Museu de la Ciència de Terrassa

per elpuig — darrera modificació 2020-04-24T20:22:26+02:00
Comentaris d'una visita dels alumnes de 3r d'ESO al Museu de la Ciència de Terrassa

Museu de la Ciència de Terrassa

 

 

  • El dijous 7 de març [de 2002] vam anar les dues classes de tercer al museu tecnològic i de la ciència de Terrassa. Allí ens van parlar de dos tipus de temes. Primer, l’evolució de l’home des dels temps de la prehistòria fins ara; segon, de les primeres perfeccions d’eines i de màquines que varen ser molt importants i molt característics de la revolució industrial. Vàrem començar pel paleolític i el neolític, i amb les seves eines fetes de pedra esmolada i de sílex que els servien per caçar, tallar, etc., i amb el foc, que els servia per escalfar-se a les nits fredes, per escalfar el menjar i fins i tot per protegir-se en espantar els animals, encara que gràcies a la pell d’aquests, podien obtenir abrics i roba. Els seus habitatges eren fets de palla i de fang. Amb aquests dos materials, normalment, només els arribava per construir cabanes molt petitones. Vam continuar parlant dels romans i de les seves diferents maneres de viure més desenvolupada que els prehistòrics, i vam acabar parlant de Grècia, amb els seus grans i importants personatges. La guia ens va explicar alguns dels grans avenços dels grecs amb l’escriptura. Els grecs eren molt treballadors i van descobrir invents que avui tenim, encara que més perfeccionats. Més tard, ens va parlar dels nous teixits de l’Orient i de   l’Occident, i també de la pólvora i de la brúixola, que també vam ser   descoberts a la mateixa època. Un altre descobriment va ser relacionat amb el nostre planeta, ja que fins aleshores es pensava que la Terra era el centre de l’univers. També aquestes dades falses les van rectificar. Ens van parlar de les vies fèrries i, en general, de tots els tipus de transports, principalment, per mercaderies que van inaugurar. Això és el que dóna pas al segon tema que es van explicar: els invents. Les primeres vies fèrries les van fer moure amb màquines de vapor, igual que les filadores mecàniques, els vaixells, etc. Vam veure diferents tipus de rodes: la roda normal, la roda dels radis... La que s’estilava al principi era la roda normal, però més tard van fer la de radis, que era més lleugera i significava que podia girar a més velocitat (més ràpidament). Aquella dona ens va ensenyar i explicar els diferents invents que hi havia allí. Els vam poder observar i fer funcionar. Alguns funcionaven amb l’energia de l’aigua, uns altres amb l’energia de la força de l’home, i amb altres tipus d’energies com, per exemple, l’electricitat.

Esperanza Jiménez Martín (3r d’ESO)

 

  • El dijous 7 de març [de 2002], els de 3r vam anar a Terrassa, al Museu de la Ciència i de la Tecnologia. Ens vam dividir en dos grups i cadascun va anar per un lloc diferent. Els del meu grup vam anar primer a la secció de les màquines de vapor, vam jugar amb uns instruments i ens vam anar després a veure la secció de l’electricitat. Vam pujar a unes grades i vam veure alguns aïllants de l’electricitat i uns altres materials que no l’aïllaven. Després vam anar a la secció del petroli, hi havia un motor de cotxe i ens vam explicar coses sobre la benzina. A mi, la que més em va agradar d’aquestes tres seccions va ser la de l’electricitat. Després vam anar a un pati on hi eren tots els altres companys. Vam esmorzar i a tornar a dividir-nos. Nosaltres vam anar a la secció d’història, i quan vam acabar vam anar a les carboneres i a la xemeneia, i ens vam col·locar per sota. A baix, semblava com si la xemeneia sués. Més tard, vam pujar unes escales fins a la màquina de vapor. Aquesta era la màquina principal, dominava totes les altres. Ens van explicar que aquell museu, antigament, va ser una fàbrica i que aquella màquina de vapor era la que ho controlava tot. Després vam anar al carrer on hi havia l’autocar. Vam pujar i vam tornar cap a l’Institut. Aquesta visita em va agradar molt!

Lorena Medrán Vela (3r d’ESO)

 

Aquests comentaris van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 8, abril de 2002.