Llibres recomanats (abril 2002)

Lectures

• L’estel misteriós (de la col·lecció “Les aventures de Tintin”).

En este tebeo se cuenta la historia de unos científicos, un profeta y un capitán que tiene un barco. Los científicos descubren que un cometa chocará contra la Tierra a las 8.30, y llega la hora, pero el científico se equivocó en la trayectoria. Recomiendo este tebeo a los niños porque es muy divertido e interesante, sobre todo, que lo lean los niños que no sepan catalán, porque así lo irán aprendiendo.

Víctor Manuel Aguilar (1º de ESO)

• El quidditch de totes les èpoques.

A mi, personalment, el llibre m’ha agradat força, ja que t’explica moltes històries i anècdotes del quidditch, que és un esport molt interessant. Llegint aquest llibre m’he assabentat de moltes coses que desconeixia, com, per exemple, d’on venia la papallona daurada que resulta que la van fer imitant un ocell que es deia Papalló. També he observat les diferents escombres que s’han anant fent al llarg dels anys, amb el sortilegi coixiner les van fer molt més còmodes, etc.
És molt interessant també veure els diferents equips de cada continent, aquests noms tan originals que els hi posen, el signe de cada equip, els seus jugadors famosos, el seu capità, etc.
Una altra cosa curiosa és com eren les pilotes d’abans: eren molt més inestables que les d’ara, ja que al principi ni flotaven per elles mateixes i eren de materials molt dèbils. La bomba, per exemple, estava molt mal feta, amb un metall que s’abonyegava molt fàcilment i les bluggers al Queerditch eren roques enormes.

És curiós que s’agafés l’escombra com a objecte volador, és original ja que pots escombrar mentre voles si vols i fas la neteja en un moment. Així el llibre dóna una explicació de perquè els muggles sempre que dibuixen una bruixa, la fan damunt una escombra.

Al final del llibre s’expliquen unes quantes jugades famoses, a les quals normalment els posaven el nom de qui les havia fet.

En resum, el llibre està força interessant i explica moltes coses del joc més famós entre les bruixes i les bruixots.

Clàudia Comella Díaz (1r d’ESO)

Primer de tot, aquest llibre, El quidditch de totes les èpoques, explica que al principi les escombres voladores eren incòmodes i volaven malament. Així que al llarg dels anys s’han anat perfeccionant. Van escollir l’escombra com a objecte volador, perquè per aquells temps estava prohibit tenir cap objecte amb el que es pogués volar i com que necessitaven que fos un objecte que passés inadvertit, van escollir l’escombra.

Al llarg dels anys, les escombres van anant sent més còmodes i van començar a sortir els primers esports amb elles, però com que llavors estaven a l’era medieval, la majoria d’aquests esports eren molt bèsties i agressius i en més d’un cas algú moria en el joc. El cas més extrem el tenim en el joc anomenat Creaotheceann, on jugaven 12 jugadors i només 2 d’ells sortirien vius.

El Queerditch era un esport d’escombres molt semblant al Quidditch, és com el seu avantpassat. Sabem d’aquest esport gràcies al diari de la bruixa Gertie Keddle, que per cert només sap el dimarts com a dia de la setmana.

Abans que s’inventés la papallona daurada, hi havia un ocellet que s’anomenava Papalló. Aquest pobre ocellet quedava molt ferit o moria en acabar el partit. Gràcies a Madame Modesty Rabnott de Kent, que mentre es celebrava un partit de Quidditch va agafar i va protegir el Papalló, els directius pensant en aquesta acció van inventar la papallona daurada.

Quan ja es començava a jugar molt al Quiddithc van sortir les primeres normes antimuggles. No es permetia jugar a prop de les ciutats on habitessin muggles; havien de jugar uns quants quilòmetres més lluny. Malgrat aquestes normes, hi havia bruixots i bruixes que seguien jugant a proa dels pobles i ciutats i per això els muggles quan dibuixen una bruixa o bruixot els fan volant damunt una escombra.
Avui en dia ja hi ha camps especialitzats que compleixen totes les normes antimuggles. Abans, les escombres voladores no estaven tan bé fetes com les d’avui. Un gran descobriment va ser el sortilegi coixiner que posava un coixí invisible que feia les escombres molt més còmodes.

La primera escombra feta per un especialista va ser l’Endeçallunes; després va sortir la Fletxa de Plata, la Sensepols 1, la Cometa 140, l’Esca Explosiva, l’Estaca Veloç, l’Estel Fugaç i la millor, la Nimbus 1000 (1001, 1500, 1700, etc., posteriorment), que van ser les millores escombres durant segles. Va sortir la Llenya Menuda més tard, però no va tenir gaire èxit.

José Luis Álvarez Culebras (1r d’ESO)

[Aquests comentaris van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 8, abril de 2002.]