El concert del segle

El Concert del segle

 

Opinen els de 1r

 

Avui, 19 de març, hem anat a la sala d’actes per escoltar l’anomenat “El Concert del Segle”. Tocava un quartet de corda, format per dos violins, una viola i un violoncel. Feien molta broma, fins i tot han tocat “La Pantera Rosa” i “Misión imposible”, això només al principi. Han arribat fins al punt de tocar música actual com “Chihuahua” i “Aserejé”, i anaven a tocar “l’Ave Maria”. A vegades tocaven coses més serioses. Posaven imatges i diapositives. A mi m’ha agradat. Ha sigut entretingut  i divertit. [Victoria Arias Vall, 1r d’ESO]

Era un concert de corda fregada. N’hi havia quatre nois i un artista que es deia Macarroni, era italià. Els instruments eren: dos violins, un violoncel i una viola. Hi havia un noi que feia riure, que era com un missatger. Han tocat moltes cançons, com Aserejé i Chihuahua. Volien tocar l’Ave Maria, però el presentador no els ha deixat. També m’ha agradat molt La Pantera Rosa. Feia molt de riure. Un feia que arribava tard i un altre estava menjant. Han tocat cançons del segle XX molt boniques que em sonaven. [Joshua Fernández, 1r d’ESO]

Hoy, 19 de marzo, hemos tenido una audición musical. Los músicos han empezado muy bien. Después ha salido un hombre en el DVD hablando. El jefe del cuarteto ha recibido una carta de la Generalitat. Y han salido Macarroni, Spaghetti, Tallarin y  Fideo. Han tocado el “Aserejé” y después “Chihuahua”. Lo que más me ha gustado ha sido la canción de “La Pantera Rosa” (aunque uno de mi grupo decía que era el “Inspector Gatchet”) y la de “Misión imposible”. [Miquel Quiñonero, 1º de ESO]

 

Opinen els de 2n

 

Avui, dia 19 de març, tots els alumnes d’ESO de l’institut hem tingut una audició de música a la sala d’actes, de 12 a 13 h. Hi havia quatre homes que tocaven instruments i un altre que era com el director i que no en tocava cap; només parlava i explicava les coses. Els instruments que tocaven eren el violí, el segon violí, la viola i el violoncel. A mi m’ha agradat, però no molt. També feien riure una mica amb els gestos. [Fátima Glida, 2n d’ESO]

 

Hoy, día 19 de marzo, de 12 a 13 h., hemos tenido una audición musical, “El concierto del siglo”. Además del cuarteto de músicos había un presentador que explicaba todo. Al principio han tocado melodías que a mí me resultaban indiferentes o, bueno, no tanto, pero que yo no las había escuchado nunca. Después han tocado con un violín dos canciones, “Chihuahua” y “Aserejé”. Mientras tocaban los músicos, íbamos viendo un vídeo en el que salían situaciones que parecían acoplarse con la música. Los músicos le daban a todo un tono coloquial y divertido. A mí me ha gustado un poco, pero no demasiado. [Ana Mª Jiménez Garrober, 2n d’ESO]

 

La audición me ha gustado en parte. A ratos me he divertido, como cuando han tocado con el violín el “Aserejé”, “La Pantera Rosa” o “Misión imposible”. El director del cuarteto nos explicaba de qué compositor era cada partitura. También veíamos imágenes de un vídeo que iban bien con la música. Han tocado varias piezas diferentes. En resumen, que me ha gustado en parte. [Víctor Manuel Aguilar, 2n d’ESO]

 

Opinen els de 3r

 

A mí me ha gustado mucho este concierto, incluso algunas de las imágenes me han emocionado, y si sólo mirabas la pantalla, daba la impresión de que estábamos viendo un documental de La 2. Los músicos tocaban muy bien, y parecía que fuera fácil tocar aquello, por la forma como tocaban los instrumentos, la suavidad y el tacto con que  lo hacían. Los instrumentos eran dos violines, una viola y un violonchelo. Ha sido muy interesante. [Patricia Ramírez Osuna, 3r d’ESO]

 

En un principi van arribar només tres músics del quartet de corda i, més tard, va arribar el que faltava, amb un violoncel. Una vegada van estar els quatre preparats, van començar a tocar un tema d’un músic prou conegut. El tema tenia aire de tango.
Un quartet de corda està format per un violí primer, un violí segon, una viola i un violoncel. Després va venir un home que va presentar tot el concert, i els va dir que tenien un encàrrec. Havien de fer un concert que representés les diferents etapes del segle XX. Van començar per unes cançons que representaven el final de la Revolució Industrial. Desprès van tocar tres cançons representatives de la Guerra civil espanyola. Les dues primeres eren bastant tristes, però la tercera ja era més alegre.
Després van estar parlant d’un músic famós que convertia les imatges de les pel·lícules en cançons, representant, per exemple, les bombes amb cop d’arc sobre el violí.

Més tard, van tocar una cançó d’un músic australià que feia composicions amb molt poc contingut, però carregades de sentiments i d’emocions. I uns temes del segle XXI, com el “Aserejé” de Las Ketchup, i el “Chihuahua”.

Al final, van tocar música minimalista, que consisteix en que cada instrument toca un tros molt petit de melodia que es repeteix contínuament. A mi m’ha agradat bastant aquest concert, i ha estat bastant entretingut.

Lorena Rodríguez Bravo (3r d’ESO)

 

Els músics del segle XX expressaven els seus sentiments a partir de la música, per exemple, amb instruments de corda fregada. Molts músics van expressar sentiments com de por, destrucció, tristesa, etc., a la Guerra civil espanyola. Aquests músics expressen tot allò pel motiu de haver vist la guerra, amb tots els seus dies tristos i amb tot allò que va provocar.

El quartet de corda fregada toca amb dos violins, una viola i un violoncel. Amb aquests quatre instruments poden tocar cançons modernes imitades per ells, amb el mateix ritme i melodia.

Aquesta audició de música m’ha agradat bastant, més que totes a les quals hi vaig assistir. Van utilitzar els músics un mètode adequat per a presentar l’audició. El que no m’ha acabat d’agradar va ser que el presentador parlava bastant ràpid.

Meryem Ajbar (3r d’ESO)

 

El concert ha estat força bé, però els músics no sabien fer teatre. Se’ls notava molt que actuaven a l’hora de protestar al seu director, perquè no estaven d’acord.

En general, ha estat força bé, perquè també han passat un vídeo, i sabien combinar la música amb les imatges. Feien un tipus de música per representar que queien bombes; un altre tipus, quan passaven els avions, etc.

Cap al final, han tocat música d’aquesta època, i això ha animat el públic.

Dels concerts que he vist al llarg dels tres anys que porto aquí, aquest ha estat el millor.

Javier Valero (3r d’ESO)

 

Els músics eren un quartet de corda format per dos violins, una viola i un violoncel.

Van parlar de Piazzola, que era un músic argentí que va agafar músiques del seu país (tangos) i les va barrejar amb músiques d’altres països per fer unes composicions modernes.

El quartet va tocar música de la Guerra civil espanyola. També van parlar d’Einstein, que tocava el violí, i d’Anton Weber, que es va fer famós després de la seva mort.

Brian Mir Ortega (3r d’ESO)

 

L’audició d’avui de música ha estat molt avorrida. No m’ha agradat perquè malgrat que la música era coneguda, era molt sosa, i tota l’hora han estat tocant i explicant coses. Altres audicions han estat més divertides perquè el presentador parlava amb els del públic o ens feia pujar a l’escenari, però aquesta vegada no m’ha agradat. Tampoc teníem molt de temps per agafar els apunts i, a més, no hi havia cap pantalla per veure-ho. Crec que aquesta ha sigut la pitjor audició. [Mª José Retes, 3r d’ESO]

 

Opinen els de 4t

 

Esta audición ha sido muy interesante porque, en cierta manera, no sólo escuchamos música, sino que pudimos ver en una pantalla la historia del siglo XX, su evolución industrial y sus conflictos bélicos. Se veía en la pantalla a la gente inquieta e insegura, y más ahora, en los tiempos que corren. Como dicen algunos, la música amansa a las fieras. Será verdad, no sé, lo único que sé es que la garganta por la que hablaba la Historia, su medio de comunicación, era la música, un lenguaje sin palabras. [Ana Marcela Veizaga Salazar, 4t d’ESO]

 

Aquest concert d’avui m’ha semblat molt interessant: durant un poc de temps hem recordat als nostres avantpassats i hem vist com era el segle XX. Mentre els músics tocaven, nosaltres veiem un vídeo en el qual es destacava la frase NO A LA GUERRA. Les cançons tenien molt sentiment i les seves lletres semblaven també estar relacionades amb la guerra. En definitiva, hem passat un moment agradable. [Mayra Rocha, 4t d’ESO]

[Aquests comentaris van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 15, juny de 2003.]