Tirant lo Blanc

Comentaris del llibre de Joanot Martorell

Reflexions i opinions sobre Tirant lo Blanc

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Versió a cura d’Isabel Grifoll. Ed. Teide, Barcelona, 1994, 5ª edició.

Tirant lo Blanc té com a importants dues característiques. En primer lloc, els ideals de l’orde de cavalleria: la lluita contra els infidels i la fidelitat al rei o a l’emperador. En segon lloc, els personatges, que es comporten amb un caire sentimental o bé amb un caire de lluita. La temàtica és realista, ja que Tirant mor al llit de malaltia, després de haver fet testament.

El llibre té dos estils molt remarcats: el propi del Renaixement, més solemne i retòric, i per una altra banda, a la novel·la apareix el llenguatge valencià del segle XV, el d’aquella època.
Va agradar tant aquesta novel·la al seu temps, que va ser traduïda del valencià a l’italià, al francès i al castellà, al segle XVI. El propi Miguel de Cervantes, al Quixot, en parla amb admiració i El Tirant es salvat de la foguera que fan el barber i el capellà amb els llibres de cavalleries de la biblioteca de Dom Quixot.

Lourdes Barrera Villanueva (1r de batxillerat)

 

 

L'amor té moltes formes en la realitat i també es veu així en aquest llibre, on predomina l'amor amb sofriment i amb molts problemes. Però també es veu l'amor feliç i modèlic, com el de Diafebus i Estefania.
Tirant i Carmesina són la principal parella i descriuen sentiments molt forts i l'evolució de la seva relació.
La Viuda Reposada, donzella de la Infanta, és l'exemple de l'amor turmentat. Ella està molt enamorada del Tirant, i en el fons sap que no l'aconseguirà, però intentarà separar la parella en moltes ocasions.

Plaerdemavida, al principi enamorada d'Hipòlit, és una noia molt senzilla que ajuda als enamorats en tot el que pot amb un enginy molt peculiar. Al final, es casa amb el senyor d'Agramunt, un home que va intentar matar-la per apreciació al Tirant.

L'Emperador i l'Emperadriu, és l'exemple del típic amor gastat i sense sentit. Ells en realitat no s'estimen, però estan casats i tenen molta responsabilitat sobre les espatlles perquè tot funcioni. No és estrany doncs, que Hipòlit, fill del senyor del castell de Malveí, enamori a l'Emperadriu, i tots dos portin una aventura secreta d'amor apassionat, que amb la mort de l'Emperador, es converteix en matrimoni.
M'han cridat l'atenció les maneres del Tirant, sobretot, en conquistar, primer a la bella Agnès, amb molt d'honor cavalleresc i després a Carmesina, "sense paraules", amb molts detalls i moltes demostracions d'afecte. Em va agradar especialment quan ell es declara donant-li un mirall i dient-li que allà veuria la persona que ell més estimava del món.

Encara que en moltes ocasions, aquest llibre, també fa referència als seus antecedents, en l'aspecte màgic. Un cavaller per demostrar-se el seu valor, va a besar un drac que en realitat és una dona poderosa encantada. Espercius i la Senyora de les Illes, que així s'anomenaven, acaben casats i molt feliços. A més, també fa al·lusió a l'amor per conveniència, com és el cas del matrimoni entre Maragdina i Escario.

Ricomana i Felip són la parella més entranyable del llibre. Ell era molt rústec i ella molt fina. Un dia, abans de casar-se, ella el va posar dos llits, un de normal i un altre de molt elegant. Ell s'havia estripat una mitja, i quan se la volia cosir, va perdre l'agulla al llit senzill, que era on pensava dormir. Va desfer el llit, buscant-la, i per això va dormir a l'altre. Per Ricomana, que Felip hagués dormit allà demostrava que era fill de rei i un gran home. Aquell capítol reflecteix l'amor cec de Ricomana.

L'episodi més trist em sembla l'últim quan moren tan Tirant, com Carmesina i el seu  pare, i posteriorment la seva mare. Sobretot em fa pena perquè ja tot era molt feliç per Tirant, que era Cèsar de l'Imperi, i Carmesina, que ja era la seva esposa. També em va semblar molt dramàtic el final de la Viuda, que es suïcida per amor.

Hi predomina la idea de que tots som humans, per molt poder o honor que tinguem, que tots sentim l'amor i sofrim la pressió social, i que la religió i la guerra són molt presents també en el nostre pensament. La guerra és el motor de l'honor del Tirant, a més, ell se sent obligat a ser un gran cavaller, però viu enamorat i això és el més important per a ell.

Té les característiques principals d'una història medieval (tot i que és la primera que es basa en la realitat) : la lluita, la traïció... una realitat truncada per la fantasia cavalleresca.

Em va sorprendre molt l'esment molt positiu que es fa al Quijote d'aquesta nova novel·la en l'època. El final tràgic recorda Romeo i Julieta del gran escriptor William Shakespeare.

Patricia Albarrilla Alonso (1r de Batxillerat)

 

 

Aquesta és una novel·la d’amor i de guerra amb episodis una mica humorístics. És una novel·la cavalleresca del segle XV però, a diferència d’altres, resulta força versemblant. Aquesta novel·la la va escriure Joanot Martorell i no la va poder acabar perquè es va morir i la va acabar un altre escriptor.

Encarna Ramos (1r de Batxillerat)

 

 

A Tirant i Carmesina els veig com a Romeo i Julieta. Viuen una història d’amor entre la passió, les aventures, els entrebancs de tot tipus i algunes desgràcies. També veig Estefania com la Celestina perquè ajuda Tirant, amb trampes i enginy, a estar al costat de la seva estimada.

Mª Jesús Ramos (1r de Batxillerat)

[Aquests comentaris van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 6, gener de 2002.]