A la recerca del temps viscut
A la recerca del temps viscut
Tot havia canviat en aquell juny llunyà del 78 quan, enmig de la incomprensió general, jo manifestava l'alegria que havia experimentat davant de persones humils a Can Mariné en llegir-los un petit poema dedicat a Santa Coloma i a la seva gent.
Què absurd quedava el passat proper quan, volent fugir del nostre Puig, em vaig veure finalment abocat a romandre-hi!
El temps s'ha anat escolant i, tanmateix, els records de totes les vivències que hem tingut plegats no s'han esmorteït al llarg del seu decurs.
Sovint, quan torno a destriar de la memòria els vells temps de la vida viscuda, dubto d'allò que jo hagi pogut donar-los; aleshores veig en l'aliment que jo he rebut al llarg del meu alentit viatge, la imatge reciproca del que jo indissolublement també n'hauré ofert amorosament al meu entorn fugisser; quina tranquil·litat per a l'esperit produeix el descobriment d'aquesta fecundació mútua!
En el retrobament periòdic, que assenyala el moviment dels estels, s'acompleix un ritus vital entre els qui ens estimem; no hi serem tots, però; alguns hi mancaran tot romanent en comunió amb nosaltres, com en el passat, com sempre, a través de l'eternització de tot allò que haurà estat plenament viscut pels éssers enamorats.
...I tornarem a allunyar-nos glatint pel proper encontre que encercli les nostres mans amb el seu suau contacte que abans teníem a l'abast...
Antoni Mussons
Santa Coloma, maig de 1994.