De la democracia de Roma a la dels Estats Units: Hem evolucionat?
De la democràcia de Roma a la dels Estats Units: Hem evolucionat?
El passat 7 d'abril, dos estudiants de Batxillerat de cada institut de Santa Coloma presentaven al Museu Torre Balldovina —davant d'un públic format per estudiants, professors i familiars—, una síntesi del seu treball de recerca dins la X Presentació de Treballs de Recerca, activitat coodinada pel Centre de Recursos del Professorat de Santa Coloma. En representació del nostre institut van presentar els seus treballs Joan Gil ("De la democràcia de Roma a la dels Estats Units") i Ana Gómez ("Mira els ulls d'un goril·la i canviaràs per sempre").
De la democràcia de Roma...
Introducció
L’elecció de la temàtica del meu treball va sorgir d’un especial interès en no distanciar-me totalment de les humanitats, en especial les clàssiques. El meu interès concretament per aquesta amalgama de societats ve donat per la candidatura i posterior nomenament de Barack Obama (un “plebeu” i a més a més negre) com a president dels EUA. Vaig voler descobrir un antecedent històric a aquest succés que ha sorprès el món sencer i que ha estat tan comentat.
La meva pretensió a l’hora de fer el treball és evidenciar els paral·lelismes entre la política i la societat de la República Romana i la Nord-americana, les semblances entre Obama i Ciceró, i també que els organismes de govern moderns deriven dels clàssics.
El punt de partida va ser el paral·lelisme Obama-Ciceró, però vaig voler fer com a introducció les semblances més importants i generals entre les dues societats. També, vaig comparar el dos sistemes polítics per veure com, partint de la mateixa base, havia evolucionat l’americà. I finalment, em vaig centrar en uns casos particulars: el del president Obama i el del cònsol Ciceró, que amb l’art de la retòrica van aconseguir la popularitat i el càrrec més influent del planeta en els seus corresponents moments.
Desenvolupament
El meu treball es divideix en tres parts. En la primera evidencio les semblances més importants i generals de les dues societats dividint-les en sis àmbits. En el primer, el territori, vaig ubicar-les i vaig veure les semblances més importants en la seva política territorial. Ambdues són potències expansionistes; practiquen una expansió de caràcter econòmic (comprant els mitjans de producció de riquesa d’un lloc) i cultural. Només s’ha de veure com l’anglès ha substituït el llatí com a llengua de cultura. També durant la seva primera època l’expansió va ser explícitament territorial; ara, però, tenen bases militars per tot el món.
El segon tracta de l’estructura de les classes socials, en què és evident que les dues societats són piramidals, encara que la diferència principal rau en la classe mitjana americana. Una semblança que cal remarcar és la igualtat de drets republicana, obtinguda mitjançant lluites socials. En el tercer àmbit es descriu l’economia, de la qual s’ha de dir que en les dues repúbliques va tenir un desenvolupament semblant. Partint d’una economia esclavista eminentment agrícola, el sistema va evolucionar cap a una economia basada en l’especulació i el comerç. Tot i que els EEUU van optar primerament per una economia productiva i industrial, van seguir el camí romà.
En l’àmbit del dret és evident que la república americana, com qualsevol estat occidental, ha heretat la forma de fer lleis de la cultura romana clàssica. La redacció de les lleis en ambdós casos és duta i aprovada per aproximadament els mateixos òrgans legals; tot i que també té part d’herència anglosaxona.
L’altre àmbit en el qual vaig voler diferenciar-les va ser en prestacions públiques, per veure la substancial millora en aquest àmbit, encara que l’estat romà es feia càrrec de moltes despeses de serveis públics. L’últim àmbit va ser la religió, que a Roma ja tenia una influència considerable i que als Estats Units no ha fet sinó augmentar. En les dues societats la religió està vigent en les institucions i en la política, encara que en les dues hi ha llibertat religiosa i als Estats Units existeix la separació església-estat. També vaig incloure uns petits apunts sobre la simbologia clàssica als edificis oficials ( moneda, logotips, etc.)
Val a dir que aquestes semblances no són fruit de la casualitat, sinó que els pares fundadors de la república americana van intentar reproduir la romana.
L’altra part del meu treball és la que parla de política. Hi vaig voler repassar tots aquests aspectes de la política de la Roma republicana i dels EUA que s’han mantingut i els que s’han modificat, sabent que els pares fundadors es van basar en els clàssics per tal de fundar la nova nació. El primer que vaig analitzar va ser el sistema electoral, que és indubtable que no ha estat gaire modificat. Un dels trets significatius que s’ha conservat és el requisit per votar: la ciutadania. Aquest concepte que la igualtat política republicana es reflecteix també en el fet que cada vot compta igual que els altres és hereu de les democràcies clàssiques. També el sistema de dividir els vots per estats, és a dir, que si la majoria d’un estat vota un partit aquest s’emporta tots els representants, és semblant al de l’antiga Roma, on en els comicis per tribus, encara que cadascú votava lliurement, el que es comptava era el vot de tota la tribu.
La diferència més gran és que la democràcia a Roma era directa, durant els comicis, i tenia una part representativa en la qual s’havien d’escollir els magistrats que formarien part del Senat. Als Estats Units només ha quedat la part representativa, en la qual es voten només els representants. Una altra gran semblança, potser la més important, és la de la divisió dels poders.
Ambdós sistemes són bicamerals: la “cambra alta” seria el Senat i la “cambra baixa” els Comicis o la Cambra de Representants. El Senat romà i el nord-americà tenen gairebé la mateixa funció legislativa i també són les cambres de més poder. En el cas dels Comicis i la Cambra dels Representants, hi ha una diferència fonamental: mentre que als Comicis hi ha democràcia directa, a la Cambra dels Representants hi ha democràcia representativa.
Quant a les magistratures, s’hi poden trobar equivalències: les romanes són més senzilles (cap suprem, tresor, exèrcit, lleis, administració pública, serveis al ciutadà i governadors regionals) i les nord-americanes més especialitzades. Una gran diferència és que les magistratures romanes són totes escollides directament i no pel president com en el cas dels EUA. També s’ha de veure que les magistratures als Estats Units són remunerades, cosa que permet que la gent pobra hi pugui optar, ja que a Roma no ho eren, eren honorífiques i a més a més, havies d’assumir costos. Als Estats Units no hi ha magistratures extraordinàries, com és el cas del dictador (que tenia poder absolut durant sis mesos), ja que tenien por que un tirà es fes amb el poder, com va passar a Roma.
I, per acabar amb aquesta part, en referència als partits polítics, es pot veure que hi ha moltes semblances. La primera, és un sistema bipartidista amb un partit conservador (Republicans) i un de progressista (encara que els populars eren més radicals i trencadors que els Demòcrates). També es pot veure que a Roma no hi havia gaire disciplina de partit, cadascú votava segons el que ell creia, encara que normalment coincidien; i als Estats Units passa una mica el mateix, que es pertanyi a un mateix partit no significa que en les votacions es votarà el mateix. No com a altres democràcies com la nostra on el cap de partit diu amb les mans als diputats què han de votar.
L’última part del meu treball és la dedicada a Obama i Ciceró. La primera semblança que es pot trobar és que els dos no formen part d’una família influent o d’un clan polític, tots dos són homo novus, és a dir, han estat els primers a dedicar-se a la política en la seva família. Els dos provenen de famílies benestants però no de l’elit. L’habilitat comuna que els ha portat a destins tan semblants ha estat el seu do per a la retòrica, per a la persuasió. Molts periodistes han comparat l’oratòria d’Obama amb la de Ciceró, ja que ell és el pare de la retòrica moderna, gràcies als seus tractats. Els discursos d’Obama també segueixen l’esquema ciceronià: exordium (inici), narratio (exposició de la causa), confirmatio (argumentació per sostenir les idees defensades) i peroratio: (final).
En el pensament o visió política es diferencien enormement: mentre que Obama és progressista i partidari de reformes, Ciceró és un conservador de les institucions establertes, ja que ell creia que el govern republicà era el millor, i ho demostrava fins i tot amb arguments filosòfics. Però els uneix això: la defensa de la República.
Conclusions
En conseqüència, basant-me en tots aquest arguments puc afirmar amb tota seguretat que la República Romana i la dels Estats Units posseeixen importants paral·lelismes ja siguin històrics, socials o institucionals. I sabent que han tingut un passat i un desenvolupament tan idèntic, un pot a aventurar-se a intuir quin serà el seu futur. L’evolució, o més aviat el canvi, ha estat poc o gens substancial.
Aquest treball m’ha servit per aprofundir en les arrels de la democràcia, tant la clàssica com la moderna. També per entendre millor les nostres arrels culturals i el nostre sistema polític.
Agraïments
Voldria agrair a la meva tutora, Inés Creixell, l’atenció, l’ajuda i el temps dedicats a aquest treball. També m’agradaria agrair al seminari de clàssiques els llibres prestats.
[Aquest resum va estar publicat al núm. 33 de la revista Sota el del cel Puig, maig de 2010.]