Com ha canviat la immigració a Santa Coloma?

Com ha canviat la immigració Santa Coloma?

Introducció
En començar a pensar de què faria el treball de recerca, sabia que el volia fer d’algun tema relacionat amb Santa Coloma, ja que és la ciutat on visc, m’agrada, i la volia conèixer amb més profunditat.
Ja des de ben petita, la meva mare sempre m’ha dit que Santa Coloma ha canviat molt. Ella estava molt implicada amb l’associació de veïns del barri, i m’explicava com havien hagut de lluitar per aconseguir escoles, parcs públics, mercats, etc. A més, en els últims anys he anat coneixent gent i fent amics de llocs molt diferents, i m’interessava saber més coses.
A l’hora d’elegir el tema, tenia molt clar que volia tractar de la immigració, però en un inici volia tractar de temes més econòmics. No obstant això, va ser en començar a buscar informació que vaig adonar-me que no podia tractar la immigració sense parlar de temes socials, ja que hi estan íntimament lligats. Així, vaig haver de canviar els meus objectius inicials per adaptar-los al que vaig trobar.
Finalment, després de tots els canvis, els meus objectius eren saber quantes persones van arribar a Santa Coloma, d’on venien aquestes persones, i sobretot, on es van instal·lar aquestes persones, com van fer créixer la ciutat i com després van influir perquè canviés.

Desenvolupament
Vaig iniciar la meva recerca recollint tots els llibres que vaig trobar que parlessin sobre Santa Coloma o la immigració més en general, i preguntant a tothom. Em va ser de gran ajuda fer-me un índex per saber a grans trets de quins temes volia tractar o sobre quina profunditzar més, i així, en començar a llegir tots els llibres, poder separar el que em servia del que era rebutjable.
El primer que necessitava era conèixer més coses sobre la immigració en general. És a dir, assabentar-me de per què es produeix, des de quan passa, etc. Vaig poder comprovar com, en una gran part dels casos, la migració no es produeix per voluntat, sinó per temes econòmics, per poder millorar la vida. A més, vaig trobar una diferència que després em seria molt útil: hi ha migracions internes (dins d’un mateix país) i externes (quan es traspassa alguna frontera).
En adonar-me que el fenomen de la immigració passa des de l’origen de l’home, vaig pensar que seria interessant investigar més sobre això. Vaig consultar molts llibres, pàgines web, etc, i va ser llavors quan vaig assabentar-me que, com ja he dit, això passa des de l’origen de l’home, però a partir de la introducció del capitalisme ha augmentat en nombre, i ara mateix estem vivint l’època en què hi ha més moviment de població d’un país a un altre, tant de gent poc qualificada com de gent molt qualificada.
També vaig considerar oportú investigar sobre els moviments de gent que hi havia hagut durant la història a Catalunya, ja que és el país on he viscut tota la vida, i així podria tenir una idea de quina barreja d’orígens té la gent que és “originària” d’aquí. Vaig veure que durant tota la història havia anant i venint gent, però vaig posar més interès en les migracions dels segles XIX i XX, ja que eren les que després em servirien de base per al cas de Santa Coloma.
En aquest punt vaig creure que ja sabia prou coses sobre les migracions per començar a tractar Santa Coloma.
Per començar, vaig recollir llibres que parlessin del tema, vaig parlar amb associacions de veïns, vaig estudiar anuaris estadístics i altres tipus de dades. Quan havia reunit tot això, en estudiar-ho, vaig poder elaborar un discurs coherent de la història dels últims segles de Santa Coloma: Santa Coloma, cap al 1800, era un poble d’unes 150 cases, la majoria de camperols. A partir del 1900 hi ha la primera onada migratòria, “els manyos”. Santa Coloma passa de tenir 1.500 habitants el 1910 a tenir-ne 12.000 el 1930. Apareixen algunes fàbriques a la vora del Besòs que donen feina a aquests nous treballadors. A partir d’aquest moment, els grans senyors que tenien la propietat de les terres les comencen a vendre per parcel·les per treure’n més diners, i així van sorgir nous barris de barraques com el Riu Nord i Riu Sud, el barri Llatí, el Fondo, Singuerlín, etc.  El gran boom de la immigració va arribar als anys 50-60 amb l’arribada de gents del sud peninsular, sobretot d’Andalusia i Extremadura. Llavors les barraques són enderrocades per construir-hi pisos de mala qualitat, sense solucionar problemes com la llum o l’asfaltat dels carrers.
En arribar en aquest punt, vaig voler investigar com havia canviat la fisonomia de la ciutat, barri per barri, a causa d’aquesta immigració. Aquesta va ser la part del treball més important i la que més m’ha costat, ja que trobar informació exclusivament d’un barri és més difícil que de tota la ciutat. Resumint, podem dir que tots els barris es van massificar, essent especialment importants els casos del Fondo, Can Mariner i barri Llatí per la gran densitat que van adquirir, i els barris de Les Oliveres i Can Franquesa, que són barris sorgits de l’especulació, de mala qualitat, amb una deplorable urbanització, etc.
A tot Santa Coloma va sorgir un gran moviment veïnal, molt reivindicatiu, que va aconseguir moltes millores per a tota la ciutat. Segurament, sense la lluita d’aquestes gents, avui tindríem una Santa Coloma molt diferent.
Per últim, vaig investigar la immigració que rep avui en dia Santa Coloma. Aquest apartat em va resultar especialment fàcil ja que vaig comptar amb molta informació. També en aquest punt vaig entrevistar el Sr. Martín Miralles, secretari del pla per la convivència intercultural de l’ajuntament de Santa Coloma, que em va ser de gran ajuda per aclarir certs temes.

Conclusions

Al llarg de tota la meva investigació he arribat a les següents conclusions:
-A Santa Coloma, el fenomen de la immigració, que es va accentuar a partir dels anys 50, ha fet que la ciutat sigui tal com avui la coneixem
-La gran crescuda de població va ser aprofitada per moltes immobiliàries que van guanyar molts diners especulant amb el terreny i construint pisos de mala qualitat.
-Hi va haver un gran moviment social a tot Santa Coloma que va contribuir moltíssim a millorar la ciutat i a fer-la una ciutat agradable per viure-hi.
-Actualment, Santa Coloma viu un moment d’arribada de gents de tot el món que, en estar encara en procés, no es sap en què acabarà.

Anna Azpiroz Canut (2n batxillerat)
[Aquest resum va estar publicat al núm. 31 de la revista Sota el cel del Puig, maig de 2009.]