Joglars i trobadors (2008)
Joglars i trobadors
[Comentaris a propòsit d'una audició musical a la qual van assistir els alumnes d'ESO el 20 de novembre de 2008.]
Al Sud d'Europa, al voltant de l'any 1000, fa uns 1000 anys, els joglars van començar a fer música i cançons. En els monestirs es conservava l'art i la música. La violència era omnipresent i la por l'única llei. El Cant de la Sibil·la anunciava el fin del món, i encara es canta a Mallorca i a l'Alguer.
A la Península Ibèrica, a l'any 1000, Còrdova era la ciutat més cívica i civilitzada de totes les de l'antic imperi romà, la capital d'Al-Andalus.
A Catalunya, al segle XI, el monestir més important era el de Santa Maria de Ripoll, on s'havien portat instruments musicals procedents de Còrdova.
Cap a l'any 1150, a les riques terres d'Occitània, als castells, van nèixer els trobadors. Els trobadors eren poetes i músics que van ser els primers que feien poesia amb llenguatge propi (llengua vulgar). Als seus poemes els trobadors parlaven de l'amor. Un dels personatges d'aquesta poesia era el gilòs.
A Sefarad, el poble jueu convivia en pau amb els altres habitants, però van haver d'anar-se'n cap al 1492 per ordre dels reis Catòlics.
A Montserrat, molts peregrins hi feien parades pel camí de Sant Jaume, i per la nit cantaven i ballaven...
Al Sud d'Europa, cap a l'any 1000, va començar a escriure's música. La violència era omnipresent; la por, l'única llei. A la península Ibèrica, Córdova era la més culta, rica, monumental i civilitzada de les ciutats ex romanes. Els califes fomentaven la cultura de la convivència. A Occitània, cap al 1146, Jaufré Rudel, cantava l'amor de lluny, l'enamorament a distància. Jaufré Rudel era un trobador, i es va enamorar a distància d'una dona gràcies a un retrat. Els trobadors escrivien en llengua vulgar. En els seus poemes els trobadors parlen de l'amor i de personatges com el gilòs. En aquest segle, el segle XII, els trobadors i les trobadores cantaven l'amor cortés. A Castella, al segle XIII, reinava Alfons X el Savi, que també era poeta. Més tard, apareixerà la música de Sepharad. Els jueus vivien a la Península en pau i molta tranquil·litat, però al 1492 van tenir que marxar-se d'aquí per no ser exterminats. La Península Ibérica era per ells el regne de Sepharad. Per la seva part, a Catalunya, són molt importants els cançoners de Montserrat. Al monestir de Montserrat els peregrins passaven les nits, cantaven i ballaven amb totes les persones que feien el camí de Santiago (Galícia). Totes o gran part d'aquestes cançons que cantaven les van enquadernar al segle XIX, al Llibre Vermell.
Durant l'audició que vam sentir d'aquest tipus de música es van tocar els següents instruments: viola de roda (instrument de corda, cordòfon); mandola (instrument de corda, cordòfon); arpa medieval (instrument de corda, cordòfon); llaúd àrab (instrument de corda, cordòfon); flauta dolça (instrument de vent, aeròfon); nei (instrument de vent, aeròfon).
[Aquests comentaris van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 30, març de 2009.]