So i soroll

[Al concert musical del dia 31 d’octubre [de 2001] al saló d’actes ens van explicar moltes coses. Per exemple:] El so surt en forma d’ones. Hi ha dos tipus d’ones. Hi ha ones regulars i irregulars. Es pot fer música amb objectes: amb una capsa de cigarrets, amb la tapa d’escombraries...

Antigament els homes es comunicaven musicalment amb una canya buida que feia de capsa de ressonància. També es pot fer servir una caixa normal de fusta com a caixa de ressonància. Una caixa de ressonància petita té un so agut mentre que una gran té un so més greu. El membranòful és una espècie de bongos i, com diu el seu nom, tenen una membrana. La membrana disminueix o amplifica el so segons la tensió. Els que no tenen membrana tenen una ressonància determinada. Els instruments de metall tenen un so més greu que no pas els de fusta. Ajuntant sons diferents i rars es pot fer una música molt bonica, i amb objectes vulgars es poden inventar instruments de molt bona sonoritat. Els instruments d’ones regulars hi ha d’alguns que es poden controlar i d’altres no. Una guitarra, per exemple, perquè soni diferent es té que fer pressió sobre una corda. Els instruments del concert que tenien làmines de metall eren la kalimba i el vibràfon. Per últim, per a la música concreta s’utilitzen sons de l’exterior com a forma de música.

Víctor Santos Jurado (1º de ESO)

[Aquest comentari va estar publicat a la revista Sota el cel del Puig, núm. 5, novembre de 2001.]