Pilar Garriga ens visita
Pilar Garriga
Quan va venir l’autora del llibre Un estiu a Borneo, Pilar Garriga, ens va explicar moltes coses sobre els orangutans i sobre Borneo. La seva germana petita se’n va anar a Londres a fer un màster, aleshores li van fer una oferta per anar a Borneo durant sis mesos, i ja porta dos anys. Va escriure el llibre abans d’anar a Borneo y es va inventar el seu protagonista; li va dir Martí.
Quan va anar a Borneo, va conèixer en Kossasi, el rei de la selva, que pesa uns 140 kg aproximadament. Quan els orangutans adults estan malalts, al matí fan rehabilitació i, a la nit, els deixen en la selva. Les mares adoptives anomenades daiaks, portaven els orangutans a l’esquena les 24 hores del dia, i eren les qui donaven el biberó, els portaven a la guarderia... També ens va explicar el problema de la desforestació de la selva. Talen 10.000 arbres al dia per fer mobles per al jardí.
Hi ha uns 20.000 orangutans en llibertat i maten 2000 a l’any. Els orangutans s’assemblen genèticament en un 96% a nosaltres; els goril·les, en un 97%, i els ximpanzés, en un 98%.
Patricia Pelegrí Rueda (2n A)
El dia que va venir Pilar Garriga, autora d’un Estiu a Borneo, ens va explicar l’experiència que va tenir quan va anar a l’Indonèsia a veure els ximpanzés. Del seu viatge ens va dir que va ser molt bonic i interessant; sempre ho és conèixer món.
Aquest viatge el va fer per anar a veure la seva germana, anomenada Doctora Rosa al llibre, tot això ho feia per poder-ho publicar al seu llibre. Deia que la Doctora Rosa era de veritat, era la seva germana, però que molts altres personatges eren ficticis (imaginaris). A més de dir-nos això, ens va presentar en diapositives com era la vida allà. La vida era bona, igual que els paisatges, això sí, cada vegada més reduïts pels desforestadors, que tallen els arbres per després portar-los a les grans empreses.
Tot i això, el lloc estava bé, però la gent estava preocupada per la falta d’arbres cada vegada més gran.
Deixant el tema crític, també ens va mostrar alguns dels ximpanzés que habiten en aquelles zones, eren la mar de bufons, alguns d’ells ferits o malalts.
Jo trobo que és bonic anar a conèixer món, llocs nous, mai vistos, i tenir noves experiències com ara l’autora d’Un estiu a Borneo.
Cristian Benítez (2n B)
El dia que va venir l’autora, vam anar a la biblioteca. El primer que vam fer va ser presentar-nos. Ella ens va explicar com va fer el llibre. Va anar a Borneo a veure la seva germana, que es diu Rosa, i juntes van fer una excursió per tot Borneo. L’autora ens va explicar que hi havia molta vegetació i els aiguamolls eren molt fangosos. Ella ver fer moltes fotos i moltes diapositives i ens les va ensenyar. Hi sortien molts orangutans petits i la seva forma de viure. També sortien els daikacs en les diapositives. Ella ens va explicar que la Rosa era un personatge real, que tenia una clínica a Borneo. En canvi, en Martí era un personatge inventat que l’autora s’havia inventat pensant en els seus alumnes de l’escola. La Rosa, un dia, li va explicar a l’autora com era Borneo, però ella no s’ho creia, hi ha anar, a Borneo, a veure si el que li havia explicat la seva germana era cert. Al final de la xerrada, ella va dir si teníem alguna pregunta per fer-li. Llavors ens vam acomiadar i se’n va anar.
Sergio Toral Juan (2n B)
El passat dia 11 de març, a les 16 h., va venir l’autora del llibre Un estiu a Borneo, a fer-nos una xerrada sobre el seu llibre. Ens va explicar per què el va fer, com ho va fer, etc. El contingut de la xerrada va estar molt interessant. Ens explicava quins eren els personatges i que la Doctora Rosa era de veritat la seva germana i que porta a Borneo, una de les illes més grans del món, quatre anys, més o menys, i també va dir que com va escriure el llibre sense anar a Borneo, va anar-hi després a veure si el que havia escrit estava bé o no era el mateix.
Però a mi personalment, m’ha agradat més quan va posar les diapositives de les fotos que va fer al seu viatge a Borneo.
Jo, mentre explicava i veia les fotos de l’autora, Pilar Garriga, pensava: “Jo vull anar a aquesta illa i veure els orangutans, com són, què fan, on viuen, el que mengen, etc.”
Ainoa Vico (2n B)
L’altre dia va venir a l’institut Pilar Garriga, l’autora d’aquest llibre que molts nois i noies hem llegit, Un estiu a Borneo. Primer de tot, es va presentar i ens va indicar en un mapa del món on és Borneo. És una illa, la més gran d’Indonèsia, i sembla mentida que hi puguin haver-ne més de 2000. Després d’aquesta petita introducció, ens va posar unes diapositives de quan ella va visitar Borneo. Mentre nosaltres les veiem, ella anava explicant tot el que sabia i estava relacionat amb aquell viatge. Algunes dades curioses són les següents: els orangutans tenen un 96% de semblança genètica amb l’home; els goril·les un 97%, i els ximpanzés, un 98%. En llibertat, hi ha 20000 orangutans, i cada any maten 2000 d’ells. A la clínica, hi ha 200, fins i tot amb ferides de matxet; es talen 10000 arbres per dia i, per últim, que els nadons necessiten mare fins als 7-8 anys. No tot són bones notícies, com aquesta: els troncs dels arbres que talen a les selves de Borneo són enviats en vaixells enormes a Amèrica i a Europa per a les multinacionals. Crec que no hi ha dret, que un lloc tan privilegiat com aquest (perquè no a tot el món hi ha una selva com la de Borneo) es faci tal cosa, que l’únic que pretenen es embutxacar-se diners i deixar una terra que sembla que a ells no els importi, sense arbres i amb la sorra que hi queda. Finalment, ens va firmar el llibre en indonesi. Va estar molt bé, em va agradar molt.
Victòria Arias Vall (2n d’ESO)
Fa unes setmanes va venir a l’institut l’autora del llibre Un estiu a Borneo, que es diu Pilar Garriga, i ens va explicar que per fer aquest llibre va anar a Borneo, que és la tercera illa més gran del món. Però en el que l’autora es va basar per fer aquest llibre i el que la va fer anar a Borneo és la seva germana, que es diu Rosa, que està treballant allà des de fa molts anys tenint cura d’orangutans.
Quan va venir a l’institut va portar unes diapositives en les quals hi havia fotos de com era Borneo i de tot tipus d’orangutans. Però el que més em va impressionar de tot, era el que deia d’allà. Hi havia una tribu que fa uns anys va tallar els caps de moltes persones perquè eren forasters. També va dir que allà plou tots els dies una estona, i vam veure a les diapositives que la gent havia de passar per uns tipus de taules de fusta perquè tot allò estava inundat. Però el que més em va impressionar va ser que allà els taladors talen més de 10.000 arbres al dia, i aleshores diu que per molt gran que sigui aquella selva, al final l’acabaran destruint.
David Roca Calvo (2º de ESO)
[Aquests comentaris van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 20, juny de 2004.]