Josep Roquer: "L'aula d'acollida. L'experiència de l'IES Jaume Callís de Vic "
L’AULA D’ACOLLIDA
JOSEP ROQUER
IES JAUME CALLÍS
VIC
1. Situació
L’Institut Jaume Callís és un dels dos centres d’Educació Secundària, de titularitat pública, de la ciutat de Vic. Es tracta d’un centre de quatre línies d’ ESO i tres de Batxillerat. El centre té, a més, una línia de batxillerat nocturn. L’alumnat prové, bàsicament de la ciutat de Vic i de les poblacions de Sant Bartomeu del Grau, Gurb i Santa Eulàlia de Riuprimer.
2. L’atenció a la diversitat
L’atenció a la diversitat és un dels objectius prioritaris que es planteja el centre i per tant és una tasca que pertoca i assumeix tot el professorat. En aquest sentit, el primer criteri amb el qual es treballa és el d’una organització horària que permeti una certa flexibilitat a l’hora d’organitzar els grups (desdoblaments, ampliació d’un cinquè grup a 1r).
Malgrat tot, les característiques del centre —elevat nombre de línies; una ràtio per curs elevadíssima, en alguns casos superior a la que marca la llei; problemes d’espai, que han dificultat algunes propostes de desdoblament—, han contribuït a què s’organitzin, per a aquells alumnes que presenten unes necessitats educatives més específiques, algunes mesures com:
1) Un grup a 3r i un altre grup a 4t d’uns 14 o 15 alumnes per curs que segueixen un currículum adaptat. Actualment és el quart any en què es porta a terme i la valoració que se’n fa és prou positiva. En aquests grups es persegueixen bàsicament tres objectius: Ajudar els alumnes en la seva autoestima. Possibilitar, a partir de l’adaptació del currículum, que es puguin treure el graduat escolar. Orientar-los i encaminar-los sobre quines són les seves possibilitats actuals a l’hora de continuar estudiant, si així ho desitgen.
2) Un gruix important d’hores de suport, bàsicament per a alumnes del primer cicle d’ESO. Aquesta mesura s’ha anat modificant i revisant, gairebé cada curs. Des de fa, però, dos cursos, s’ha incorporat el següent criteri: Els alumnes realitzen, en horari de suport, àrees senceres (bàsicament català, castellà i matemàtiques). L’horari de suport es fa coincidir amb l’horari d’aquestes àrees, amb la qual cosa es garanteix que la resta d’àrees no es veuen afectades.
3) El funcionament permanent d’una “aula d’acollida”, pensada bàsicament per poder atendre l’alumnat nouvingut.
3. L’aula d’acollida
A. ASPECTES ORGANITZATIUS.
a) Plantejament
El centre té assumit, que l’escolarització de l’alumnat nouvingut, li correspon des del primer moment. El fet de tenir assumida aquesta responsabilitat i l’augment any rere any del nombre d’alumnes nouvinguts, ha generat que cada curs s’hagi revisat l’acollida i el procés d’escolarització que realitzaven aquests alumnes. En aquest procés de revisió, s’han tingut sobretot en compte els següents aspectes:
1) La gran diversitat que presenten aquests alumnes, sobretot en els següents aspectes:
· Lingüístic. Desconeixement del català o desconeixement del català i el castellà.
· Nivells d’escolarització, que van des de l’analfabetisme fins a un nivell similar al curs que per edat els pertoca.
· Situació social, econòmica i fins i tot cultural (manca de referents del seu món cultural), sovint molt desfavorida.
2) L’edat dels alumnes introdueix una nova variable: la del curs o cicle en el qual comencen la seva escolarització a l’institut.
3) La incorporació al llarg del curs és un aspecte més a afegir a aquesta diversitat.
Analitzats aquests aspectes, el centre considera que el que cal és poder organitzar aquelles estratègies que permetin oferir, en la mesura del que sigui possible, l’escolarització més adequada per a cada alumne/a. Així el curs 2002-03 s’inicia una “aula d’acollida”, que funciona durant tot l’horari escolar. El funcionament permanent de l’aula permet poder oferir als alumnes nouvinguts, un currículum “a la carta”, ja que l’aula sempre es manté oberta, mentre que els alumnes poden aprofitar qualsevol dels recursos del centre, tenint en compte les seves necessitats educatives.
b) Funcionament
Correspon a psicopedagogia, tant la responsabilitat organitzativa, seguint els criteris establerts des de coordinació pedagògica, com la dedicació horària que permeten el funcionament d’aquestes mesures. Aquesta dedicació, però, la completa professorat dels diferents departaments, segons la seva disponibilitat horària. Pel que fa a la dedicació, s’ha acordat que el professorat de diversitat pot atendre a la mateixa hora alumnat nouvingut i alumnat del primer cicle als quals es dóna suport, mentre que la dedicació del professorat dels diferents departaments que intervé en aquestes mesures, es destina exclusivament o bé a l’aula d’acollida o bé als alumnes que reben suport.
La duplicitat d’atenció que, part de les hores, realitza el professorat de diversitat es deu al fet que, per poder posar en funcionament aquesta aula, el centre ha hagut d’assumir que, tenint en compte els recursos dels quals es disposa, només era possible interrelacionant l’aula d’acollida amb una part de les hores de suport destinades als alumnes del 1er cicle d’ESO.
Aquesta organització ens permet aconseguir els dos objectius que el centre es va marcar fa ja dos cursos: Mantenir permanentment oberta una aula d’acollida i donar suport d’àrees senceres, a aquells alumnes del primer cicle que així es consideri. Permet, a més, distribuir millor les hores disponibles del professorat dels diferents departaments que hi intervenen. Finalment, facilita la interrelació dels alumnes nouvinguts amb els alumnes de suport.
El centre és conscient, però, que aquest funcionament presenta alguns aspectes que considerem que cal revisar. S’ha hagut de limitar el número d’alumnes de suport, al agrupar-se, part de les hores, amb els alumnes de l’aula d’acollida. Són excessives les hores en les quals es dóna aquesta situació. En aquest sentit els nivells de treball i els continguts a treballar són molt diferents. Aquesta situació dificulta poder destinar més temps de treball oral, tant de comprensió com d’expressió, amb els alumnes nouvinguts, i, al mateix temps, dificulta poder fer un treball més intens de dinàmica de petit grup i d’un seguiment més acurat dels alumnes que reben suport. Per altra part, els grups de suport, no tenen coincidència horària. Aquesta situació dificulta la seva cohesió com a grup i fa difícil poder-se plantejar la realització d’activitats compartides entre els alumnes nouvinguts i els de suport.
B. ASPECTES PEDAGÒGICS * (Ens referim únicament als alumnes nouvinguts)
a) Alumnes nouvinguts que desconeixen el català i el castellà.
1. Organització horària
Assisteixen temporalment un seguit important d’hores a l’aula d’acollida.
Realitzen l’Educació Física i l’Educació Visual amb el grup classe.
Segons el nivell de coneixements, s’incorporen a les classes de matemàtiques, anglès i al crèdit variable de francès.
Assisteixen als crèdits variables que els pertoca a cada curs. Excepcionalment s’han tingut en compte aquells casos en què aquesta assistència es considera poc adient i, al mateix temps, s’ha permès que algun alumne realitzés algun crèdit variable que no li corresponia per curs.
El tercer trimestre, s’han incorporat a tecnologia els alumnes del primer cicle, matriculats al centre des de l’inici del curs.
2. Àrees de treball a l’aula d’acollida: * Es refereix al curs 2003-2004
El coneixement de la llengua catalana, com a llengua de comunicació i com a llengua d’aprenentatge escolar, és l’objectiu prioritari a l’aula.
Aquest objectiu s’ha d’assolir a partir de donar als alumnes el màxim de contingut de les diferents àrees curriculars, per tal de facilitar la seva incorporació progressiva a l’aula ordinària.
Les àrees considerades prioritàries són: el català, les matemàtiques, les socials i les naturals.
A nivell orientatiu, considerem necessari introduir-los el castellà a partir del cinquè o el sisè mes d’estada al centre. (La introducció del castellà, es fa sobretot, a mesura de reduir hores de llengua catalana.) Malgrat tot, valorem el grau d’assoliment del català, sobretot en la seva vessant lectoescriptora. (Aquest curs, s’ha portat a la pràctica amb quatre alumnes nouvinguts, matriculats al segon cicle, tots ells amb una bona escolarització).
Pel que fa a l’anglès, creiem que en cap cas és bo introduir-lo, almenys fins al segon curs d’estada dels alumnes al centre. Per altra part, pensem que cal tenir en compte el grau de coneixements tant del català com del castellà, les possibilitats reals d’adquisició d’un cert coneixement de l’anglès així com l’interès o demanda que els mateixos alumnes realitzin. Pensem, per exemple, que és preferible potenciar-los el francès, aquells que en tenen coneixement.
Tenint en compte tot el que s’ha exposat, els alumnes assisteixen inicialment a l’aula d’acollida un número d’hores que oscil·la entre les 16 i les 24 hores. D’aquestes hores, la distribució pel que fa a les àrees és la següent:
Aprenentatge de la llengua catalana: De 7 a 11 hores setmanals. (Cal tenir en compte, que en aquesta oscil·lació tan important s’hi contemplen les hores de dues professores, els treball de las quals consisteix en realitzar activitats lúdiques, de conversa, aprenentatge específic de vocabulari, etc., sobre aspectes diversos, que tant poden referir-se a la vida quotidiana com a temari propi de les diferents àrees del contingut que s’està treballant a l’institut.
Matemàtiques: de 4 a 5 hores setmanals. (Es redueix a una o dues si assisteixen a les matemàtiques del seu grup-classe.)
Socials: de 3 a 4 hores setmanals.
Naturals: de 3 a 4 hores setmanals.
Música: 1 a 2 hores setmanals. (La incorporació de la música es deu a què una de les professores que intervé a l’aula d’acollida és professora de música).
3. Contingut:
Català: Inicialment es prioritza la vessant comunicativa. Es pretén que els alumnes s’adonin molt ràpidament de la necessitat de comunicar-se i de l’esforç que els cal fer per poder assolir aquest objectiu. L’objectiu, per tant, és aconseguir que amb molt poc temps els alumnes entenguin primer i s’expressin després en situacions comunicatives bàsiques de la vida quotidiana (salutacions, expressions elementals, demandes, ordres, informacions bàsiques...). Progressivament es va introduint els alumnes en situacions pròpies de la vida de l’aula, instruccions, tasques a realitzar... La introducció de temes i continguts relacionats amb el món més proper com l’institut, les seves dependències, las tasques que s’hi realitzen, el seu món particular, la seva família, els seus interessos, afeccions, passant per l’entorn més proper com és la casa, el carrer, fins arribar a aquell entorn en el qual ara viu: ciutat, comarca i país, va orientat a que els alumnes comencin a entendre i familiaritzar-se en les explicacions pròpies de l’aula, encara en situacions comunicatives molt concretes com són les de l’aula d’acollida, però amb l’objectiu que poc a poc vagin sent capaços de rebre instruccions, informacions i continguts de persones alienes.
En aquest mateix procés, s’intenta que els alumnes vagin adquirint la capacitat d’expressar, en català, d’una manera espontània, salutacions, expressions, estructures bàsiques de conversa, demandes... Es treballa l’aprenentatge i memorització del vocabulari i continguts dels temes objecte d’aprenentatge i progressivament, però cada cop amb més èmfasi l’estructuració de la seva parla, amb l’objectiu d’evitar que s’acostumin a parlar amb estructures incorrectes, que no mantenen un ordre lògic en els missatges, sense enllaços ni lligams, prescindint de les conjugacions, etc.
Pel que fa a la comprensió lectora i a l’expressió escrita, es parteix del nivell de competències dels alumnes:
a) En aquells casos en els quals cal l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, es realitza partint de l’aprenentatge global de paraules i petites estructures apreses oralment i que els siguin molt significatives, a partir de les quals es va introduint als alumnes en l’anàlisi i coneixement dels diferents sons i grafies i l’ús que se’n fa. L’objectiu és accelerar al màxim el procés d’alfabetització en català, però garantint-ne una bon assoliment.
b) Quan els alumnes coneixen el codi alfabètic d’una llengua llatina o propera, com l’anglès, però la desconeixen a nivell oral i per tant molt més escrita, la comprensió lectora i l’expressió escrita s’utilitzen inicialment com a ajuda i complements a l’aprenentatge oral de la llengua. Se’ls familiaritza també ràpidament, en les estructures més simples de la frase, procurant que les vagin adquirint amb solidesa. El plantejament és el mateix que el que es realitza amb l’expressió oral: cal garantir un bon coneixement de base que asseguri una posterior expressió escrita entenedora i comprensible.
c) Quan els alumnes a més del codi alfabètic d’una llengua llatina o propera, en tenen un coneixement acceptable, tant a nivell oral com a nivell escrit, en coneixen mínimament la seva estructura lingüística, tot i seguir-se el mateix procés descrit anteriorment, el procés és molt més ràpid. Es treballa d’una manera molt més sistemàtica l’estructura de la llengua, introduint amb certa rapidesa els aspectes gramaticals que els són més coneguts, formes més complexes de la frase i el coneixement i comprensió de lèxic més específic. L’objectiu és que amb certa rapidesa siguin capaços d’interpretar textos breus, almenys realitzant-ne una comprensió a nivell global i al mateix temps siguin capaços de produir també petits textos, fent ús de les estructures de frase que han treballat.
Matemàtiques: Inicialment, a l’aula es realitzen unes primeres sessions orientades a conèixer el nivell de competències dels alumnes. A partir d’aquest nivell es programa el treball a realitzar.
En aquells casos que es detecta que els alumnes tenen un bon nivell se’ls incorpora al seu grup classe a l’hora de matemàtiques, i a l’aula d’acollida se’ls treballa sobretot: vocabulari i llenguatge matemàtic, ajuda i suport lingüístic d’aquells temes que estan treballant i repàs de temes que ja coneixen o han treballat.
Socials i naturals: El contingut a treballar en aquestes dues àrees no està prou definit. Dos factors, prou importants condicionen aquest fet: La diversitat dels alumnes nouvinguts, són alumnes de tots els cursos d’ESO i el fet que és durant aquest curs que s’han incorporat aquestes àrees a l’aula, ha estat, diguem així, una prova, una experimentació. Malgrat tot, es procura treballar aquells temes més propers a la realitat actual dels alumnes, es procura igualment treballar aquells conceptes de les socials i les naturals que es considera que el seu coneixement s’engloba dins del nivell llindar de la llengua i finalment és procura de treballar els continguts procedimentals, alguns del quals els són familiars i conegut.
b)Alumnes nouvinguts de parla castellana:
Organització horària:
Han realitzat l’àrea de llengua catalana amb un grup sols. Han assistit, segons els casos, durant dues o tres hores a l’aula d’acollida per completar el procés d’aprenentatge del català. Les hores d’atenció coincideixen amb l’horari de català i anglès que realitza el seu grup-classe. El nivell molt elemental o gairebé nul d’anglès, ha estat el condicionant més important a l’hora de decidir d’optar per aquest horari de suport.
Contingut:
Aprenentatge inicial del català en els seus aspectes més funcionals i comunicatius.
Al llarg del curs se’l comença a introduir amb el contingut de català que treballen els seus companys de classe
Paral·lelament, a més, es procura que l’alumne es vagi familiaritzant amb el català propi dels llibres de text, amb l’objectiu de facilitar-li la comprensió dels continguts que es treballen.
4. Avaluació:
Pel que fa a l’avaluació s’han pres opcions diferents durant el present curs.
- S’ha avaluat seguint el model comú, els alumnes nouvinguts de parla castellana, tenint en compte, evidentment les dificultats que els genera el desconeixement del català.
- S’ha optat per redactar, un informe qualitatiu del treball realitzat pels alumnes nouvinguts que desconeixien el català i el castellà. En l’informe es fa constar, força detalladament, el progrés realitzat en les àrees que han treballat a l’aula d’acollida, la valoració i qualificació de les àrees que han realitzat amb el seu grup-classe, les àrees que no han realitzat durant aquest curs i s’incorpora, finalment una proposta orientativa del procés d’escolarització a seguir el proper curs. En el cas de tres alumnes, de quart d’ESO, s’ha seguit el mateix procés, ja que tots ells han optat per quedar-se al centre, per fer o “repetir” quart. En el cas d’aquests alumnes, es lliura als alumnes i a la família, una breu síntesi del que reflexa aquest informe.
4. Valoració:
Val a dir, com a primer comentari, que el centre valora molt positivament, l’aula d’acollida. En aquest sentit, hi ha sobretot dos aspectes que ens permeten afirmar-ho així:
- El primer, i que ja s’ha reflectit en aquest document, és el fet de poder donar als alumnes nouvinguts una oferta “a la carta”. L’opció de mantenir en tot l’horari escolar una aula d’acollida oberta, ens possibilita donar una oferta que ni limita el temps d’hores, ni el període de temps que els alumnes nouvinguts hi poden assistir. Entenem que es tracta d’una oferta oberta a les possibilitats reals dels diferents alumnes. Exemplificant-ho, posem d’exemple dos casos d’alumnes matriculats aquest curs:
- Alumne magribí, matriculat a quart d’ESO, amb un bon nivell d’escolarització. S’escolaritza a partir del segon trimestre. Realitza un procés d’estada a l’aula cada cop de menys hores. Durant el tercer trimestre, aproximadament la meitat del seu horari. Durant el tercer trimestre, se l’inicia en el coneixement del castellà. El proper curs es quedarà a fer quart. Utilitzarà l’aula, almenys durant un temps per realitza-hi el català i el castellà i possiblement les socials. Continuarà amb el crèdit variable de francès. Objectiu final: aconseguir el graduat d’escolaritat.
- Alumne magribí, matriculat a tercer d’ESO. Nivell d’escolarització molt baix. Té un mínim domini de la llengua àrab. És capaç d’escriure d’esquerra a dreta, però desconeix el codi de qualsevol llengua llatina. Ha passat i continuarà passant la major part d’hores a l’aula d’acollida, sense preocupar-nos el període de temps. Objectiu: aconseguir l’alfabetització de l’alumne.
- El segon, els dubtes, les reflexions i les anàlisis que el seu funcionament generen. Precisament, aquest fet, ens fa adonar que es tracta d’una opció viva que ens pot ajudar a anar-la millorant i a anar trobant altres opcions i alternatives a l’escolarització de l’alumnat nouvingut.
5. Perspectives per al proper curs:
La voluntat del centre és continuar treballant en aquesta línia. Sabem que no només ens cal revisar, millorar i avançar en molts aspectes del funcionament de l’aula, sinó també anar definint aquells que no estan prou definits. Ens preocupen, per exemple, aspectes com la tutoria compartida d’aquests alumnes; la seva participació en les activitats que es realitzen al centre, tipus sortides, teatre, revista, etc.
De moment, s’han anat definint tres etapes per les quals creiem que han de passar els alumnes nouvinguts, de les quals, en les dues primeres, l’aula d’acollida hi té un paper important a fer.
a) L’etapa inicial d’acollida. A grans trets es correspon amb l’etapa descrita en aquest document. Els alumnes són atesos majoritàriament a l’aula i se’ls incorpora al grup-classe en algunes poques àrees, E. Física; E. Visual, i en aquelles àrees com les matemàtiques o llengües estrangeres, que els coneixements dels alumnes ho permeten. Quan es tracti d’alumnes de parla castellana, en aquesta primera fase els cal un aprenentatge accelerat de la llengua catalana i un suport lingüístic per a la resta de les àrees (socials, naturals...).
b) Una etapa en la qual els alumnes van incorporant-se progressivament al grup classe. A l’aula d’acollida es potencia sobretot el treball de les àrees de les llengües (català i castellà; anglès, segons els casos) i suport lingüístic relacionat amb les altres àrees, a les quals comencen a assistir. (Caldrà especificar, en cada cas, el procés a seguir.) En la part final d’aquesta etapa els alumnes han d’assistir majoritàriament al seu grup-classe corresponent. A l’aula d’acollida hi realitzen les àrees de les llengües. Es completa la vessant més comunicativa i funcional (comprensió dels textos escolars) i s’inicia l’adaptació del currículum corresponent al seu curs. Pel que fa als alumnes de parla castellana, cal una adaptació de l’àrea de llengua catalana, tenint com a referent el contingut del curs. Quan el nivell de llengua que hagin assolit, encara sigui baix, caldrà continuar amb algun suport lingüístic.
c) Una tercera fase en la qual els alumnes s’incorporen plenament a l’aula ordinària. En aquesta situació, cal que tot el professorat tingui en compte les dificultats que els alumnes poden tenir, sobretot relacionades amb el seu insuficient bagatge lingüístic. Cal tenir-ho molt en compte en les àrees de les llengües i en la seva expressió escrita, en les altres àrees. Pel que fa a l’aula o a les persones que en tinguin la responsabilitat, la tasca bàsicament ha de ser d’informar, assessorar i proporcionar i si s’escau ajudar en alguna adaptació. Això mateix serveix per als alumnes de parla castellana.
Tenint en compte el concepte d’escolarització “a la carta” que es planteja a l’aula d’acollida, el període de cada una d’aquestes fases, pot variar molt segons el grup o tipologia en el qual classifiquem els alumnes nouvinguts i en menor escala segons el curs o cicle en el qual hagin començat. De totes maneres, hem de considerar que abans d’arribar a la tercera fase, els alumnes amb millor escolarització necessiten al voltant de dos cursos, mentre que aquells alumnes amb una escolarització mínima o nul·la, cal plantejar-se que la seva escolarització a l’institut, serà molt depenent de l’aula d’acollida, sobretot quan es tracti d’alumnes matriculats a 2n, 3r o 4t.