L'òpera

• El passat dimecres dia 20 de març [de 2002], a la sala d’actes de l’institut, va tenir lloc una audició de música, la qual es deia L’òpera. Va venir un grup de cantants que estava format per 2 dones i 2 homes, els quals feien com si treballessin a una oficina de cantants d’òpera. A mi em va agradar molt aquesta obra, perquè apart d’una audició, va haver-hi una mica de comèdia. Van sortir tres veus masculines (tenor, baríton i baix) i dues de femenines (soprano i mezzosoprano). La veritat és que aquesta audició va ser la que m’ha agradat més de totes. [Mireia Sánchez Guardia, 2n d’ESO]

• Quan vam sortir de classe, vam baixar tots al teatre. Cada grup es va seure a la seva filera. Vam veure una òpera. Eren quatre persones i totes cantaven. L’obra em va agradar molt perquè un senyor es baixava de l’escenari i feia coses a la gent i les persones van riure molt. Després tothom va tocar palmes quant el noi havia cantat. Quan cantaven no s’entenia gens, perquè parlaven molt de pressa. La noia més graciosa era la que estava asseguda a la taula llegint una revista. [Manuel Jiménez Toledo, 2n d’ESO]

• Aquesta audició em va agradar perquè els actors eren divertits i graciosos. Aquesta audició era com una representació d’òpera. Els actors eren tenors, barítons, baix, soprano i mezzosoprano. L’argument anava d’uns actors que havien de fer un assaig d’una òpera, però un amic de l’actor principal volia que li fessin una prova a una dona que a ell li agradava, però a un altre dels col·laboradors també li agradava. I la dona soprano i el director de l’obra estaven sortint, i la dona i l’amic del director eren amants... [Mª del Mar Campaña Martín, 2n d’ESO]

• El dimecres 20 de març vam tornar a baixar, una vegada més, al nostre teatre, on vam poder veure i escoltar, a l’hora fragments de distintes òperes. En el to i la lletra d’aquests fragments d’òperes podíem veure el caràcter del personatge que cantava en aquell moment. Hi havia dues dones, una més jove que feia la veu soprano més lleugera i l’altra, més gran, que feia la veu soprano dramàtica. També hi havia un noi que feia la veu tenor i que, segons el seu company, era la veu més espectacular. El primer fragment que van cantar pertanyia a l’òpera El barbero de Sevilla. [Esperanza Jiménez, 3r A]

[Aquests comentaris van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 8, abril de 2002.]