Tres comentaris sobre La metamorfosi
La metamorfosi
Jo crec que la idea principal d’aquest relat, La metamorfosi, de Franz Kafka, és com es pot arribar a marginar les persones que tenen alguna cosa que els faci pitjors que els altres, en aquest cas, la transformació de Gregori. També crec que la soledat és molt important en aquest llibre que pot arribar a fer-te perdre totes les esperances. Un altre tema que toca és la pobresa, l’estat d’abandó que aquesta provoca.
La sensació que predomina a la novel·la no és ben bé de por constant, sinó que més ben dit és un malestar o la incertesa de no saber què passarà demà amb les vides d’aquests personatges. Els pares i la germana no li tenen por, sinó que no poden veure’l perquè no poden entendre que el seu fill s’hagi convertit en un monstre, fins arribar al punt que ja no el consideren el seu fill i volen desfer-se’n sigui com sigui.
La família no pot assumir el tomb que ha causat a les seves vides la transformació de Gregori i no saben afrontar el problema. És una sensació de resignació, de tristesa, de voler però no poder.
El personatge de la germana m’ha semblat molt interessant, per la seva forma d’actuar, encara que sigui una noieta de 16 anys. Des del primer moment assumeix la responsabilitat de Gregori fins que arriba un moment en què s’adona que el seu germà mai més no podrà ser humà. Crec que és el segon personatge més important del llibre, ja que pot descriure el dia a dia de Gregori.
Un altre personatge que també m’ha agradat és la mare, que tot i sabent que Gregori ja no és humà, i mai no tornarà a ser el seu fill de sempre, té per ell un amor que només el poden tenir les mares en les circumstàncies més adverses. Crec que la mare reflecteix molt bé com és una mare de veritat. I com a moltes mares, li costa molt enfrontar-se al problema, encara que té una sensibilitat molt més gran que la germana i el pare.
Héctor Marín (1r de batxillerat)
Gregori Samsa era un noi normal que treballava de representant d’una fàbrica de teixits, viatjant d’un lloc cap a l’altre. Un dia, després d’una mala nit, es desperta transformat en un insecte. Però, tot i sabent la gravetat del que havia succeït, decideix que ha de seguir treballant per mantenir la família, però la seva nova condició física no li permet fer-ho. A partir d’aquí, comencen els problemes que els fan apartar-se dels seus éssers més estimats, de la societat i del món en general.
Núria Díaz (1r de batxillerat)
El cos desagradable del noi es pot comparar amb un deficiència física, que pot tenir qualsevol persona, per exemple, a causa d’un accident, per una malaltia greu i altres coses perilloses que envolten els humans. Aquestes circumstàncies aparten la persona afectada i ho pot perdre tot, fins l’amor dels altres. Aquest relat tracta també de l’egoisme dels pares, que quan Gregori estava bé, ells n’estaven contents, però quan ho va perdre tot, ells el van abandonar.
Hafsa Ajbar (1r de batxillerat)
[Aquests comentaris van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 7, març de 2002.]