·        Els espais de participació.