Llibres recomanats (febrer 2001)

Llibres recomanats

 

• Què farem, què direm?, de Pep Coll.

Tracta d’unes criatures de llegenda, molt petites i màgiques que arriben a les mans d’una noia de la nostra edat. M’han agradat les diferents aventures còmiques que surten al llibre i el final tan inesperat que té. És molt interessant la manera en què Bet, la protagonista, va narrant tota la història.

Daniel Torondel (3r d’ESO)

• Què farem, què direm?, de Pep Coll.

A mi m’ha agradat molt [aquest llibre] perquè és molt divertit però amb un final una mica trist. Hi ha moltes aventures i també trastades dels Minairons, sobretot la part de la rentadora.

Verónica Barranco (3r d’ESO)

• Homes i ratolins, de John Steimbeck.

Tot i que les primeres pàgines no provoquen massa interès, el llibre, capítol rere capítol, es va tornant més irresistible i més et costa deixar-lo. La narració, el tema que tracta, el caràcter dels personatges, fan que sigui un llibre petit, però cru, emotiu i adequat per estar en qualsevol prestatgeria de la gent que li agradi llegir.

Siro Perales Medina (4t d’ESO)

 

• Tot et serà pres, de Pau Joan Hernández.

El llibre tracta de la malaltia d’un noi i de la vida d’una noia. Al final les dues històries s’acaben ajuntant. Aquest llibre és el més bonic que he llegit mai. M’ha arribat a fer plorar i crec que els propers alumnes de 3r també l’haurien de llegir.

Mari C. Moreno (3r d’ESO)

 

• Tot et serà pres, de Pau Joan Hernández.

M’ha agradat molt perquè aquest llibre lliga molt bé amistat, amor, tendresa i aventures. És una demostració de com en Xavier ajuda fins al final el seu amic que està malalt i com el noi aguanta fins al final, i com lluita per sobreviure.

Javier Matos (3r d’ESO)

• L’ànima valenta, de Fred Uhlman.

Els nois del llibre L’ànima valenta són bons amics; encara que els pares de l’alemany no vulguin, cap persona no trencarà la seva amistat.

Àlex Peralo López (4t d’ESO)

 

• Tot et serà pres, de Pau Joan Hernàndez.

M’ha agradat molt. Jo crec que el tema d’aquest llibre és el valor que pot tenir una persona, però també que les ganes de viure és la millor medicina. M’ha fet rumiar sobre si una persona té dret a morir o si no en té.

Manoli Torres (3r d’ESO)

• L’ànima valenta, de Fred Uhlman.

Aquest llibre està molt bé perquè és una amistat pura entre dos amics, un nazi i un jueu. I sempre afronten els problemes junts com fan els amics.

Aquests dos llibres, L’amic retrobat i L’ànima valenta, m’han agradat molt.

Jonathan Pérez (4t d’ESO)

 

• L’ànima valenta, de Fred Uhlman.

M’ha agradat la història de tots dos llibres [aquest i L’amic retrobat, del mateix autor] pel que volen transmetre, a més és una història molt trista i commovedora.
Amistat per a tota la vida, siguis de la raça que siguis, és un bon missatge.

Joaquín Fuentes (4t d’ESO)

 

• De ahora en adelante, de Javier Quiñones.

Cuando la madre de Marina muere, ella decide ir a vivir con su tía Clara, ya de su padre no sabe muchas cosas. Al irse a vivir con su tía, tiene que cambiar de amigos, de instituto, etc. Al llegar al nuevo instituto, Marina conoce a un grupo de jóvenes que más tarde serán sus amigos, también conoce al profesor de Literatura, que les manda escribir una historia, y ella decide escribir sobre sus padres, y va descubriendo cosas que no conocía. Gracias a Leonardo, a Marina le empezó a gustar el mundo de la escritura, y más tarde empezará a escribir pequeñas historias. El libro me ha gustado mucho. Se lo recomendaría a la gente, y más a los jóvenes, porque podría reflejar sus problemas. Lo recomiendo. No te aburres leyéndolo.

Laura Heras (2º de ESO)

 

• ¿Quién cuenta las estrellas?, de Lois Lowry.

Los alemanes persiguen a los judíos y la familia Johansen acoge a Ellen, la mejor amiga de Annemarie, y la hacen pasar por su hermana Lise. Un día, la madre de Annemarie, Kirsti, Ellen y Annemarie se fueron a casa de su tío. Y Henrik (el tío), una noche, llevó a la familia de Ellen y a otras personas a otro lugar. Para que los soldados no se dieran cuenta de que Henrik llevaba gente en el barco, Annemarie le llevó un pañuelo; al olerlo, los perros de los soldados se quedaban sin olfato durante unas horas y no podían oler a la gente. Al final llevó a toda aquella gente y no pasó nada más. El libro está bastante bien. Sólo que a mí no me va eso de los judíos y las tropas alemanas.

Cristina Adrián (2º de ESO)

 

• Nada que no seas tú, de Javier Quiñones.

Marina es una chica que estudia segundo de bachillerato. Vive con su tía Clara porque su madre se murió y no quería irse a vivir con su padre. También tiene novio, Carlos. Marina decide ponerse a trabajar y encuentra un trabajo que consiste en cuidar a un señor mayor por las tardes. Camilo le cuenta la parte de su vida que vivió en un campo de concentración en Francia, en la época de Franco, y cuando muere, Marina decide escribir un libro con su historia. El libro me gustó mucho (por ningún motivo en especial).

Estefanía Soto (2º de ESO)

[Aquestes recomanacions van estar publicades a la revista Sota el cel del Puig, núm. 2, febrer de 2001.]