Jo vaig entrar al Puig...
Jo vaig entrar al Puig
Jo vaig entrar al Puig per fer dos cursos i m'hi vaig passar quatre anys, els dos últims em vaig desvincular força de les aules, el bar i la institució en general, un final que se'm va fer desesperant després de les boníssimes estones que estudiar al Puig em va brindar.
A 3r i al 1r COU feia vida a l'institut, allà vaig tenir la sort de viure la diversitat que ofereix Santa Coloma. En aquell moment el bar --lloc més freqüentat de l'edifici-- s'hi podia trobar de tot: rockers, macarres, heavis, nens pijos, hippies, independentistes, penjats, viciosos, intel·lectuals, borratxos, nenes pijes, pilotes, tímids, gitanos, moderns, músics, actors, futurs polítics, empollons d'última hora, etc., i no s'hi concentraven tan sols alumnes, sinó que gran part de la gent provenia de fora, ex alumnes, el que venia a buscar la xicota i aprofitava per fer la cervesa, els campaneros vocacionals i grups diversos que s'hi donaven cita agraïts pels preus d'estudiant que oferia el concorregut bar.
Animat per la disparitat, en nombroses ocasions optaves per saltar-te la classe i endinsar-te a les tertúlies, a estones sense sentit, que tocaven temes d'actualitat i debats filosòfics antics com el mateix home.
De vegades les xerrades eren presidides pels membres rellevants de l'institut, els professors hi introduien aquell punt d'experiència i maduresa que contrastava i frenava en molts casos els nostres missatges de renovació d'una radicalitat jove.
Les classes eren un altre món, esperant amb l'ai al cor que passés aquell quart d'hora reglamentari de retard del professor per sortir corrent per les escales laterals, poques vegades ens en sortíem i així arribava el titulat disposat a submergir-nos en l'aprenentatge de la seva matèria.
De professors, al Puig, igual que d'alumnes hi havia de tot: del veterà a l'entès, del cremat a l'enamorat de la matèria que li tocava ensenyar, l'introvertit, el paradigmàtic, l'estúpida, el figura, el vocacional, el que només dictava apunts i acompanyava la redacció amb crítiques o comentaris graciosos, els interessats més en la burocràcia de l'institut que en l'aula, el que et feia emocionar per la matèria per tal com el veies disfrutant-la en les seves exposicions a la tarima i els que tant sols els interessava omplir l'expedient.
A COU la llibertat d'acció era més gran o nosaltres la fèiem més gran, sentint que havíem crescut i ens trobàvem a un pas de l'anhelada Universitat, així que gosàvem triar les classes pels propis interessos cap a la matèria ensenyada o bé per l'excel·lència del mestre. Les sessions al bar prosseguien mentre s'acumulaven les faltes i les cartes d'advertència que els caps d'estudi feien arribar a casa. A part d'aquests punts obscurs i els dos anys següents, en què vaig arrossegar tres assignatures, la meva estada al Puig va ser sumamment constructiva, formant-me en societat i cultura de forma excel·lent.
Elisabet Sanz, ex alumna
Santa Coloma, maig de 1994.
[Tornar a la pàgina principal d'aquesta secció.]