On queda la meva veu després?

On queda la meva veu després?

Sira García Aranda (2n de Batxillerat)

Quan em poso a redactar aquestes línies, he de procurar respondre certes preguntes que als lectors d'aquest espai els poden interessar. Preguntes tal com, què em va impulsar a aprofundir en aquest tema del càncer de laringe, si hi havia cap vincle personal que m’hi va fer decantar, o simplement per què aquest tema i no la propera implantació de l’euro a la Comunitat Europea. Jo voldria respondre-les, però les respostes tornen a ser preguntes. Sense saber com em vaig començar a plantejar una sèrie de dubtes: què impulsa la gent a fumar? Si cada cop hi ha més informació sobre el tema i tothom sap que perjudica la salut, per què cada vegada són més els que adopten l’hàbit? La solució als meus dubtes no m’acabaven de convèncer, no hi havia cap excusa ferma per a fer-ho, sempre trobava una solució alternativa que substituïa el tabac. Això em va fer arribar a una conclusió: veritablement la gent no acaba d’entendre bé què suposava ser fumador, i el que passava era que potser vivien enganyats. Això em semblava una injustícia. Del que sí estava segura era que jo vivia en la ignorància respecte a aquest tema, i per això vaig decidir informar-me només per curiositat i el que vaig descobrir em va estranyar molt. Laringe? Què era allò? I per a què servia? Em va impressionar saber que servia per a més del que jo em pensava, saber que no només era útil per a parlar, i que era un òrgan important. Llavors se’n va plantejar una altra pregunta: com perjudicava el tabac aquest òrgan? Les coses que vaig començar a descobrir no m’agradaven gens. Tot allò ho sabia la gent? Com que no m’agrada la sensació d’ignorància que vaig sentir, immediatament vaig pensar en els fumadors. Aquesta ignorància no afectava la meva salut, però sí la d’ells. Potser ells també vivien ignorants i no s’acabaven d’adonar del perill a què estaven exposats. Vaig pensar que, igual que jo, a la gent no li agrada viure enganyada. Aquesta conclusió solucionava dos problemes: el tema que havia de decidir per al meu treball i, potser, podria ajudar a obrir els ulls a quelcom que estigués disposat a treure’s la bena. Així, aprofitava el treball per avisar a tothom del que estava passant, i de passada, possiblement, algú m’escoltés i hauria salvat alguna vida. [...]

Després d’haver realitzat el treball de recerca sobre el càncer de laringe dels fumadors, tinc conceptes molt més clars.  I puc dir que quan es té coneixement d’un determinat tema, un mateix en pot extreure les seves pròpies conclusions. D’aquest treball, les conclusions que jo hi trec són força consistents. Aquestes no són hipòtesis, ni probabilitats, ni suposicions: són fets. Fets que existeixen i que valdria la pena tenir en compte. Fets comprovats per l’estudi científic i verificats per l’experiència humana.

Aquestes són les meves conclusions:

1.       La laringe és un òrgan pot conegut per a nosaltres, però molt important per a diverses funcions vitals. La pèrdua d’aquest, significaria la pèrdua d’aquestes funcions.

2.     El tabac provoca molts tipus de càncers, i un d’ells és el de laringe. Gairebé tots els afectats d’aquest càncer, tenen el seu origen de la malaltia en el tabac. El càncer de laringe a la llarga provoca la mort.

3.     Un càncer de laringe és molt difícil de manifestar, no presenta símptomes notoris encara que tingui una importància considerable. Per aquest motiu, normalment, quan es detecta, l’estat és avançat. S’haurien, per tant, de tenir en compte les revisions controlades, en la població amb risc de patir-lo.

4.     Quan es troba un càncer de laringe d’estat avançat, el tractament sempre consisteix en operació. Encara que hi hagi diferents tipus, la més utilitzada és la laringectomia total, utilitzada quan l’estat del tumor està molt empitjorat. Això és degut a la localització tardana del tumor, com hem dit a la conclusió anterior.

5.     El 99% dels laringectomitzats eren fumadors. Alguns, després de ser operats, continuen fumant i moren en poc temps.

6.     Els laringectomitzats són persones que perden la veu amb la pèrdua de les cordes vocals. Alguns aprenen a parlar utilitzant un mètode llarg d’aprendre i dificultós, d’altres es rendeixen i perden per sempre la veu.

Amb aquestes conclusions, un es pot arribar a plantejar una filosofia de la vida.

Potser a la població no fumadora els pot ser més fàcil adoptar una posició. Aquests pensaran que ja fan bé tal i com estan i se n’alegraran. Però, què passarà amb la població fumadora? Doncs aquí és on es crearan dos bàndols. El primer, que es decantarà per no fer cas a tants dades científiques i tants testimonis humans, pensant, o bé que d’alguna cosa s’ha de morir, o bé dient que és molt difícil deixar-ho, encara que voldrien; el segon, no menys minoritari, sinó, gairebé nul, pensarà que ja està bé d’estar pagant per una cosa que els retalla la vida, i decidirà fer alguna cosa al respecte.

Pel que fa a ma la meva situació, m’ha tocat escollir la posició més senzilla, però de fet no me n’alegro, com es suposa que hauria de passar. I no ho estic perquè no tan sols m’importa el que em passi a mi mateixa. Tinc molts amics, coneguts, familiars... i potser gent que ni tan sols que existeix, que encara no s’adonen del perill al que estan exposats. Això m’entristeix. Sé que aquest treball ni li serà útil a gairebé ningú més que a mi mateixa. I segur que hauria d’estar tranquil·la perquè al menys ho he intentat, però no aconsegueixo sentir-me així. Fent aquest treball, vaig llegir una revista on deia que tota la informació que jo aprengués sobre el tema s’havia de fer saber a tothom. Gairebé com a favor, gent laringectomizada demanava que el lector ajudés a fer arribar aquesta informació a la població que estigués al meu abast. Jo ja he fet, encara que no sé quins beneficis portarà això. Ara et toca a tu, amic lector de Sota el Cel del Puig. Intenta ajudar-nos en aquesta tasca de divulgació i no deixis que allò que has après d’aquestes pàgines quedi únicament per a tu.

Sira García Aranda (2n de batxillerat)

Un altre treball sobre aquest tema:"M'estas posant negre!, va dir-li el pulmó a la cigarreta" (http://traballderecerca.iespana.es/), de Mónica Hernández Santos, de 2n de Batxillerat Nocturn. Tutora: Llum Romero.

[Aquest resum del treball de recerca va estar publicat al núm. 4 de la revista Sota el cel del Puig, maig de 2001.]