Sou a: Inici / Activitats / Activitats educatives / Música / Audició de jazz

Audició de jazz

Comentaris d'alumnes d'un concert de música de jazz

Audició de jazz (2003)

Opinen els de 1r d'ESO

 

  • El divendres 17 de gener [2003] vam anar a la sala d’actes a veure una actuació de música. Van tocar amb aquests instruments: una guitarra elèctrica, un piano, una bateria i una trompeta. Tocaven jazz i portaven una pantalla a la qual es veien unes fotos de músics d’abans, com Louis Arsmtrong, que tocava molt bé la trompeta. Deien que abans els negres tocaven pels carrers cançons plenes de tristesa. A mi em va agradar perquè el jazz és molt difícil de tocar i s’escoltava prou bé, fins i tot, quan li tocar aquella noia cantar. També va explicar que una cançó tocada per un altre música mai sona igual, perquè cadascú té un sentiment diferent.

Laura Núñez (1r d’ESO, A)

 

  • L’altre dia vam baixar al teatre i vam veure un concert de jazz. Ens van explicar on va néixer, com es tocava i ens van fer una demostració. La noia va cantar i també l’acompanyaven el piano, la trompeta, la bateria i una guitarra moderna especialitzada en jazz. Ens van parlar d’alguns compositors de jazz. El jazz va néixer a molts llocs d’Amèrica (Nova Orleans, Xicago...). Havia jazz més lent i jazz més ràpid. Fins i tot, aquests músics van convertir una cançó que es diu “El gegant del pi”, una cançó de nens petits, en una cançó de jazz. M’ho vaig passar molt bé aquest dia i vam aprendre moltes coses.

Mª Carmen Rosa García (1r d’ESO, A)

 

  • El divendres 17 de gener, tots els alumnes d’ESO, vam anar a la sala d’actes a veure un concert de jazz. A mi em va agradar. I ho van fer molt bé. Sovint mirava la pantalla per llegir el que hi posava i per saber com eren les persones més importants que composaven el jazz. Va ser entretingut perquè la noia ens anava explicant el que escoltàvem, i així s’entén millor. Tocaven bastant bé, encara que no fossin professionals de debò, i fer-ho com ho feien ells, és un gran mèrit, perquè qualsevol persona no ho fa. El moment que més em va agradar, va ser el final, quan ens van fer cantar. Em sembla que mai no havia escoltat aquest tipus de música i per a ser la primera vegada, no em va costar res familiaritzar-me amb el jazz, apart els meus pares em van comentar que hi dominava sempre la trompeta.

Victoria Arias Vall (1r d’ESO, A)

 

  • La audición de jazz me gustó mucho. Sobre todo, cuando tocaban la batería y la guitarra. La chica lo hizo muy bien cuando empezó a imitar a las cantantes de jazz. El pianista era muy bueno, pero como yo estaba en primera fila, se oía muy fuerte. Lo que más me gustó fue el jazz-funky, tipo lo que canta Michael Jackson. Esa música era muy bonita, pero ahora no se escucha tanto como antes. Se ha ido acabando el alma del jazz.

Patricia Pelegrí Rueda (1º de ESO, A)

 

Opinen els de 3r d'ESO

 

  • El 17 de enero tuvimos la audición de música, como todos los trimestres. Esta vez fue sobre el jazz. Nos explicaron muchas cosas y tuvimos que coger apuntes para un trabajo de música. También nos enseñaron cómo es la música de jazz. Cantaron algunas canciones y otras sólo las tocaron. A mí me gustó mucho y aprendí muchas cosas que antes no sabía.

Rocío Muñoz Flores (3º de ESO, C)

 

  • El día 17 de enero hubo una audición de música en la sala de actos del instituto. La audición iba de jazz. Tocaron muchas canciones y hablaron de swing, blues, etc. Me gustó mucho porque fue muy entretenida y divertida. Lo malo es que no pude estar atenta porque teníamos que coger apuntes para luego hacer un trabajo. Pero estuvo muy bien y me gustó mucho.

Estefanía Oliván (3º de ESO, C)

 

Opinen els de 4t

 

  • El divendres passat (17 de gener) va venir a l’institut un grup de músics per explicar-nos la història del jazz. També van fer unes demostracions: van cantar i tocar els homes. Una dona presentava l’espectacle i també va cantar. L’audició va estar bastant bé.

Lorena Medrán (4t d’ESO, A)

 

  • Els nois que van venir a fer l’audició de jazz, ja havien vingut una altra vegada. Tractava sobre el jazz. Parlava de quan havia nascut aquesta música, com s’havia desenvolupat i quins són els músics que han passat a la història del jazz. Una noia que explicava el que feien els músics, va cantar una cançó d’una cantant de jazz o ho va fer francament bé.

Marisol Carbajo Gervás (4t A)

 

  • No m’agrada molt la música de jazz ni el blues, però s’ha de reconèixer que els músics ho van fer molt bé. Hi havia moltes coses que jo no sabia i eren molt interessants. La noia que presentava l’audició ho feia molt bé i cantava molt bé.

Núria Mayo Núñez (4t A)

 

  • A mi la música de jazz no m’agrada gaire, però aquesta audició de em va agradar. Ens van explicar d’on provenia aquesta música i també ens van dir noms de músics de jazz famosos, com Louis Armstrong, que va estar conegut a tot el món gràcies a la seva música.

Félix Ramos (4t A)

 

  • En aquesta audició vaig gaudir molt amb la música i amb l’explicació sobre aquesta música plena de sentiment i malenconia. Les seves lletres estan escrites amb la vida mateixa, la suor i les llàgrimes de la gent oprimida per la segregació racial que en aquest temps n’hi havia. Aquesta xarxa de racisme i diferències van donar origen a una música amb vida pròpia. L’expansió d’aquesta música va ser total. I tots aquells que van ajudar a fer nàixer i donar forma al jazz, van aconseguir la seva immortalitat. El jazz és la història feta cançó, i la cançó és el record del present, d’avui.

Ana Marcela Veizaga Salazar (4t A)

 

  • El divendres passat, dia 17 de gener, vam baixar a la sala d’actes del nostre institut tots els grups d’ESO per escoltar una audició de jazz. Hi havia en total quatres homes que tocaven diferents instruments (bateria, guitarra, òrgan i trompeta) i una dona, que utilitzava el seu propi instrument, la veu. A més, aquesta dona ens explicava cada peça que tocaven, el seu origen, quin va ser el seu compositor i altres coses. Va estar bastant bé aquest concert.

Esperanza Jiménez Martín (4t A)

 

[Aquests  comentaris van estar publicats a la revista  Sota el cel del Puig, núm. 13, març de 2003.]