Curs 2001-2002

per elpuig — darrera modificació 2020-04-24T19:22:43+01:00
Treballs de recerca presentats a la I Mostra de TR.

Treballs de recerca curs 2001-2002

Els dos treballs de recerca presentats pel Puig Castellar en la trobada del 19 d’abril de 2001 són els següents.

 

1.     El Budismo, ¿religión o filosofía? Autor: José Samos Martín. Tutora: Francesca Souto (Religió).

2.     ¿Hay vida en Júpiter? Autora: Ana Mayo Núñez.  Tutora:  Montserrat  Pagès  (Físiica i Química).

 

1.     El Budisme. L’autor es va plantejar en primer lloc si el budisme és una

filosofia o una religió. Va triar aquest tema atret pels budistes no tan sols pel seu aspecte físic (amb el cap rapat) sinó com a éssers humans que semblen lliurats a la seva creença amb integritat i amb serenitat. També va influir en la seva decisió freqüentar un barri en el qual hi ha un centre budista.

Primer l’autor va estudiar els orígens del budisme. Com la comunitat budista va aparèixer a l’Índia en el segle VI a. C. Molt aviat van sorgir col·lectius amb propostes noves, heterodoxes. Davant el budisme tradicional (hinayana o petit vehicle), partidari de la reclusió, es va desenvolupar el budisme mahayana (gran vehicle), que es estendre per la Xina i el Tibet. És a dir,  els orígens del budisme van estar marcats per la divisió. Des del segle III a. C., amb el rei Asoka, el budisme comença a tenir una vocació de religió universal, missionera.

L’autor va estudiar la vida de Buda (Siddarta Gaytama), que va néixer l’any 560 a. C. al Nepal, fill dels reis de Shakyas. Al moment de la seva presentació social, va haver-hi savis que van predir que el nen arribaria ser un gran vident i que portaria una via plena d’austeritat i amb moltes preocupacions religioses, la qual cosa va ocórrer quan Gautama va acomplir els 29 anys i va començar per descobrir la malaltia, l’envelliment i la mort, malgrat les precaucions del seu pare perquè això no passés. Quan Buda va conèixer un anacoreta va intuir que hi ha homes que aconsegueixen arribar a un cert estat de l’esperit i posar remei al sofriment. I així va començar Buda les seves quatre nobles veritats que després va establir: la veritat del sofriment (néixer és sofriment; viure és sofriment; envellir és sofriment, etc.), la veritat de l’origen del sofriment (el desig de goig i plaer, el desig de satisfacció...), la veritat de l’extinció del sofriment (cal abandonar el desig per alliberar-se; les formes, els sons, els olors... tot allò que entra pels sentits és l’ocasió de plaer, i per això, de sofriment; si aprenen a abandonar els nostres desigs, serem capaços de fer desaparèixer el nostre sofriment) i la quarta veritat, la veritat del camí que porta a l’extinció del sofriment (mitjançant la saviesa, la moralitat, la concentració...).

         Una part personal d’aquest treball de recerca va consistir en entrevistar als budistes del centre Jocelyn, nom que li va posar el Dalai Lama al 1983, i que vol dir “el lloc de la llum clara”.

         Finalment, l’autor es planteja amb la informació obtinguda en la seva recerca si el budisme és una filosofia o un religió. I arriba a la conclusió que és una filosofia dons la seva pràctica no és de cap manera incompatible amb les d’altres creences o religions (es pot ser budista i cristià).

 

2.     ¿Hay vida en Júpiter? Autora: Ana Mayo.

La autora parte de una pregunta: ¿estamos solos en el universo? Si existen tantas galaxias y sistemas solares, ¿podemos plantearnos con rigor la posibilidad de que en algún lugar del universo exista algún planeta similar al nuestro y, por tanto, con unas similares condiciones de habitabilidad?  Por otra parte, ¿son las características de nuestro entorno las únicas aptas para la vida? ¿Podría existir alguna clase de seres vivos adaptados a otro tipo de atmósfera? Para contestar a esas preguntas la autora de este trabajo se centró en un solo planeta: Júpiter y sus dieciséis satélites.

         Empieza estudiando las características físicas de Júpiter, el mayor planeta de nuestro sistema solar, y el quinto en distancia con respecto al Sol. Su diametro, por ejemplo, es 11 veces mayor que el de la Tierra y su masa, 300 veces mayor. Orbita el Sol a una distancia de 780 km en algo menos de 12 años. Y después pasa a estudiar su estructura interna, su apariencia (desde la Tierra puede verse Júpiter con un pequeño telescopio como un disco con achatamiento polar debido a su rápida rotación).

         Los satélites galeanos (los descubiertos por Galileo en 1610), es decir, Io, Europa, Ganímedes y Calisto, son quizá los más estudiados (pensemos, por ejemplo, en la misión Galileo que se inició en 1996 con el objetivo de observar Júpiter y sus lunas durante un largo periodo), pero desde 1979, a partir de los viajes espaciales de la sonda Voyager, también las otras doce lunas (Metis, Adrastea, Amaltea, Tebe, Leda, Himalia, Lisitea, Elara, Ananké, Carne, Pasifae y Sínope)  han llegado a ser conocidas con gran rigor.

         Después, la autora del trabajo dedica su atención a cada una de las dieciséis lunas (su fecha de descubrimiento, su masa, su radio ecuatorial, su densidad, su distancia con respecto a Júpiter, su periodo de rotación, etc.). Llega a la conclusión, entre otras, que Io puede ser clasificada como la más extraña de las lunas del sistema solar, y no sólo por sus volcanes en activo (más de diez) sino por otras características morfológicas (por ejemplo, algunos de los compuestos de azufre e iones de oxígeno más energéticos que forman una nube en forma de aro alrededor del satélite llegan a atravesar su campo magnético produciendo extrañas auroras).

         En otros apartados la autora estudia los hitos que han llevado al conocimiento actual de Júpiter y sus satélites (Galileo Galilei, las sondas Voyager, etc.) y, sobre todo, en las conclusiones, retoma sus preguntas iniciales. Una vez que ha ido recabando datos sobre la composición de los diferentes astros estudiados, aunque exista agua en estado sólido en Ganímedes, Calisto y Europa, llega a la conclusión de que sólo en Europa se dan ciertas condiciones que pudieran alentar la hipótesis de algún tipo de organismo, sin embargo las temperaturas de este satélite hacen bastante improbable esa hipótesis. Ahora bien, no puede descartarse que puedan darse en algún lugar del universo formas de vida surgidas de medios distintos al nuestro, aunque científicamente esa sospecha no pueda argumentarse con mucho rigor.