El túnel del temps
El túnel del temps
Davant la possibilitat d'escriure quatre ratlles amb motiu de la celebració del 25è aniversari de l'institut Puig Castellar, he tingut la necessitat involuntària d'introduir-me en el túnel del tiempo i recordar noms, cares, viatges de fi de curs, assembleees, festes, professors, professores, en fi, una part de la meva vida molt curta (tres anys) però amb un contingut fonamental per a la resta dels anys fins ara viscuts.
Han passat moltíssimes coses des de llavors fins ara, tant a nivell individual com col·lectiu; potser, encara que pugui semblar tòpic, cal recordar que en aquella època encara somiàvem amb la Democràcia, amb parlar en català a classe, amb poder participar en les decisions que afectaven el dia a dia del funcionament de l'institut, resumint; poder sentir-nos lliures sempre i no tan sols en les reduïdes reunions d'amics i companys.
És inevitable el record i la nostàlgia com és inevitable passar per davan de l'institut amb les meves filles i dir-los: aquest era el cole del papà. És inevitable sentir-me encara i des de la distància amic dels meus amics, tal com diu Serrat en una de les seves cançons:
...decir amigo, es decir aula, laboratorio y bedel, billar y cine...
Per molts anys i que tots ho veiem.
Antoni Fogué (ex alumne)
Santa Coloma, maig de 1994.